Un cop finalitzat el curs escolar, i analitzant els seus resultats, Amalgama7 vol conscienciar sobre la necessitat d’un diagnòstic precoç dels infants i adolescents amb TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat), ja que aquests joves representen entre el 4,9% i el 8,8% del total de la població, i tenen moltes més possibilitats de ser víctimes del fracàs escolar i el posterior abandó dels estudis.
Més concretament, un nen amb TDAH sense diagnòstic ni tractament al finalitzar el seu període escolar ha utilitzat només un 50% del seu temps escolaritzat.
Una altra dada significativa d’aquest problema és que el percentatge d’abandonament educatiu-formatiu prematur de les dones de 18 a 24 anys amb TDAH es sitúa en 2021 en el 9,7%, i el dels homes arriba al 16,7%.
Al TDAH se’n diu el trastorn invisible perquè les persones que el pateixen no tenen trets físics diferents de la resta, i per això ningú interpreta les seves dificultats com un trastorn, sinó que, de vegades es confonen com a signes de mala educació, o com a desinterès, el típic ‘està als núvols’ o ‘es distreu amb una mosca’…
A l’aula l’alumne amb TDAH dóna problemes d’adaptació quan està relacionat amb la manca d’atenció. Un nen amb aquest trastorn que és a classe durant una hora amb prou feines pot parar atenció més enllà d’uns deu o quinze minuts.
Un altre problema que genera el TDAH, especialment en adolescents és la impulsivitat, que provoca conflictes a l’aula, respostes inadequades, actuen sense pensar o tenen dificultats d’autocontrol, cosa que provoca càstigs freqüents i problemes de relació amb la resta dels companys.
Com a norma, el TDAH es presenta en forma de comorbiditat o morbiditat associada, és a dir, pot debutar amb altres trastorns com els associats a l’aprenentatge: dislèxia, dificultat amb la lectura, discalcúlia, dificultat amb les matemàtiques, disgrafia, dificultat amb l’escriptura… u altres trastorns de conducta com ara el trastorn negativista desafiant, etc., que afegeixen encara més dificultats a l’adaptació d’aquests nens i nenes al seu entorn.
Segons el Dr. Jordi Royo Isach, “els primers símptomes es noten durant l’ESO, quan el nivell d’exigència de deures i esforç és major, i els alumnes amb TDAH comencen a tenir més dificultats perquè no es veuen capaces de seguir el ritme. En molts casos, confonent els símptomes propis de l’adolescència, se’ls titlla de ‘ganduls’, de ‘no tenir interès per res’, de ‘no esforçar-se’, el que provoca a la vegada, un empitjorament de la seva conducta”.
Identificant el TDAH
Amalgama7 disposa d’un software anomenat BGAZE, basat en algoritmes d’intel·ligència artificial que permet identificar el TDAH amb gran precisió. “Fins a l’arribada d’aquesta eina”, explica la Dra. Adela Masana Marín, “el TDAH es diagnosticava a partir bateries de tests específics i dels criteris descrits al DSM-V (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals), com ara: manca d’atenció i/o hiperactivitat i impulsivitat. Si després de l’avaluació, la persona havia mantingut cinc símptomes o més d’algun criteri (Inatenció i/o hiperactivitat i impulsivitat), durant almenys 6 mesos afectant les activitats socials i acadèmiques, ja es considerava un patró de TDAH”.
Un cop obtingut el diagnòstic de TDAH, és important, si el cas ho requereix, una medicació, ja que quan els símptomes són moderats o greus ajuda que la xarxa neuronal, que en aquests casos tenen àrees del cervell més immadures i per tant menys eficaços, sigui més efectiva i per tant no generi tant esforç per part de la persona.
