
Vull començar l’article d’aquesta setmana mostrant el meu agraïment a totes les persones que formeu part de les residències de gent gran. Des del personal de neteja fins els auxiliars. A tots vosaltres gràcies infinites avui i sempre. Als familiars i éssers estimats de les persones que convivien a les residències i que han mort a causa del Covid una abraçada ben forta. A les persones que des de les residències llegiu aquest article us vull enviar una salutació sincera d’amic i de germà.
A tots i totes ens haurien de preocupar la gestió de les residències de la tercera edat. M’estic referint al fet de si compten amb el pressupost necessari, amb els equips de protecció individual suficients, amb els recursos humans qualificats i amb el benestar de les persones residents com a principal missió.
Ens cal més transparència i corresponsabilitat en la gestió d’aquestes unitats de convivència. No ens podem permetre desatendre econòmicament, legislativament i institucionalment aquests centres. Durant el confinament hi han coses que personalment no m’han agradat i que són indignes d’una societat madura. Acusar als professionals de les residències d’assassins no és un fet aïllat sinó una manca de respecte que ens fa dèbils a tots i totes.
Cal tenir més cura de la gent gran i és per això que em permetreu que proposi un pla nacional integral i honest d’atenció a aquesta part fonamental de la població. Aquest pla ha de contenir un marc teòric i pràctic amb la finalitat d’atendre millor amb més humanitat i professionalitat als nostres avis i àvies. Crec que la nostra societat ho necessita i totes les institucions s’han de posar les piles en aquest sentit.
No vull que fem de les residències un mercat en el qual només importa els diners. Hem de garantir la qualitat de vida dels residents a l’hora que potenciem els seus drets, la seva autonomia, la seva vida social i les seves capacitats cognitives en la mesura que es pugui. També i al mateix temps, d’una manera clara, hem de invertir en la formació dels nostres treballadors que de forma impagable ofereixen el millor de si mateixos. També adequar el salari i les condicions laborals a la feina que realitzen. Evitar la precarització del sector de les residències és una altra missió.
Hem de sentir-nos corresponsables d’aquesta gestió. Així evitarem especulacions inútils que no porten enlloc i que provoquen episodis indignes. Hem d’aprendre que els nostres avis i àvies de les residències també en part són responsabilitat de tothom. A ells i elles els hi devem tot malgrat que de vegades no ho volem dir.