Una investigació internacional basada en dades individuals de pacients ha demostrat l’eficàcia dels anomenats criteris Gold Coast, un sistema creat per facilitar el diagnòstic de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). La confirmació d’aquesta metodologia permet avançar la identificació de les afectacions, un factor considerat pels investigadors com «un aspecte clau per millorar l’accés a tractaments, cures especialitzades i assajos clínics». L’estudi, difós a la revista Journal of Neurology, ha estat encapçalat per membres de la Adelaide University i del Brain and Nerve Research Centre de la Universitat de Sídney.
L’equip d’especialistes ha dut a terme una metaanàlisi per comprovar la precisió d’aquest sistema en comparació amb altres eines tradicionals, com els criteris revisats d’El Escorial o els criteris Awaji. L’objectiu de la recerca consistia a determinar «si el nou enfocament permet identificar amb major facilitat a les persones afectades per ELA». Els criteris d’El Escorial van ser dissenyats per la Federació Mundial de Neurologia als anys noranta a Madrid, mentre que el mètode Awaji va sorgir el 2008 al Japó per augmentar la sensibilitat en les fases inicials de la patologia.
Eliminació de categories complexes per afavorir la detecció
Segons els autors de la publicació, l’eina Gold Coast va ser concebuda «per simplificar un procés diagnòstic tradicionalment complex». A diferència dels protocols predecessors, que exigien classificacions exhaustives, «aquest sistema busca oferir una eina més senzilla i pràctica per al neuròleg». El model estableix que una persona pot ser diagnosticada quan mostra un deteriorament progressiu de la funció motora i signes de dany a les neurones del moviment —detectats per exploració clínica o electromiografia— sense que existeixi una altra patologia que expliqui el quadre clínic.
Aquesta pauta elimina les nomenclatures d’ELA «possible», «probable» o «definida» per «facilitar una identificació més ràpida dels pacients». Entre els signants de l’estudi hi figuren Nipun Shrestha, Zachary Munn i Steve Vucic, metge del Concord Hospital de Nova Gal·les del Sud. La investigació ha comptat amb la col·laboració d’equips de la Universitat de Kyoto, la Universitat de Chiba, la Universitat de Brescia, la Universitat de Calgary, el Peking Union Medical College Hospital, el UMC Utrecht Brain Center i els Hospitals Universitaris de Lovaina.
Atenció primerenca per a la pèrdua d’autonomia personal
L’ELA és una patologia neurodegenerativa «que destrueix progressivament les neurones motores encarregades de controlar els moviments voluntaris». Els símptomes s’inicien amb feblesa muscular o dificultats per parlar, empassar i caminar, i evolucionen cap a la pèrdua de l’autonomia personal, fet que genera situacions de discapacitat física i motora severa. La manca d’una prova única provoca que «la confirmació de la malaltia es retrassi durant mesos».
Els resultats obtinguts repassen l’eficiència clínica dels criteris Gold Coast i «reforcen l’evidència acumulada en els últims anys sobre la seva capacitat per detectar més casos d’ELA». L’equip investigador conclou «que una identificació més ràpida dels pacients podria traduir-se en una derivació més primerenca a unitats especialitzades i en una incorporació més àgil a assajos clínics de nous tractaments». El treball inclou les signatures de referents en la matèria com Parvathi Menon, Matthew Kiernan, Philip van Damme, Leonard van den Berg i Satoshi Kuwabara.
