L’Informe Radar ECOM 2022, que presenta la màxima representant de la discapacitat física i/o orgànica a Catalunya, no ha presentat gaires novetats respecte a l’edició anterior. Els resultats constaten que prop del 50% de les vulneracions de drets registrades i analitzades (concretament un 44,8%, és a dir, 130 de les 290 vulneracions) de persones d’aquest col·lectiu tenen a veure amb l’accessibilitat. Això evidencia que l’accessibilitat continua sent el gran problema que priva a les persones amb discapacitat física i/o orgànica de poder exercir els seus drets en igualtat de condicions.
Si entrem en el detall de l’informe, dintre de l’apartat de les vulneracions de drets relacionades amb l’accessibilitat, un 24% d’aquestes vulneracions es estar relacionades principalment amb barreres arquitectòniques a l’espai públic o la manca d’accessibilitat d’edificis públics i privats.
En l’apartat de la mobilitat i el transport, el 58% de les vulneracions detectades tenen a veure amb la manca d’accessibilitat (problemes d’accés a la xarxa de transport, itineraris no adaptats, manca de taxis adaptats); en el dret a l’habitatge, on un 37% feia referència a problemes a les comunitats de veïns per poder dur a terme actuacions i reformes d’accessibilitat en els espais comuns; en el dret a la participació a les activitats culturals, de lleure i esportives, de les vulneracions detectades, on un 36% tenien a veure amb problemes per poder accedir a les instal·lacions culturals, de lleure o esportives; o en el dret a la salut, on un 38% de les vulneracions són referents a la manca d’accessibilitat en espais i en el material sanitari.
Aquesta és una realitat que xoca amb el retard que està acumulant l’aprovació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que s’hauria d’haver aprovat com a màxim dos anys després de l’aprovació de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya, de 30 d’octubre, de 2014. Per això, des d’ECOM urgeixen al Govern a la seva aprovació immediata.
290 vulneracions de drets detectades el 2022
El Radar ECOM 2022 analitza les 290 vulneracions de drets que ECOM ha detectat al llarg de 2022 (el 2021 van ser 318 les vulneracions detectades i el 2020 em van detectar 121), a través del servei de consultes i de l’enquesta anual de vulneració de drets que duu a terme. De les 290 vulneracions detectades, 84 han arribat a través de les consultes i 206 a través de l’enquesta. També s’han realitzat quatre focus grups als diferents territoris de Catalunya per conèixer millor la realitat de les persones i les problemàtiques que pateixen.
Quant a les persones que han reportat a ECOM vulneracions patides el 2022, dir que un 61% eren dones amb discapacitat física i/o orgànica. Pel que fa a l’edat, la franja de 35 a 64 anys ha estat la que més vulneracions ens ha reportat (un 66% del total). Aquestes dades són molt similars a l’informe de 2021.
En relació al territori de procedència de les vulneracions reportades, el 67% eren persones residents a la província de Barcelona, una tendència que es repeteix en referència al Radar ECOM 2021 (que va registrar un 75,8% en aquest territori). Val a dir però que aquest 2022 s’ha incrementat la detecció de vulneracions de drets en persones residents a les províncies de Girona (un 14% de les vulneracions detectades enfront el 6% del 2021), Lleida (un 8% enfront el 6% del 2021) i Tarragona (un 11% enfront un 10,7% del 2021).
El dret més vulnerat el 2022 ha estat el dret a l’accessibilitat (un 24% de les vulneracions detectades), seguit molt a prop pel dret a treball (un 23% dels casos detectats) i el dret a la mobilitat i el transport (un 19% del total de vulneracions). Aquests tres drets en conjunt representen el 66% de les vulneracions detectades el 2022.
Qui vulnera els drets
L’Administració pública ha tornat a ser, igual que el 2021, el principal agent vulnerador (en un 59% dels casos), seguit de les empreses i entitats privades (amb un 32% dels casos) i pels particulars (un 8% de les vulneracions).
Pel que fa als àmbits on s’han produït les vulneracions, l’anàlisi ha constatat que el 2022 les vulneracions s’han produït principalment en les instal·lacions públiques (un 57% de les vulneracions detectades). Els espais privats, per la seva banda, han aglutinat el 43% dels casos.
Entre els espais específics on més vulneracions s’han produït trobem en primer lloc les oficines d’atenció al públic i serveis de titularitat pública (20% de les vulneracions), que farien referència tant a edificis d’atenció presencial com també les diferents pàgines web i plataformes telemàtiques existents. Aquests espais van seguits pels llocs de feina (un 18% dels casos) i els espais públics (carrers, places, platges…), amb un 14%.
La infradenúncia, un problema persistent
El 2022 s’ha constatat que la infradenúncia continua sent una problemàtica que invisibilitza les vulneracions que pateixen les persones amb discapacitat física i/o orgànica, ja que més de la meitat de les vulneracions no s’han denunciat.
De les 290 vulneracions detectades el 2022, 103 van ser denunciades, 133 no es van denunciar, i en 54 dels casos, no s’ha aportat informació de si es va denunciar o no. Si ens fixem únicament en el nombre de vulneracions de les quals sí tenim informació sobre si van denunciades o no (236 vulneracions), veiem que les vulneracions no denunciades representen un 56% del total, i que el percentatge de dones i homes que van denunciar és molt similar (45% dones i 44% homes). Quant al motiu de per què no es denuncia, el 47% de les respostes afirmen que no serveix per a res, i gairebé un 20% perquè el procés de denúncia és complicat.
Moltes persones amb discapacitat, sobretot orgànica, ni pensen que estan vulneran els seus drets. Quan a un concert d’una festa major no hi ha una zona amb cadires pels que no poden estar drets (discapacitats per malalties pulmonars, del cor, per esclerosis múltiple, per encefaliomelistis miàlgica/síndrome de fatiga crònica, per covid persistent….) és una vulneració, perquè aquestes persones ja no hi van.
Quan a un restaurant no es fan reserves i les cues són llarguíssimes, sense seients, es vulnera el dret de la gent que necessita estar asseguda per esperar… Aquesta vessant de la discapacitat ni es menciona perquè és INVISIBLE.