El 75% de les persones amb discapacitat no tenen accés als serveis sanitaris i socials amb la regularitat i intensitat que requereixen, una xifra que s’eleva fins al 80% en el cas de les dones. Així ho ha denunciat aquest dilluns la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (Cocemfe) amb motiu del Dia Mundial de la Salut.
Segons el president de Cocemfe, Anxo Queiruga, “els serveis sanitaris segueixen presentant greus barreres físiques, comunicatives i d’accés a la informació”. Aquestes dificultats, afegeix, “sumades al desconeixement generalitzat sobre les condicions de vida de les persones amb discapacitat, actuen com a factors que intensifiquen l’exclusió social i restringeixen el desenvolupament de l’autonomia personal i el dret a la salut i a una vida independent”.
Cocemfe reclama una coordinació efectiva a tots els nivells com a pilar essencial per a un espai sociosanitari eficaç, públic i universal. En aquest sentit, defensa que “un autèntic espai sociosanitari ha de comptar amb pressupost i recursos suficients, i adoptar un enfocament preventiu, comunitari i centrat en la persona”.
Un dels aspectes que més preocupa l’entitat és la manca d’equitat en l’accés a l’atenció primerenca. Segons Queiruga, “aquest servei no pot dependre del lloc on resideixis, tenint en compte la seva importància per garantir el ple desenvolupament de nens, nenes i joves amb discapacitat”.
Davant d’aquesta realitat, Cocemfe demana que l’atenció primerenca es reconegui com un dret subjectiu universal garantit des del diagnòstic. A més, proposa definir una cartera comuna bàsica de serveis per a tot l’Estat, invertir en professionals especialitzats i la seva formació contínua, i estendre la intervenció als entorns rurals amb la participació activa de les famílies.
Les dades mostren que el 81,6% de les persones amb discapacitat han d’assumir despeses addicionals en tractaments o productes sanitaris. Per això, Cocemfe reclama assegurar la universalització i l’equitat territorial dels serveis de salut i atenció social, així com eliminar les barreres en centres de salut, hospitals i serveis d’urgència. També exigeix garantir l’accés a tractaments i tecnologies de suport, acabar amb els sobrecostos sanitaris, millorar la formació del personal sanitari en matèria de discapacitat, i reformar l’atenció sociosanitària perquè se centri en la persona amb perspectiva de gènere i discapacitat.
“Perquè no hi ha salut sense drets, reclamem uns serveis socials i sanitaris coordinats que ens permetin avançar en inclusió, autonomia i igualtat”, ha conclòs Queiruga.
