L’ansietat ha esdevingut un problema estructural dins el mercat laboral espanyol, afectant de manera directa el benestar i l’estabilitat financera de la població activa. Segons l’estudi Ansietat en la població activa a Espanya, elaborat pel servei de psicologia en línia Unobravo i l’empresa de dades Dynata, un aclaparador 88% dels professionals espanyols ha viscut episodis d’ansietat durant el darrer any. D’aquest total, el 80% identifica el seu entorn de treball com el detonant directe d’aquest malestar, la qual cosa suposa que vuit de cada deu treballadors pateixen aquest trastorn per motius professionals.
La pressió psicològica no afecta tots els sectors per igual, ja que l’informe detecta una bretxa generacional marcada: els empleats d’entre 18 i 35 anys presenten els nivells més alts d’ansietat, mentre que el grup d’edat d’entre 55 i 60 anys registra la incidència més baixa. Aquest fenomen té una translació directa a l’activitat de les empreses, ja que el 21% de la plantilla ha agafat una baixa laboral per salut mental en els darrers dotze mesos. No obstant això, existeix una borsa de treballadors —un 26% addicional— que, tot i necessitar-ho, ha optat per no demanar el repòs per por a represàlies laborals o per l’impacte econòmic que podria suposar.
Sobre aquesta situació, Francisco Rivera, mànager clínic de Unobravo a Espanya, apunta que “aquestes dades suggereixen que l’ansietat ha deixat de ser un fenomen puntual per consolidar-se com una problemàtica freqüent en l’entorn laboral”. Segons l’expert, el fet que moltes persones no sol·licitin la baixa malgrat el malestar “pot reflectir la presència d’estigma i por a les conseqüències professionals i econòmiques”, una situació que podria agreujar la salut mental a mitjà termini.
L’impacte de l’ansietat també es mesura en xifres econòmiques personals. Un de cada tres treballadors ha vist reduïts els seus ingressos a causa d’aquests episodis, amb pèrdues que oscil·len majoritàriament entre els 300 i els 1.000 euros anuals. Aquesta minvada en el poder adquisitiu es deu tant a les pròpies baixes com a la pèrdua d’oportunitats professionals o a reduccions de jornada. A més, l’accés a la salut mental continua sent precari: tot i que un 18% dels actius està en teràpia, el 64% dels qui l’han iniciada s’han vist obligats a interrompre-la o reduir-la per falta de recursos econòmics, titllant el servei de “luxe que no sempre es poden permetre”.
Finalment, l’informe subratlla com el malestar emocional altera el comportament financer dels ciutadans. Pràcticament la meitat dels enquestats, un 49%, admet que consumeix més en moments d’ansietat, i un 33% reconeix haver pres decisions econòmiques de les quals s’ha penedit posteriorment. Aquesta realitat genera un bucle difícil de trencar, ja que el 74% dels treballadors afirma que les preocupacions econòmiques alimenten, al seu torn, els episodis d’ansietat. Per a Francisco Rivera, és urgent que la teràpia deixi de veure’s com un privilegi per passar a ser una “eina bàsica per al benestar i la prevenció en salut mental”.
