Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, Salut Mental Espanya reprèn per tercer any consecutiu la campanya #NosotrasSíContamos, que compta amb la col·laboració del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, i que aquest any se centra en denunciar les situacions de violència que viuen les dones amb problemes de salut mental respecte a la seva maternitat.
L’estigma que envolta els trastorns mentals fa que, de forma contínua i per part de la societat, es qüestioni la capacitat de ser mares d’aquestes dones. Elena Briongos, integrant de la Xarxa Estatal de Dones de SALUT MENTAL ESPANYA i de la Fundació CERMI Dones, reclama que “la societat, i en aquest cas concret professionals de la Medicina, Psicologia i Psiquiatria, han de creure que podem ser mares”. Briongos assegura que “una dona amb trastorn mental fisiològicament pot ser mare, això és innegable, així que tota la societat ha de donar suport a aquesta realitat i donar a les dones les eines i el suport necessaris durant el temps que necessitin, i l’educació sexual i sobretot emocional precisa perquè puguem decidir com les altres dones “.
De vegades, és l’entorn més proper el que expressa desconfiança, actua de forma paternalista i contribueix a l’estigma de la persona. “La meva mare m’ha picat fins a no poder més. Vaig estar els primers 9 mesos després de néixer la meva filla, escoltant baralles, retrets … Mai em va dir una paraula d’alè “, expressa Clara Bauzán Fernández, integrant de la Xarxa Estatal de Dones de SALUT MENTAL ESPANYA (Feafes Salut Mental Extremadura).
Des de la Federació de Dones Progressistes (FMP), apunten que escoltar de forma contínua missatges que posen en qüestió la seva capacitat per ser mares, fa que les dones amb trastorn mental acabin interioritzant aquesta idea, i desisteixin per no augmentar el seu malestar. “Coneixem casos en diferents punts del territori espanyol on a les dones amb problemes de salut mental se’ls desanima que siguin mares, basat en la falsa creença que no seran capaços d’oferir una criança sana o tenir un vincle maternofilial adequat. Tot això està basat en mites i estereotips que els provoquen un clar malestar en la seva salut i en la seva autoestima. Se’ls exigeix més com futures mares i es confia menys en les seves capacitats d’elecció sexual i reproductiva “.
Absència de suports a la maternitat
L’absència de suports durant l’embaràs, el part, el puerperi i la criança dificulta a les dones amb problemes de salut mental el fet de ser mares, de manera que des de la Confederació es reclama que es posin en marxa els mecanismes necessaris per donar suport i facilitar les eines adequades a les dones que desitgin tenir fills i filles.
“No hi ha prou suports. Es necessita una atenció especialitzada per evitar descompensacions durant l’embaràs, vigilar una possible depressió postpart o una possible descompensació causa dels canvis en els horaris de son “, opina Patrícia Martínez Cortés, integrant de la Xarxa Estatal de Dones SALUT MENTAL ESPANYA (Salut Mental Ceuta).
En els casos més extrems, el diagnòstic s’utilitza com a arma llancívola contra les dones amb un trastorn mental per treure-li la custòdia dels fills i filles. Per això, Patricia reclama que “les dones amb un trastorn mental que volen ser mares haurien de tenir la tranquil·litat de saber que si pateixen una crisi estaran ateses en una unitat, on van a tenir cura d’elles i del seu fill o filla, i on saben que no perdran la custòdia pel seu problema de salut mental “.
Segons l’Informe sobre l’Estat dels Drets Humans en Salut Mental, 2019, publicat per SALUT MENTAL ESPANYA, “un entorn ple de prejudicis condueix a la por, fonamentalment a ser privada del fill o filla per incapacitat, i a el sentiment de culpa per percebre que no és capaç de fer `el que debería'”.
Manca d’informació i paternalisme en la consulta
“Mai em van informar dels efectes secundaris, ni si em quedava embarassada, ni molt menys si arribava a terme dit embaràs”, explica Clara. Tot i que tota persona té dret a ser informada detalladament sobre el seu diagnòstic, els tractaments als quals serà sotmesa i els seus possibles efectes, en el cas dels trastorns mentals, moltes dones no reben aquesta informació en relació amb la maternitat, la qual cosa provoca situacions de desinformació i de paternalisme per part de professionals de la salut mental.
“En general, a les dones se’ns tracta com a ciutadanes de segona categoria, objectes passius en les consultes mèdiques on no es dóna possibilitat de triar en base a una informació clara i concisa. En el cas de les dones amb problemes de salut mental aquesta realitat és encara més gran “, afirmen des de la Federació de Dones Progressistes. “Es decideix per elles i es prenen decisions basades en el` buenismo’, marcant la jerarquia entre professional i usuària. A més, no hi ha una mirada sistèmica en la qual s’abordi la salut des d’un punt de vista integral de tal manera que les indicacions són sovint curt termini sense valorar conjuntament les conseqüències que pot tenir per a la vida de les dones “.
Referent a això, segons María Isabel García Peña, integrant de l’Àrea per a la Igualtat de les dones de Fedeafes i integrant de la Xarxa Estatal de Dones SALUT MENTAL ESPANYA, “s’hauria d’investigar en medicacions que facilitin o no interfereixin, pels seus efectes secundaris, en la decisió de ser mares “.
La recent aprovació al Congrés dels Diputats per acabar amb les esterilitzacions forçoses, una pràctica que continuava sent legal a Espanya, és un exemple que com encara el 2020 continuen vulnerant els drets de salut sexual i reproductiva de les dones amb discapacitat i el llarg camí que encara queda per recórrer.
Xarxa Estatal de Dones SALUT MENTAL ESPANYA
La Xarxa Estatal de Dones SALUT MENTAL ESPANYA sorgeix com a plataforma d’actuació de les dones amb experiència pròpia en dificultats en salut mental, per expressar les seves reivindicacions i treballar per elles. Integrada per 25 dones, representants de les entitats de tots els territoris pertanyents a el moviment associatiu de la Confederació SALUT MENTAL ESPANYA, la Xarxa va néixer a mitjans de 2018 després de diversos tallers i un intens treball de recopilació, posada en comú i consens al voltant de la informació, les experiències i les necessitats compartides per totes les participants.
Reconeixen en aquest espai un lloc segur, de respecte i sensibilitat, en què els seus integrants tenen l’oportunitat de compartir experiències personals i sentir-compreses i recolzades.
Font: Salut Mental Espanya
