M’ha impactat molt d’experimentar l’eclipsi total de sol des de Burgos. En un moment fugaç, durant aproximadament un minut, l’entorn es va fer fosc i les persones es van desorientar a la Terra. Vaig estar al costat d’investigadors de la NASA i de l’Exploratorium —el museu de ciències de San Francisco on vaig treballar un estiu— per experimentar en grup aquest esdeveniment tan singular.
Al mateix viatge també vaig tenir l’oportunitat de visitar el jaciment d’Atapuerca i el magnífic Museu de l’Evolució Humana de Burgos. Des de la prehistòria fins als nostres dies, l’evolució humana ha passat durant milions d’anys. A diferència de l’eclipsi, l’evolució representa un temps gairebé inabastable. Els canvis evolutius, encara que comparativament són molt més lents, produeixen un efecte semblant al de l’eclipsi: generen un cert sentit de desorientació.
A Atapuerca vaig anar a veure les restes humanes més antigues d’Europa, que tenen una antiguitat d’uns 1,2 i 1,5 milions d’anys. Vaig descobrir que els neandertals no van ser els primers homínids europeus. A Atapuerca ja existia l’homo erectus europeu fa aproximadament un milió d’anys.
El més impressionant va ser veure el crani Número 14, pertanyent a Benjamina, considerada la primera persona coneguda amb diversitat funcional que va sobreviure durant molts anys. Va viure fins a una edat avançada gràcies a l’amor i les cures del seu grup. També em va impressionar veure el maluc d’Elvis, que, a causa de la seva edat avançada i de la progressiva degeneració de la seva capacitat per caminar, necessitava un bastó i rebia l’ajuda del seu clan per sobreviure.
A partir d’aquests dos esdeveniments, vaig entendre que no és del tot cert allò que se sol interpretar de la teoria de Darwin sobre la competència humana. La teoria de l’evolució per selecció natural explica que determinats comportaments i característiques poden afavorir la supervivència i la reproducció en funció de les condicions de l’entorn.
L’homo diversitas impulsa el canvi tecnològic. L’ús de les pantalles tàctils dels telèfons mòbils, els ratolins d’ordinador, els raspalls elèctrics de dents i l’ús de la intel·ligència artificial, entre molts altres invents, van ser creades i tenen aplicacions desenvolupades per a persones amb diversitat funcional
En els humans no preval únicament l’evolució a través del temps ni la gran capacitat tecnològica. És també important la capacitat de formar grups integrats per persones capaces de col·laborar intensament les unes amb les altres. És clau l’altruisme i el grau de cooperació entre els éssers humans. L’amor, l’afecte i el sexe creen empatia i afavoreixen la sociabilitat humana. Per això, un dels primers passos a l’evolució de l’amor hauria estat l’extensió de l’afecte cap a les persones menys afavorides o amb diversitat funcional dins del grup. Aleshores vaig entendre que cal considerar una nova espècie humana que podríem anomenar “homo diversitas”, en què les persones amb diversitat funcional adquireixen una rellevància especial. Aquesta idea de l’homo divers és actualment important. Es calcula que per a l’any 2050 aproximadament el 70% de la població tindrà més de 65 anys. Això genera un canvi a l’entorn que requereix més accessibilitat. La diversitat funcional és ara una realitat cada cop més present i, eventualment, podria produir canvis genètics. Aleshores deixaríem de parlar de discapacitat quan aquesta diversitat sigui considerada una cosa normal.
A més, l’homo diversitas impulsa el canvi tecnològic. L’ús de les pantalles tàctils dels telèfons mòbils, els ratolins d’ordinador, els raspalls elèctrics de dents i l’ús de la intel·ligència artificial, entre molts altres invents, van ser creades i tenen aplicacions desenvolupades per a persones amb diversitat funcional. La tecnologia també canvia gràcies a les necessitats de les persones. L’evolució humana es caracteritza per l’adaptació de l’entorn. L’homo divers crea un entorn accessible, apte, per exemple, per a l’ús quotidià de cadires de rodes.
La diversitat funcional afavoreix també una col·laboració més gran dins del grup. Ja no som únicament homo sapiens, sinó que depenem del clan. L’homo diversitas es caracteritza per crear comunitat i potenciar relacions socials de dependència i interdependència. Aleshores ja no parlem només d’individus, sinó de grups i d’interdependència. Els humans que triomfen són aquells que pertanyen a un grup divers.
L’homo diversitas pot ser la futura espècie humana. Cal començar a acceptar i impulsar la diversitat funcional com a motor del canvi de l’entorn… i de la societat.
