L’envelliment de la població planteja grans reptes per al sistema assistencial, especialment pel que fa a l’atenció de la salut mental i la discapacitat cognitiva en les etapes avançades de la vida. Segons recull l’informe ‘Mirades: Respostes als reptes de la salut mental en les persones grans’, una de cada cinc persones de més de 60 anys té un problema de salut mental o neurològic. Aquesta situació, vinculada a l’augment de la cronicitat, la fragilitat i el deteriorament funcional, posa de manifest la urgència d’adaptar els recursos públics a unes necessitats cada vegada més complexes.
El document ha estat elaborat per la plataforma Som Salut Mental 360 amb la coordinació tècnica del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i la Fundació Hospitalàries, juntament amb la participació de 16 professionals experts en psicogeriatria i atenció intermèdia. Les dades reflecteixen que els trastorns depressius afecten entre un 10 i un 15 % de les persones grans i l’ansietat a un 17 %. A més, s’estima que el 42 % de les persones de més de 55 anys desenvoluparà algun tipus de demència al llarg de la vida, una prevalença que exigeix planificar les respostes assistencials i d’atenció a la discapacitat.
Exclusió en serveis de rehabilitació i barreres d’accés
El geriatre i expert en psicogeriatria del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Pedro J. Regalado, un dels coordinadors del dossier, evidencia la distància que separa l’atenció actual de les necessitats reals del col·lectiu. L’estudi identifica un dèficit de professionals especialitzats i alerta sobre les barreres d’accés als recursos: actualment, determinats programes de rehabilitació i hospitals de dia exclouen les persones grans per motius de comorbiditat o pel seu deteriorament físic, generant una situació de desprotecció davant la discapacitat sobrevinguda. Així mateix, es detecten dificultats per mantenir la continuïtat de l’atenció especialitzada quan l’usuari passa a residir en un centre geriàtric.
Per superar aquestes opacitats, el sector aposta per connectar els serveis existents i integrar la salut física, la salut mental i l’atenció social entre l’atenció primària, l’hospitalària i els serveis socials. El director gerent del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sebastià J. Santaeugènia, defensa en aquest sentit «una mirada centrada en la persona que permeti integrar les diferents dimensions de l’atenció: sanitària, funcional, emocional i social».
Impacte de la soledat, l’edatisme i la taxa de suïcidi
El dossier exposa altres factors que agreugen la discapacitat emocional i social en la vellesa. Una de cada tres persones grans experimenta soledat i més de 850.000 persones de més de 80 anys viuen completament soles a Espanya. Aquest aïllament es combina sovint amb la pèrdua d’autonomia personal, dificultats econòmiques i habitatges poc adaptats.
Aquesta vulnerabilitat es tradueix en xifres alarmants: el 32 % de les morts per suïcidi es produeixen en persones majors de 65 anys. Els experts denuncien que la suma de l’edatisme i l’estigma de la salut mental dificulta la petició d’ajuda i el diagnòstic precoç.
Davant d’aquest escenari, el psiquiatre i director gerent de la Fundació Hospitalàries Barcelona Nord, Pedro Roy, reclama abandonar les respostes reactives i avançar cap a la prevenció i la detecció primerenca. L’objectiu final de la proposta és preservar l’autonomia, la funcionalitat, la dignitat i el projecte vital de cada persona davant l’aparició de qualsevol tipus de discapacitat o trastorn associat a l’edat.
