Dissabte, 31 juliol 2021
spot_img
prevent_banner_aula2021_375x225
IniciEntrevistesPaloma del Río: “En el periodisme esportiu encara queda molt a fer...

Paloma del Río: “En el periodisme esportiu encara queda molt a fer quan a la igualtat entre homes i dones”

paloma del río
Paloma del Río // Foto: Paloma del Río

Paloma del Río fou una de les dones pioneres pel que fa al periodisme esportiu a Espanya. Ha narrat diversos campionats d’Europa i del món, vuit Jocs Olímpics d’estiu i sis d’hivern. L’any 2015 va rebre la medalla d’or de la Real Orden al Mérito Deportivo. Aquell mateix any va publicar el seu llibre autobiogràfic “Enredando en la memoria“.

En aquesta entrevista, Del Río parla sense embuts i opina sobre el llarg camí que encara falta per fer en la igualtat entre homes i dones en el  periodisme.

En què ets poc hàbil?  

banner flyer interpersonas

Fonamentalment, sóc poc hàbil en coses mentals, càlcul mental, amb el pas el temps m’estic fent cada vegada més maldestre. Pel que fa a mobilitat, però és un problema d’articulacions que jo crec que a tots ens passa, que perdem l’elasticitat. El que s’hem dóna molt bé són les manualitats. Això ho faig molt bé.   

Practiques algun esport?  

Vaig  tots els dies al gimnàs a les vuit del matí. Faig musculació, camino molt, practico la natació, tinc cura de les meves articulacions. Intento estar ben tonificada, perquè després em passo molt de temps asseguda i després l’esquena em molesta molt.  

Quina relació tens amb la discapacitat?  

La meva relació amb la discapacitat és molt propera. Per la meva feina he de parlar i estar en contacte amb el Comitè Paralímpic, i amb molts atletes paralímpics he tingut una relació molt cordial com la Teresa Perales, David Casino i Miguel Carballeda. Però sobretot des del punt de vista de les transmissions esportives i la cooperació per a l’emissió d’esports paralímpics.  

La periodista sempre ha tingut una estreta relació amb el Comitè Paralímpic espanyol // Foto: Paloma Del Río

Com van ser els teus inicis?  

Els meus inicis van ser de becària a Televisió Espanyola l’any 86 quan vaig acabar la carrera. Havia aconseguit una beca pels mesos de juliol i agost. Després em van renovar fins el setembre i finalment al novembre em van contractar.  

Et consideres una pionera en el periodisme esportiu?  

Si, vaig ser una de les pioneres, no vaig ser la primera perquè ja hi havia més dones per davant de mi i en aquell moment només hi havia una televisió. Jo ja em vaig trobar amb una bretxa oberta i vaig aprofitar l’oportunitat, sobretot perquè considerava que tenia tant dret com els homes a desenvolupar la meva vocació que era la de ser periodista esportiva.  

T’has sentit discriminada en alguna ocasió pel fet de ser dona?  

Sí, perquè estava en un terreny, el de periodisme esportiu, molt masculí, fonamentalment i històricament fet per homes i també dirigit per homes. Al principi et miren com si estiguessis envaint el seu terreny, sobretot els més veterans. Després els més coetanis a nosaltres eren més mentalment oberts i no tenien cap problema amb la presència de dones en el periodisme esportiu.  

Com creus que es pot arribar a la igualtat entre homes i dones en el periodisme?  

Difícil, perquè encara que hi ha moltes dones estudiant periodisme i que moltes volen ser periodistes esportives, a l’hora de la veritat quan arriba el moment d’estar a la redacció o en el programa o a la ràdio te n’adones que segueixen sent majoritàriament homes els que tenen les oportunitats i que no hi ha el mateix tracte. Segueixo pensant que les dones malgrat el seu talent i la seva manera de treballar han de demostrar molt més que els homes i tenen les coses més complicades. No crec que això canviï molt en el futur.

Què et molesta de el periodisme esportiu actual? 

El que m’ha molestat sempre és que sembla que només existeixi el futbol, ​​que tot gira al voltant d’aquest esport, És veritat que és una màquina de fer diners a les televisions, els diaris, els programes de ràdio, etc., però hi ha altres esports i moltíssims esportistes que fan altres especialitats a les quals no es presta pràcticament atenció. En algun moment en els Jocs Olímpics sí que una mica més, però fora d’això als esportistes se’ls d’aquests altres esports se’ls fa poc cas.

Què faràs quan et jubilis de les transmissions esportives?  

Viure! No haver de llevar-me per treballar, viatjar, fer el que em ve de gust sense haver d’estar pendent del temps ni dels horaris. En definitiva gaudir de la vida que encara tinc molts anys per davant.

OFERTA 5è ANIVERSARI !!!

SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER DIÀRIA PER NOMÉS 7,99€ L'ANY

Necessitem la teva col·laboració per seguir fent un periodisme de qualitat que respecti i doni visibilitat a les persones amb diversitat funcional

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES