Nacho Guerreros: “Als que no accepten la diferència els diria que els que sobren són ells”

Conegut pel gran públic per interpretar “Coque” a la sèrie “La que se avecina”, tenia moltes ganes de conèixer millor qui s’amaga darrere d’aquest carismàtic personatge, l’actor Nacho Guerreros.

Recordes que volies ser de gran?

Sempre vaig voler pertànyer al món de l’espectacle, encara que de petit volia ser cantant i presentador.

Quan et vas decidir per ser actor?

Va ser més tard, en el període adolescent, quan ja el cuquet de la interpretació va sortir a la superfície. Des de llavors la meva vocació no ha parat de créixer.

T’imaginaves arribar tan lluny com a actor?

Quan comences en aquest ofici el teu objectiu és arribar tan lluny com sigui possible i viure del que t’agrada. Mai vaig pensar que jo pogués estar tantíssims anys treballant sense parar, però això no és més que el començament, tinc la sort que conforme vaig fent anys més feina tinc i em truquen cada vegada directors més joves i més talentosos.

Com vas arribar a la sèrie “La que se avecina”?

Vaig arribar primer a “Aquí no hay quien viva” de manera casual. Elena Arnao, la directora de càsting de la sèrie em va veure al teatre quan jo representava “BENT”, que en el seu moment va tenir molt èxit de crítica i públic. Després va venir “La que se avecina” on m’he mantingut més de 13 anys.

Què és el primer que vas pensar quan vas llegir el guió?

Mai vaig tenir un guió sencer de “Aquí no hay quien viva”. Jo vaig entrar amb una il·lusió enorme i era un complet fan de la sèrie.

Vas tenir dubtes en algun moment a interpretar el personatge de “Coque”?

Mai no vaig dubtar, ni dubto, de moment hi haurà “Coque” per a estona.

Que té “Coque” de Nacho?

El meu físic és l’únic que tenim en comú. Et confesso que de vegades m’agradaria ser tan conformista com ell, però no puc.

Creus que Nacho i “Coque” serien amics?

Je,je… no ho sé, jo crec que ho tindríem complicat més que res per horaris, “Coque” dorm tretze hores.

Per a molta gent ets un referent ….et sents estimat per la gent?

Molt estimat. Quan vaig pel carrer i la gent em diu coses boniques i em confessa que la sèrie és la seva teràpia m’emociona moltíssim. És el millor premi que et poden atorgar.

Ara que ets una cara coneguda et resulta més fàcil defensar les teves idees?

No. Sempre tinc els peus a terra, no m’oblido mai dels qui són els meus, em considero una persona respectuosa excepte quan em perden el respecte però sóc una persona a qui no li agrada gaire estar a primera línia, i guardo gelosament la meva intimitat. M’agrada que se’m reconegui per la meva feina i no pel que faig un cap de setmana.

Quin títol posaries a la pel·lícula de la teva vida?

Tornar a començar

Quina relació tens amb la Discapacitat?

He treballat en la meva joventut força anys amb persones amb discapacitat, conec bé els seus problemes i els dels seus familiars. Van ser sis anys amb ells i vaig aprendre que la resta ens queixem de vici. Mentre tinguis peus i mans i el cap al seu lloc, tota la resta és banal.

Què diries a la gent que no accepta la diferència?

Els diria que els que sobren són ells