El Molt Honorable President Salvador Illa ha tingut a bé aportar les seves reflexions envers la discapacitat i ho agraïm ja que és ell i el seu govern qui té la responsabilitat, no exclusiva, de millorar la vida de les persones. Volem manifestar la gratitud al President per l’oportunitat i l’esperança de que estarà a l’alçada del país davant els reptes que afronta el sector de la discapacitat a Catalunya
Qui és en Salvador Illa?
Una persona més dels 8 milions de catalans i catalanes que actualment té l’honor d’exercir una de les màximes responsabilitats: presidir la Generalitat de Catalunya. Un ciutadà amb una gran il·lusió, compromís i voluntat de millorar Catalunya.
Què és per a tu una discapacitat?
Tots i totes tenim un caràcter singular i únic, unes característiques pròpies que ens fan diferents. Una discapacitat és una més. Ho podem veure com una limitació, jo prefereixo veure-ho com una condició més que cal entendre i atendre perquè tothom tingui una vida plena.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’una discapacitat?
Si, una neboda.
Per què penses que les persones amb diversitat funcional es troben sovint desateses institucionalment?
Les persones amb diversitat funcional han estat, durant molt de temps, relegades a un segon pla. Això passa perquè, històricament, la societat no ha estat pensada per tothom. Hem avançat molt, però encara ens queda feina per fer. Existeixen barreres que dificulten la plena inclusió i que no haurien d’existir, com l’accés a una feina digna, l’educació inclusiva o, simplement, moure’s per l’espai públic. Des del Govern ens hem proposat revertir aquesta situació i governar per tothom. El Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat que acabem d’aprovar és un gran pas. Ara, hem de garantir que aquest acord es tradueixi en fets i mesures que, com dius, atengui amb eficàcia les necessitats de cadascú.
Quin sentiment vas tenir durant l’acte d’aprovació del Pacte Nacional a favor de les persones amb discapacitat?
Una barreja d’alegria, il·lusió i emoció en veure tot el que significa per milers de persones. I, és clar, també una gran responsabilitat. Alegria perquè aquest document és fruit de la implicació, el debat i el consens de moltes persones que han treballat, durant molts mesos, perquè es materialitzi en un pacte que garanteixi la plena inclusió, el benestar i la igualtat d’aquest col·lectiu. I responsabilitat, perquè ara tenim el deure de traduir el pacte als fets.
Amb el Pacte, Catalunya envia un missatge nítid al món que alguns volen deshumanitzar, però que nosaltres el volem més humà que mai. Aquest pacte ens fa un país millor: més humà, més digne, més complet i més solidari.
L’altre dia, veient l’acte del Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat em vaig quedar amb la sensació que a Catalunya tenim un teixit col·lectiu i transversal que ens ha de fer sentir orgullosos però a la vegada inconformistes. President, com a primera autoritat del país, què et semblaria que per llei cada llista electoral que es presenti a les eleccions al Parlament hi hagi obligatòriament persones amb diversitat funcional?
És una proposta molt interessant i val la pena estudiar-la. La política ha de ser un reflex de la societat, i això vol dir comptar amb persones diverses, amb diferents experiències i sensibilitats. Actualment, hi ha regidors i regidores i diputats i diputades als ajuntaments i parlaments amb diversitat funcional. Cal seguir avançant també en aquest àmbit.
La política ha de ser un reflex de la societat, i això vol dir comptar amb persones diverses, amb diferents experiències i sensibilitats
Quin consell li donaries a algú jove diagnosticat amb discapacitat que vol dedicar-se a la política?
Li diria que endavant! Que no permeti que cap persona li digui què pot fer o què no pot fer. La política ha de comptar amb tothom i que, estic convençut, que la seva mirada ens farà més representatius i més oberts.
També li diria que es fixés amb grans líders polítics amb discapacitat com Roosvelt, que va governar els Estats Units en un dels moments més complicats de la nostra història. A més, a Catalunya hi ha grans servidors públics amb discapacitat que excel·leixen en les seves funcions.
Què els hi diries a les famílies de persones amb diversitat funcional que es mostren indiferents a la política perquè pensen que aquesta sovint retalla l’esperança de vida i el benestar de la persona?
Li traslladaria un missatge d’optimisme. El Govern que presideixo s’ha marcat l’objectiu de dignificar la política i fer de l’excel·lència un adjectiu, que estigui allunyada de la crispació i del soroll, i sigui propera a les solucions i als acords. També els faria una petició: necessitem de les seves veus per capgirar aquelles coses que no encara no funcionen com haurien de funcionar.
Quina opinió et mereixen les entitats del tercer sector? De quina manera creus que les institucions han d’ajudar a aquestes entitats puguin complir correctament la seva missió?
Les entitats del tercer sector són fonamentals. Sense elles moltes persones quedarien completament desemparades. Són elles qui arriben allà on, molts cops, les institucions no són capaces de fer-ho. Hem de garantir que les entitats del tercer sector i les persones que hi treballen comptin amb els recursos necessaris per poder fer la feina amb dignitat. Per això hem augmentat un 5% les tarifes socials perquè els treballadors i treballadores cobrin més per la seva feina.
President, quins penses que són els principals reptes en l’àmbit de la discapacitat a casa nostra?
El gran repte és la plena integració d’aquests col·lectius. I això passa per tres àmbits claus per dur a terme un projecte de vida: educació inclusiva, accés a l’habitatge i oportunitats de feina. I seguir avançant en l’accessibilitat universal de tot l’espai i el transport públic, així com en la sensibilitat de tota la societat. Les 262 mesures recollides al Pacte persegueixen aquests objectius.
Quins són els teus referents?
Els meus referents institucional, estratègic, operatiu i intel·lectual són els presidents Tarradellas, Pasqual Maragall i José Montilla, i Raimon Obiols.
Què et sembla que existeixi el Diari de la DisCapacitat?
És fonamental que hi hagi mitjans que donin veu a les persones amb discapacitat i als col·lectius que les representen. Visibilitzar és el primer pas per transformar la realitat.
El Diari de la DisCapacitat no només informa, sinó que també dignifica i reivindica. En un moment en què encara hi ha moltes barreres per trencar, aquests dos valors són essencials.
Tinc el millor fill del mon.