Divendres, 14 juny 2024
IniciOPINIÓAccident i esports extrems

Accident i esports extrems

persona en cadira de rodes al gimnàs article accident i exports extrems
Una persona en cadira de rodes fent exercicis al gimnàs // Foto: (imatge cedida per Robert de Miguel)

Vaig patir un accident de cotxe fa deu anys a l’Equador. Vaig ser atropellat per un camió a la autopista panamericana que estava en obres. La meva xicota que viatjava amb mi va morir i jo vaig quedar molt ferit i inconscient. Van aconseguir traslladar-me en un avió medicalitzat a Barcelona estant jo encara en coma. L’avió es va fer malbé a Terranova i va haver de fer un aterratge d’emergència. Ja a Barcelona vaig continuar en coma a l’hospital cinc mesos més. 

Vaig descobrir després que amb el meu diagnòstic només un 10% dels casos sobreviu. Va ser una experiència de risc extrem que em va canviar la vida. Ara he superat molt, sóc independent, i em sento feliç.

El que m’ha passat ho comparo amb els esports extrems, com ara escaladors sense arnès, wingsuiting flying, ràfting en aigües tèrboles, o surf de grans onades. Si alguna cosa surt malament la conseqüència pot ser la mort. Una altra experiència extrema són els metges d’urgència. La gran diferència és que el meu accident no va ser lúdic, i no ho repetiria. Poso límits a les coses de la meva vida per no aclaparar-me ni tenir conseqüències físiques negatives. La meva prioritat és la salut física i mental. 

PUBLICITAT

A l’esport si et trobes malament o no ho veus clar tens la tria de parar. Jo no vaig tenir aquesta elecció. Em pregunto per què hi ha persones que practiquen esports extrems… i repeteixen. He arribat a la conclusió que no ho fan perquè siguin addictes a l’adrenalina, ni volen demostrar què poden fer. El que aconsegueixen és semblant al que jo he après després de l’accident.

Fent esports extrems o sent metge d’urgències aprens s’afronta la por d’una manera diferent. Allò desconegut, allò racional i irracional de la vida, ho experimentes d’una altra manera. També canvien les teves activitats. Per exemple, des del meu accident he desenvolupat una necessitat d’anar al gimnàs i fer exercici. Aquesta activitat és essencial i fer fisioteràpia és una prioritat per a mi. 

Haver estat a prop de la mort em fa valorar les coses més importants de la vida. Em fa entendre la meva vida amb més claredat, i ser-ne més empàtic amb el patiment de les altres persones. Em produeix a més un altre sentiment de llibertat. Experimento més paciència i calma.

PUBLICITAT

Allò que m’ha passat també ha canviat la meva relació amb l’entorn. L’entorn em preocupa, com a molts esportistes extrems, que donen  importància el medi ambient. El que sento pel cotxe i les carreteres és diferent. Sóc més conscient de la meva manera de transport, i dels meus efectes amb l’entorn. El fet de em costi parlar, i que hagi d’anar en cadira de rodes, canvia la meva manera de relacionar-me amb la resta de persones. Com les persones que fan esports extrems nosaltres donem importància als grups i aprenem de les comunitats. Individualment no s’aconsegueix res, encara que si alguna cosa surt malament estem sols. Per això sóc més clar i senzill al relacionar-me amb les altres persones.

No m’importa tant que em jutgin, o que m’infantilitzin, o haver de demanar ajuda. La vida ara la gaudeixo més i aconsegueixo més plenitud. Tot i això sóc feliç.

PUBLICITAT

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Robert de Miguel
Robert de Miguelhttps://rwdmm.weebly.com/
Sóc de Barcelona. Arquitecte educat a UPC i Harvard University. Fa uns anys vaig patir un accident de cotxe a Equador i ara m’estic recuperant d'una diversitat funcional. Tinc el meu propi Studio d’arquitectura accessible

2 COMENTARIS

  1. Molt bona la teva maduració personal. La forma en què analitzas els procés de la vida humana a la terra. Som la única especie, que l’utilitza a totes les altres formes de vida i a tots els éssers vius i no vius, només pel nostre benestar, sense cap limit. A pesar d’aixó, tanto els individus com la especie, poden tenir conflictes d’ interessos, conflictes derivats del procés vital, etc, que facin cambiar la nostra existència: malalties, accidents, pandèmies, guerres, etc. Es a dir, pot ser un 80 % de la especie viu greus limitacions o imposibilitats de mantenir la via, per motius que nosaltres hem creat, entre les cuals hi són: les normes socials, el repartiments del drets i obligacions, normatives menors com les de circulació, normativa de edificis, etc. Crec que per aquesta banda, podries exposar els marges de millora de la vida de ka especie k també fer veure que les altres formes de vida i no vida, haurien de tenir drets al igual que avui, només s’ofeguen a la especie humana.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content