Aquest mes de març s’ha aprovat el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, que interpel·la a tots els actors del sector de la discapacitat a Catalunya per garantir la plena inclusió del col·lectiu. En aquesta entrevista amb Antoni Galiano, director general d’Autonomia Personal i Discapacitat de la Generalitat, desgranem aquest nou acord de país que situa la discapacitat en l’agenda política.
A principis de març es va aprovar el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat. Què significa aquesta fita des del punt de vista del Govern?
El Pacte es constitueix com un acord de país, fruit d’un treball iniciat abans de la pandèmia i desenvolupat de manera col·laborativa amb les entitats i en diàleg amb tots els actors socials i administratius. Darrere d’aquest pacte hi ha les institucions, les entitats del sector de la discapacitat, el món municipalista i tots els grups parlamentaris. El Govern recull tota aquesta feina i la converteix en un document de consens que recull el procés participatiu i l’escolta activa. El document respecta fidelment la literalitat dels grups de treball. Aquest Pacte situa la discapacitat a l’agenda política, permet visualitzar les necessitats i iniciar accions concretes. A partir d’ara, el repte és donar compliment a aquest full de ruta normatiu, alineat amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides. El Govern vol que aquest Pacte converteixi Catalunya en un referent en aquest àmbit.
L’acord va ser aprovat prèviament pel Codiscat, l’òrgan encarregat de vetllar per la transversalitat de les polítiques d’autonomia personal, que està format també per representants del sector. Quin paper han tingut les entitats de l’àmbit de la discapacitat en la consecució d’aquest acord?
Les entitats han tingut un paper clau en la sensibilització i l’impuls del Pacte. El document es va elaborar mitjançant una metodologia participativa, iniciada abans de la pandèmia i actualitzada posteriorment. Han participat en el procés 150 persones de diferents entitats en més de 40 reunions. Aquest treball conjunt ha permès definir l’estructura del Pacte i garantir que el document reculli les necessitats i propostes reals del sector. L’objectiu és convertir aquest compromís en una política pública efectiva.
Des d’aquestes mateixes entitats s’ha fet una crida perquè el Pacte no sigui només una declaració d’intencions i que tingui un desplegament real i efectiu. Hi ha un programa d’actuació ja establert?
Evidentment, el Pacte és l’inici, és el full de ruta consensuat des del qual ens hem marcat uns objectius estratègics amb les línies d’actuació que ara, en la segona part, articularem en nous grups de treball amb les pròpies entitats i els diferents departaments de la Generalitat i els ens locals, per tal de consensuar aquest full de ruta de concreció i l’impuls de línies prioritàries per situar-les en el temps. El Pacte estableix un marc temporal ampli, alineat amb la Convenció Internacional. Aquest Pacte situa la discapacitat a l’agenda política, permet visualitzar les necessitats i iniciar accions concretes
Les administracions públiques aquí el que estem fent és desenvolupar les polítiques públiques per convertir els drets en polítiques públiques. Ara novament activarem els grups de treball a través d’aquesta co-governança, una tasca que haurem de fer de cara a les properes setmanes.
Perquè el Pacte sigui un èxit i es puguin aplicar les polítiques que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat caldran més recursos i finançament. Des del Govern està previst ampliar la dotació pressupostària en aquest àmbit?
El Pacte s’acompanya d’una estructura tècnica que ens ha de permetre treballar de manera transversal des dels diferents departaments de la Generalitat en col·laboració amb la resta d’ens. Per tant, estem parlant d’un finançament mixt: d’una banda, el que transversalment abasten els diferents departaments del Govern, i després, les polítiques específiques amb dotació pressupostària concreta per impulsar el compliment dels objectius del Pacte.
Creu que el Pacte aprovat és una bona eina per complir amb els mandats de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat?
Crec que el pacte hauria de ser la política amb majúscules, feta no només per l’administració, sinó també i amb l’impuls de les entitats del sector de la discapacitat i les persones que atenen, acompanyen i impulsen el sector dia a dia. És des d’aquest ecosistema que s’ha plantejat aquest pacte, que ha d’orientar les diferents polítiques sectorials que duu a terme el Govern per tal d’apropar-nos a la igualtat, que és el principi al qual aspirem totes les persones. Per tant, estem davant del full de ruta polític que ens ha d’ajudar a donar compliment a la Convenció, un tractat internacional que, tot i que fa uns anys que és vigent, ens marca un horitzó de compliment fort i ambiciós. Per tant, posem el focus en el compliment i alineament d’aquestes polítiques cap al compliment efectiu d’aquests drets, no només al nostre país, sinó a nivell internacional. La Convenció orienta les polítiques públiques cap a aquest compliment normatiu.
Com a expert jurídic, té el convenciment que aquest Pacte ajudarà a avançar més en àmbits com garantir la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat?
El Pacte ens ha situat sobre la taula la necessitat de donar compliment efectiu a l’article dotze de la Convenció, que és que tothom té capacitat jurídica i hem de posar els suports necessaris per poder-la exercir. Hem tingut la modificació del Codi Civil, i ara tenim la modificació parlamentària del Codi Civil de Catalunya. Ara bé, com ho fem i com ens organitzem per trobar la governança i, sobretot, el suport necessari que les persones en situació de necessitat de suport de capacitat necessiten? Estem treballant en el marc del Pla director de suport a la capacitat jurídica, que és un altre instrument que estem a punt de posar en marxa i que, de manera col·laborativa amb el sector, treballarem el full de ruta amb els diferents operadors jurídics i les diferents entitats de suport a la capacitat, abans conegudes com a entitats de tutela. Això ens permetrà identificar i fer un abordatge des del servei de suport, comptant amb la capacitat de decisió de la persona i amb la persona al centre. El Pacte ens ha situat sobre la taula la necessitat de donar compliment efectiu a l’article dotze de la Convenció, que és que tothom té capacitat jurídica i hem de posar els suports necessaris per poder-la exercir
Hem de ser capaços d’identificar com li posem aquest suport, com aquest suport s’ha d’adequar a les necessitats de la persona al llarg de la seva vida, i quin sistema de control li garantim perquè els seus drets siguin respectats i la seva opinió sigui tinguda en compte en tot moment. És un tema complex que va més enllà de l’àmbit jurídic, però hem de construir i recollir l’experiència del sector, que porta dècades acompanyant a les persones i que ara la mirada s’ha centrat en el suport i no en la substitució, com era fins ara amb els drets de la tutela.
El Pacte Nacional de les Persones amb Discapacitat es basa en una sèrie d’objectius estratègics que aborden diferents àmbits clau, com ara: accessibilitat universal; educació inclusiva; ocupació i treball digne; vida independent i autonomia personal; sanitat i protecció social. Hi ha alguna prioritat d’actuació?
Els objectius generals van ser definits de manera col·laborativa pels diferents equips de treball. També es van identificar mesures prioritàries que formen part del document. Aquestes mesures prioritàries ens marquen l’agenda política de definició de polítiques públiques a curt i mig termini. En concret, són nou mesures prioritàries que haurem d’abordar i situar en un horitzó de compliment, i dotar dels suports necessaris per a la seva efectivitat. Darrere d’aquestes mesures prioritàries hi ha, per exemple, els programes i serveis d’assistència personal, un marc normatiu de l’assistència personal, i polítiques d’adaptació de l’habitatge per a la vida independent i l’autonomia de les persones en situació de dependència.
Altres mesures prioritàries són un pla d’actuació de millora de l’accessibilitat universal als espais públics i al transport. També vetllem pel compliment de la llei i el Codi d’Accessibilitat en les diferents esferes de l’accessibilitat, que van molt més enllà dels espais públics. Altres mesures prioritàries són la inserció laboral al mercat ordinari i el suport al mercat protegit, la incorporació de la capacitat i el talent de les persones amb discapacitat a la funció pública, línies formatives per a professionals del sector de les cures, polítiques de suport a les famílies, la participació directa de les persones amb discapacitat en els àmbits de decisió, i l’adopció de sistemes d’informació i seguiment per monitoritzar el desenvolupament del pacte. En breu, començarem a crear els equips que ens ajudaran a desenvolupar totes aquestes polítiques. Una societat plenament inclusiva és una societat per a tothom, on tothom tingui espai, pugui desenvolupar el seu projecte de vida, disposi de les mateixes oportunitats i dels suports necessaris en cada moment vital, i pugui viure una vida digna i integrada en la comunitat
El Pacte estableix les línies estratègiques per als propers anys amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats i la inclusió efectiva d’aquest col·lectiu en la societat. Considera que aquests objectius són assumibles a curt termini?
