Se sol considerar la diversitat funcional com una cosa negativa, com una cosa que, mèdicament, s’ha d’arreglar. El nostre objectiu és aconseguir un món adequat a les persones amb discapacitat, que sigui a més conforme amb els drets humans definits per l’ONU el 2006, al Comitè sobre Drets de Persones amb Discapacitat (CRPD).
El CRPD defineix que les persones amb discapacitat tenen dret a viure en forma independent, dret a formar una família, dret a la feina ia l’ocupació lliure, i dret a la salut. Són drets que garanteixen la participació a la societat a més del dret de vot.
La preocupació de l’ONU per l’accessibilitat va començar a la dècada dels vuitanta (del segle passat). Va ser un intent de lluitar contra la discriminació i imposar la igualtat i la inclusió de les persones amb discapacitat al món. El dret s’ha aconseguit gràcies a l’activitat de l’activisme dels moviments associatius. Els drets s’han aconseguit amb defenses judicials impulsades per queixes i demandes col·lectives. Les organitzacions han fet una recollida d’aquestes queixes i demandes.
En relació amb aquesta situació, jo considero la diversitat funcional com un factor creatiu. Entenc la vulnerabilitat com una cosa positiva. No cal ser inclosos, perquè això ja diu que som exclosos. El món és diferent perquè en formem part. Tenim el deure de construir un món més humà on es generalitzi la diversitat a la comunitat.
La revista de l’Escola de Negocis de Harvard estableix en un article quatre avantatges de contractar persones amb diversitat funcional molt més que els intents del sector públic o les ONG. Contractar gent amb diversitat funcional contribueix a que les empreses siguin més competitives i a tenir més beneficis a llarg termini. Primer la gent amb diversitat funcional té talents únics. Segon fan l’organització més humana afavorint la col·laboració i impulsant la productivitat. Tercer, els usuaris i els clients —tant homes com dones— valoren la reputació d’inclusivitat de la empresa. Quart, l’organització social permet a l’empresa atraure més capital i talent.
La diversitat funcional és un bon negoci com mostra l’empresa de iogurts de La Fageda. Un altre exemple dels beneficis de contractar persones amb diversitat funcional és La Casa de Carlota que és un estudi de disseny molt bo que inclou creatius amb discapacitat intel·lectual.
Aleshores no es pot parlar negativament de discapacitat quan fa que les empreses siguin més capaces. Diversitat funcional no és exactament la paraula que busquem. Més adequat és la paraula neurodiversitat perquè tot és neuro. Cada terme té els aspectes negatius. Cal entendre la diversitat funcional des del conjunt i no sols des de la seva importància social sinó també econòmica i intel·lectual. Per això estic fent una tesi doctoral sobre Brain City que estableix els avantatges urbanístics de la diversitat funcional per a construir ciutats més dinàmiques i humanes.
