Dimarts, 19 octubre 2021
IniciEntrevistesRoger Coma: "Crec que la discapacitat ens fa de mirall a tots"

Roger Coma: “Crec que la discapacitat ens fa de mirall a tots”

roger comas actor com si fos ahir
Roger Coma // Foto: Marc Viñas

L’hem pogut veure en pel·lícules com Joves, Carícies i Annita no perd el tren, entre d’altres. En televisió el seu primer paper va ser a la sèrie de TV3 Laura la comèdia de la vida amb la Lloll Beltran. També l’hem pogut veure a la sèrie Porca Misèria. Però el Roger Coma no és només actor. 

Ha creat, protagonitzat i dirigit les series Les coses grans i Les molèsties. Actualment dona vida a l’Ivan en la sèrie dels migdies de TV3 Com si fos ahir, interpretant el paper del tutor legal de l’Hèctor (Quim Llisorgas), a qui recentment hem incorporat com a col·laborador del Diari. Per aquest i altres motius l’hem volgut entrevistar.

Has tingut alguna mala experiència en un casting?

A veure deixa’m pensar… si la veritat és que bastantes, molt males experiències als castings, perquè sempre pretens fer alguna cosa que no ets tu, pròpiament. Suposo que d’això va el ser actor, i finalment una vegada em va dir un director de casting, es que més enllà del casting quan obres la porta el director del projecte ja veu en la primera vista si encaixes o no encaixes. Es més una qüestió d’actitud, d’energia, que no pas l’execució en si de la prova. I malgrat hagi tingut molt males experiències, coses desafortunades, moments en que no recordes el text, que comences a suar, que fas una cosa que no està al guió, coses improcedents, em quedaria amb això.

Què és el més inversemblant que has dit mai dalt de l’escenari?

Inversemblant … quan feia amb el Lluis Pascual a Esperant Godot. Tenia un monòleg del Lucky que era absolutament incoherent, inconnex i era un treball molt específic i molt interessant perquè “pivotava” més sobre el to que no sobre el contingut. Al to hi havia una expressió real com una afirmació natural d’un text que en si era absurd i il·lògic, això va ser interessant de treballar.

Com vas arribar a la sèrie Com si fos ahir?

A la sèrie vaig arribar amb elegància, sempre havia tingut moltes ganes de treballar a la sèrie de les tardes, perquè a mi la tele m’agrada molt, sobretot el llenguatge de la novel·la en sí, perquè hi ha molta afinitat amb l’espectador, són moltes hores de complicitat i pots afinar i explicar aquell personatge molt més que generalment en una peli, o en una obra de teatre on expliques els moments més interessants. A la sèrie expliques els moments quotidians i això trobo que és molt interessant.

En què us assembleu tu i l’Ivan?

Crec que l’Ivan té molt de mi, és una persona atabalada a nivell mental, és irònic, distanciat, cínic, però molt empàtic al mateix temps, i tot això crec que són uns elements que jo comparteixo amb el personatge.

Què has après de l’Ivan?

He après que la intensitat és interessant i que la intensitat en una sèrie quotidiana sense carregar-se lo quotidià es necessària. És com el llevat que fa pujar la massa, lo quotidià per lo quotidià és tou i quotidià més intensitat resulta molt interessant per l’espectador.

Quina relació tens amb la discapacitat?

Crec que la discapacitat ens fa de mirall a tots. Una cosa molt interessant de treballar amb en Quim Llisorgas (l’Hèctor) no només amb mi, si no amb la resta de l’equip li ha donat una mirada nova sobre la feina, sobre escoltar-nos, sobre respectar-nos i respectar els temps de l’altre, del Quim, meus i de tothom i ha creat una energia, un silenci una escolta entre tots que era nova. Abans potser anàvem una mica a pinyó fix i d’una manera més mecànica i el fet de tenir a en Quim ha sigut com una mena de “Refresh“.

Si en Roger Coma es trobes en la situació de l’Ivan, pel que fa a ser tutor d’una persona amb discapacitat què faries?

Vaig sentir molta empatia quan l’Ivan, el meu personatge, no sabia si tirar endavant o endarrere amb el tema de la tutoria perquè és molta responsabilitat i una cosa bonica. D’això és que es crea una relació patern-filial i en aquest sentit si que sento que jo com a pare tinc un compromís fortíssim amb els meus tres fills, i es podia assemblar bastant.

Aleshores, l’Ivan que no té fills, en aquestes circumstàncies podria considerar que és com un repte per la seva vida, perquè és un moment en que renuncies una mica a tu per bolcar-te cap a un altre persona, vivim una vida on essencialment satisfem els nostres impulsos els nostres desitjos, però satisfer els d’un altre és un gest com anti-sistema, és bonic.

En què ets poc hàbil?

Sóc molt desordenat, per exemple al meu escriptori de l’ordinador potser tinc com a 99 arxius oberts… Què faig doctor?

Quines són per a tu les coses grans de la vida?

Pot sonar tòpic, però acceptar que cada moment és cada moment i rebaixar les expectatives, sense que això sigui una desil·lusió, si no com una petita celebració eufòrica, això seria una màxima.

Quins records tens de Laura i de Porca misèria?

Laura va ser la primera sèrie, la vaig fer amb la Sonia Sánchez, i estava molt nerviós, vaig aprendre molt, estava estudiant encara a l’Institut del Teatre i era com anar a cegues, la sensació de tenir pocs recursos i ser actor, tot il·lusió tot voluntat, però no tenir criteri per saber si ho estàs fent bé o malament i haver de confiar cegament amb el director que condueix el cotxe.

I de Porca misèria recordo moments molt bonics amb en Joel Joan perquè assajàvem molt, a diferència d’altres series que no s’acostuma a assajar.

Hem demanat a en Quim Llisorgas, l’Hèctor a la sèrie Com si fos ahir, a qui vam entrevistar fa uns mesos i que recentment ha estrenat secció al nostre Diari que pensés una pregunta per fer-li a en Roger Coma, i és aquesta: En el món artístic hi ha actors “normals” que han de representar el paper d’una persona amb alguna tipologia …, ara bé tu creus que és bo donar oportunitats a persones amb altres capacitats?

Crec que avui dia és molt interessant visibilitzar tot el que sigui la diferència, no per la diferència en si, si no per a nosaltres mateixos perquè tots dins de nosaltres tenim una sèrie d’elements que no acceptem, aleshores aquesta diferència d’un altre, en el fons no és altre cosa que la nostra pròpia diferència i trobo que és terapèutic per a tothom.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de les últimes notícies del món de la diversitat funcional a Catalunya

Fes-te subscriptor Premium

Si vols tenir accés a totes les notícies publicades al Diari, l'agenda del sector, i informació sobre subvencions, ajudes, convocatòries, recursos i moltes més coses, subscriu-te a la Newsletter Premium

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES