Mireia Guilera: “Els mitjans de comunicació han d’integrar a primera línia a persones amb discapacitat per trencar amb els estigmes”

Avui us portem una entrevista molt especial per al Diari de la Discapacitat, ja que la protagonista és la nostra companya Mireia Guilera, que ha realitzat al llarg d’aquests anys multitud d’entrevistes pel nostre mitjà. Inquieta, valenta i amb ànima de periodista volem apropar-nos a la seva figura a través d’aquesta conversa.

Has fet moltes entrevistes pel Diari de la Discapacitat per donar a conèixer persones relacionades amb la discapacitat d’una forma o una altra. Però avui et volem conèixer a tu. Qui és Mireia Guilera?

Doncs la Mireia Guilera és una noia curiosa i amb esperit de superació.

Al teu perfil del Diari dius que tens una autèntica vocació periodística. D’on et ve aquesta vocació?

De ben petita sempre anava amb un micròfon a la mà. Vaig créixer veient a la Mari Pau Huguet a la tele, i fins i tot un any vaig disfressar-me d’ella per carnestoltes. A l’estiu li feia entrevistes a la meva àvia i encara guardo les cintes de casset. Suposo que la vocació ve d’aquí.

Fa anys que col·labores amb el Diari, sobretot fent entrevistes. Què t’aporta aquesta tasca i com valores aquesta col·laboració?

M’aporta compromís amb el Diari, i el fet que tant el director del Diari, com  la majoria de les persones a qui he entrevistat m’han dit que sí a la primera quan no sóc ningú en aquest “mundillo“.

Des del moment que ma mare amb lo sincera i crítica que és amb mi (cosa que li estic super mega agraïda)  va començar a guardar tots els reportatges i entrevistes que faig per al Diari vaig pensar “Mireia si la mama guarda els teus articles és que ho fas bé“ ja que ella és la primera que em diu “dóna-li dues voltes o això és una caca“ i fins al moment no ho ha dit (jejeje).  Senyal que la cosa va bé.

Respecte a la meva valoració penso que he après molt …però tot es millorable.   

Però ara t’has passat al món de la ràdio. Des de fa un temps estàs fent un programa a Ràdio Caldes on parles de temes relacionats amb la diversitat funcional. Explica’ns com va sorgir aquest projecte i en què consisteix ‘Asteroide B-612’?

Vaig arribar a Ràdio Caldes de Montbui, per casualitat, no sé com vaig trobar a l’instagram de Ràdio Caldes un anunci que deia “Vols fer ràdio? escriu-nos“ i això vaig fer al cap d’un parell de dies es van posar en contacte amb mi i van preguntar-me per la temàtica del programa. 

Jo vaig tenir clar des del principi que volia parlar sobre la discapacitat perquè m’agradi o no forma part de mi, i és un tema que domino. I també des d’una mirada personal d’una persona amb discapacitat de totes les coses que trobo en el meu dia a dia i m’interessen o criden la meva atenció i a més volia mostrar a la societat que les persones amb discapacitat no som tan diferents del que la gent es pugui pensar, simplement… requerim el nostre temps

Així va néixer el programa, el títol és del planeta d’on venia “El petit príncep“ de la novel·la d’Antoine de Saint-Exupéry. 

Imaginem que ha estat un repte per a tu i una aposta arriscada per a l’emissora. Com valores aquesta experiència a nivell personal?

Si, absolutament per a mi totalment, ha estat un gran repte, he treballat molt i he après molt. L’emissora va ser molt valenta en donar l’oportunitat a una persona amb discapacitat i que pràcticament no havia fet mai ràdio i estic molt agraïda perquè sempre m’ho han posat molt fàcil, la veritat és que no ho he parlat mai amb ells, però aquest pròxim mes de setembre el programa farà tres anys que està en antena, per tant si que deuen estar contents amb mi.   

Hi ha poca participació de les persones amb discapacitat als mitjans de comunicació. Creus que s’hauria de fomentar aquesta presència per donar visibilitat al col·lectiu?

Sí, tot hi que poc a poc van apareixent persones amb discapacitat als mitjans, sobretot en el terreny àudio visual  i artístic, l’èxit del film “Campeones” de Javier Fesser, Quim Llisorgas, al “Com si fos ahir” o Telmo Irureta, Marc Buxaderas i Gloria Ramos, al teatre, son alguns exemples i segur que me’n deixo però al meu parer encara queda un abisme enorme. 

Creus que els mitjans de comunicació són una bona plataforma per trencar amb els estigmes de les persones amb discapacitat?

Totalment!! només que no sé què passa que no estem de moda, els mitjans haurien de ser equitatius i intentar parlar de tots els col·lectius.

Trobo fantàstic que el dia de les persones amb discapacitat es faci un TN especial i tal, però “el normal” seria que no només un dia es mostres aquesta realitat, 

Ja va sent hora que les televisions i ràdios com TV3, Catalunya Radio, Rac1, tinguin a les seves plantilles persones amb discapacitat en primer pla. Sona punyent però només així aconseguirem trencar els estigmes.

Quin consell donaries a altres persones amb discapacitat que vulguin participar als mitjans de comunicació però que potser no s’atreveixen perquè creuen que seran discriminats per la seva condició?

Pot sonar tòpic …però que ho intentin que el no ja el tenen. 

Com a periodista amb discapacitat, quina seria la notícia que més t’agradaria donar?

Doncs no sé dir-te la notícia exacte … però seria una notícia tipus “s’ha aconseguit la plena inclusió de tots els col·lectius discriminats”.  

I ara què? Has fet premsa i ràdio. Només et queda la tele. Quins son els teus projectes de futur en l’àmbit de la comunicació?

De moment seguir col·laborant al Diari de la Discapacitat i presentant el programa a Ràdio Caldes de Montbui… però no em tanco a res.