Penso que el concepte de discapacitat és percebut per la societat de manera negativa i com una condició menor. Se’ns veu com persones amb menys capacitats, en lloc de reconèixer-nos per tot el que podem aportar. Jo puc tenir diverses diversitats funcionals, però en altres àmbits soc superior a moltes persones que no tenen aquestes limitacions. No sé si m’explico.
Si m’identifico amb la paraula discapacitat, sento que se’m defineix com una persona amb menys valor en molts aspectes. En canvi, si em defineixo a través de la diversitat funcional, m’adono que hi ha coses que no puc fer com la resta, però n’hi ha moltes d’altres que sí, i fins i tot millor.
Vull dir que, en alguns aspectes, puc ser millor que molta gent. Per exemple, pel que fa al meu món interior o a la pau que sento amb la meva vida i amb la gent del meu voltant. Em sento bé amb mi mateixa i crec que tinc una manera de comprendre la vida molt diferent de la de moltes persones.
Gaudeixo intensament de les petites coses i valoro infinitament detalls de la vida que per a altres passen desapercebuts. Això em fa sentir bé i em dona una capacitat que moltes persones no tenen. No puc treballar ni fer moltes coses com la gent que es considera “normal”, però gaudeixo de tot el temps que tinc. He après a portar un altre ritme de vida sense angoixar-me per allò que ja no puc fer. Som nosaltres qui hem d’adaptar-nos a un món pensat per a la gent “normal”. La vida hauria d’estar dissenyada per a tothom, no només per a uns quants
Em centro en el que sí que puc fer i penso que, si la meva situació fos encara més difícil, tot seria més complicat. Visc la meva discapacitat com un aspecte de la meva vida que m’ha ajudat a créixer interiorment.
Quan vaig pel carrer i veig tantes barreres arquitectòniques que no estan adaptades per a persones com jo, penso: “Què trist que encara hi hagi qui no tingui en compte que existim i que val la pena construir un món inclusiu per a tothom.” Ara, per exemple, només vaig a establiments que tenen rampa d’accés.
Nosaltres sentim que la majoria sou els diferents i que som nosaltres qui hem d’adaptar-nos a un món pensat per a la gent “normal”. La vida hauria d’estar dissenyada per a tothom, no només per a uns quants.
És cert que sovint penso que he tingut la sort de néixer en una bona època, en un moment en què la societat comença a tenir més consciència sobre persones com jo. Potser també ho penso perquè treballo a Oxfam Intermón i perquè tinc una família extraordinària. Però m’encanta veure que seguim avançant en aquest camí.
