Quan en un creuer hi ha tot l’aforament venut, és a dir totes les places ocupades, no solen pujar més persones perquè en comptes d’un creuer el viatge seria un camí a les tenebres.
A Espanya hi ha gairebé tres milions d’aturats, això vol dir que molta gent viu a la misèria. Amb això m’estic referint no tan sols al que passa a Ceuta sinó al que passa cada dia als aeroports internacionals quan gent d’un altre país ve perquè pensa que aquí es viu de puta mare. Mai veuràs una cosa tan falsa perquè la gent que ve estant mig regular al seu país (no parlo dels que estiguin molt malament sinó dels que estan mig regular) quan arriben aquí s’adonen que això és un país ple de gent vivint en barracons, al carrer recollint ferralla, menjant un rosegó de pa i moltes coses més.
No està malament que la gent vulgui prosperar però l’engany generalitzat que existeix per venir a Espanya és descomunal i no només això, sinó que molta gent d’aquí es trenca les vestidures pel que ha passat a Ceuta i no obstant amb la gent d’aquí que necessita assistència perquè la seva discapacitat és evident, qui ha de carregar en el 98% d’ocasions la família però l’administració es preocupa moltes en moltes ocasions més de la persona que ve que de la persona que hi ha aquí i evidentment necessita assistència.
No és racisme però és evident que la persona discapacitada ha de ser assistida per l’Administració i no per la família, mentre les lleis d’aquest país no siguin així son paper arrugat
No és racisme però és evident que la persona discapacitada ha de ser assistida per l’Administració i no per la família, mentre les lleis d’aquest país no siguin així son paper arrugat perquè qui sigui discapacitat viu miserablement per culpa de qui les fa.
Amb l’ajuda miserable de l’administració el viatge d’un discapacitat a Espanya és pel desert, viu sense assaborir la vida.
Un creuer sobrecarregat és un malson.
El discapacitat no dóna guerra, està aïllat amb la família, el dolor i el patiment, està opacat per una administració sense saber que la gran discapacitat és, bé posa-li el teu nom.
