El dret a la vida social i l’atenció de les persones cuidadores de familiars amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament requereix un compromís comunitari urgent per combatre l’aïllament. Amb motiu de la vigília del Dia Internacional de la Cura i el Suport, Plena Inclusió Espanya ha llançat la iniciativa de sensibilització #AtenciónALasFamilias per denunciar com la dedicació continuada i la mancança d’ajudes públiques aboquen molts pares i mares a la soledat no desitjada.
L’aïllament social, una realitat que afecta més de la meitat del col·lectiu
Segons les dades del Baròmetre de la soledat no desitjada a Espanya (2024), el 50,6% de les persones amb discapacitat pateix aquest sentiment, una xifra que duplica la mitjana estatal. Així mateix, l’estudi Investigació aplicada en soledat no desitjada dels familiars cuidadors de persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, elaborat per Plena Inclusió Cantàbria, revela que el 50,4% dels familiars cuidadors se sent sol de manera habitual o puntual, mentre que un 38,5% no disposa d’un entorn de confiança per compartir les seves preocupacions.
Inés Ruiz Vega, treballadora social de la Fundació Gil Gayarre (entitat vinculada a Plena Inclusió Madrid), assenyala que «els factors que poden portar una família a tenir aquest sentiment de soledat, en el cas de les famílies amb discapacitat, es veuen agrandats o augmentats, ateses les dificultats que van enfrontant al llarg del cicle vital de la persona». Per la seva banda, la presidenta de Plena Inclusió Espanya, Carmen Laucirica, defensa que «aquest fenomen, que afecta moltes famílies de persones amb discapacitat intel·lectual, s’ha convertit en un repte col·lectiu que demanda la implicació de tota la societat».
El projecte ‘Soledat Zero’: espais de trobada i acompanyament telefònic
Per fer front a aquesta problemàtica, el moviment associatiu desenvolupa des de l’any 2019 el programa ‘Soledat Zero’, en el qual participen 14 entitats d’11 comunitats autònomes. La iniciativa promou intercanvis d’ajuda mútua com els «Esmorzars en companyia» de la Fundació Puríssima Concepció a Granada, el «Gastro club» d’ASPRODES a Salamanca, els «Horabaixes amb encant» de Gaudim a Gandia o el «Telèfon Amic» d’Asansull a La Línea de la Concepción.
Un dels testimonis d’aquesta xarxa és Nicasio Fernández, pare d’un home amb discapacitat intel·lectual, qui descriu l’impacte d’aquesta tasca: «No et pots evadir d’això, t’has de recolzar en la gent que coneixes, en amics. Hi ha una persona que m’ajuda bastant, que es dedica a trucar als amics i xerrar una estona, que és el que necessito». Aquesta voluntària és Cristina Braun, de 88 anys, mare d’una persona amb síndrome de Down resident a la mateixa institució. Braun explica el seu mètode d’atenció: «Tinc un quadern on ho apunto tot, perquè truco a molta gent, perquè no se m’oblidi el que li passa a cadascú, i ells poden parlar amb mi amb més confiança perquè em coneixen».
María Molina, responsable de l’Àrea de Famílies de la Fundació Gil Gayarre, emfatitza que l’acompanyament beneficia a totes les parts implicades, ja que «a les famílies els ve de gust participar en aquest projecte, perquè el fet de ser solidaris, d’acompanyar altres famílies, els mou». Sobre aquesta dedicació, Braun conclou: «Jo estic molt bé i no em sento sola. Tot el contrari, estic plena d’activitats. Però la Fundació li ha donat un sentit a la meva vida».
Secció patrocinada per