Com passa amb altres polítiques públiques, la immediatesa i la realitat d’avui l’hem d’acompanyar de la proximitat i del curt termini, però situant-la en un context de mig i llarg termini. Algunes de les mesures seran una realitat durant el 2025 o 2026, i d’altres requeriran més temps. Hem de ser conscients que és el primer cop que tenim un Pacte d’aquest tipus. Estem sentant les bases del present i del futur. Si mirem enrere, des que la Convenció és vigent des del 2008, s’ha avançat molt en matèria de drets. Tenim un marc jurídic més adequat, i ara el repte és alinear les polítiques públiques amb aquest marc jurídic. Hem de fer el que calgui per apropar-nos al principi d’igualtat i dignitat humana. Per tant, hem de situar les polítiques a curt, mig i llarg termini. Per exemple, l’accessibilitat és un treball que començarem avui, però que continuarem garantint a llarg termini.
Ha esmentat que hi hauran algunes polítiques que requeriran més temps, però d’altres que es podrien aplicar aquest mateix any. A quines es refereix concretament?
Durant el 2025 treballarem una revisió del decret d’assistència personal a Catalunya, que ve del 2010. La seva baixa implementació en el sistema d’autonomia personal i dependència ens fa revisar aquest document i modificar el marc normatiu de la llei d’autonomia personal. Això permetria treure una sèrie de barreres des del punt de vista de la compatibilitat de recursos, i obrir una finestra d’oportunitat per dotar un sistema d’autonomia personal definitiva. Hi ha una política programada pel Govern que encaixa dins del Pacte.
Aquest acord no només ha d’implicar al Govern de la Generalitat, sinó a la resta de les administracions. Com es pensen articular les polítiques públiques perquè no hi hagi desajustos en aquest sentit?
És clau la col·laboració entre les diferents administracions. La taula de governança, on el sector local està representat, i els diferents departaments seran clau per a l’alineament intern. Les administracions han de situar les necessitats de la persona al centre i, amb els seus recursos i competències, fer aquest alineament i convertir-ho en polítiques públiques integrals. Per tant, és molt important el sistema de co-governança en el compliment del Pacte per mantenir l’esperit de l’acord i la proposta del col·lectiu.
Quin paper creu que han de jugar les entitats del sector en el desenvolupament del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat?
Han de mantenir el paper propositiu que han tingut durant el desenvolupament del Pacte, i han de fer seguiment del compliment de les polítiques. Han de mantenir viu l’esperit i els compromisos del Pacte a través de les diferents comissions tècniques, on també hi formaran part.
Hem parlat de les institucions i les entitats, però quin paper ha tingut i ha de tenir el propi col·lectiu de les persones amb discapacitat en el desenvolupament del Pacte?
Durant el procés de recollida d’informació, les entitats van treballar de manera col·laborativa, tant la part tècnica com la part d’activistes. També es va recollir la veu de les persones que estan al voltant de les entitats. A través de les entitats, es va portar a la taula de treball per ordenar totes aquestes veus. És un col·lectiu amb necessitats que evoluciona constantment. El repte és mantenir viu aquest Pacte, que ara està aprovat i publicat, i tenir un sistema d’actualització que s’adapti a la realitat i a l’agenda del sector social.
Per finalitzar. Quina visió personal té del que hauria de ser una societat plenament inclusiva amb les persones amb discapacitat?
Una societat plenament inclusiva és una societat per a tothom, on tothom tingui espai, pugui desenvolupar el seu projecte de vida, disposi de les mateixes oportunitats i dels suports necessaris en cada moment vital, i pugui viure una vida digna i integrada en la comunitat.
Amb el suport de
