Plena inclusió, amb el suport de la Fundació Étnor, ha organitzat un seminari virtual que ha comptat amb la participació destacada del neurobiòleg i investigador de la Universitat de Columbia, Rafael Yuste, des de Nova York. En aquesta sessió en línia, s’han abordat els reptes actuals i les implicacions ètiques dels avenços en neurociència i neurotecnologia, així com les seves conseqüències en termes d’ètica, dignitat de les persones i drets humans.
El director de Plena inclusió, Enrique Galván, en la seva intervenció inicial, ha situat aquesta conversa dins del marc estratègic de l’organització anomenat “Guanyem en comunitat”. Galván ha destacat la importància d’analitzar els avenços científics i socials vinculats a les noves conceptualitzacions de la discapacitat, reflexionant sobre el seu impacte en les vides de les persones. En un entorn en constant evolució, on emergeixen aspectes com la modificació genètica i les aplicacions neurotecnològiques, és crucial considerar com aquests canvis afecten les vides individuals i com podem abordar-los adequadament.
Martha Rodríguez Coronel, responsable de Gestió de Projectes de la Fundació Étnor, ha introduït Rafael Yuste, destacat professor e investigador de Neurobiologia a la Universitat de Columbia. Yuste, qui presideix la Fundació Neurodrets, ha presentat cinc drets fonamentals relacionats amb la preservació de la identitat personal, la llibertat de presa de decisions, la privadesa mental, l’accés equitatiu als avenços neurotecnològics i la protecció contra els biaixos.
Durant la seva intervenció, Yuste ha posat de manifest la capacitat actual de la tecnologia per manipular i alterar el cervell humà, la qual cosa, segons el seu parer, té un impacte directe en els drets humans. Ha il·lustrat aquest punt amb exemples de l’ús exitós de la neurotecnologia en pacients amb diverses condicions, com la paràlisi cerebral o l’epilèpsia, destacant el potencial de dispositius implantats al cervell per alleujar símptomes i interpretar emocions. També ha assenyalat aplicacions relacionades amb l’augment de les capacitats cognitives i mentals, que poden beneficiar les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.
En relació amb el futur d’aquestes tecnologies, Yuste s’ha mostrat optimista, assenyalant els marcs ètics i legislatius que es desenvolupen per protegir els drets humans. Ha destacat els èxits de la seva fundació en la promoció de la legislació que garanteix aquests “neurodrets” a països com Xile i Estats Units, i ha anunciat futures iniciatives per conscienciar els legisladors espanyols sobre aquesta qüestió.
