Amb motiu del 8 de març, compartim una entrevista amb la presidenta d’ASPAYM (Associació de Lesionats Medul·lars i altres persones amb Discapacitats Físiques), Mayte Gallego. En aquesta conversa, la també vicepresidenta de CERMI Madrid i responsable de la seva comissió de Dona, així com la patrona de la Fundació CERMI Mujeres, parla sobre dades de violència de gènere en dones amb discapacitat i com les ha afectat la pandèmia. També aborda les lluites en marxa, les conquestes aconseguides i les metes per assolir en igualtat de gènere.
L’actualitat a les dones amb discapacitat
Quines dades es manegen actualment de violència de gènere cap a les dones amb discapacitat?
Gairebé el 20% de les dones assassinades per violència de gènere tenien algun tipus de discapacitat. I el 17,5% de les dones enquestades deien que la seva discapacitat era motiu de la violència que s’hi havia exercit.
Com ha afectat la pandèmia les dones amb discapacitat?
En aquesta pandèmia s’ha vist que nosaltres també hem tingut cura. Cosa que sempre se’ls havia negat a les dones amb discapacitat, i només se’ns havia vist com a demandadores d’això.
Com a presidenta d’ASPAYM, quin paper juga el món associatiu en la defensa dels drets de la dona amb discapacitat?
És fonamental el món associatiu. Gràcies a això, hem aconseguit aquesta unió que ens fa més forts per a la defensa de la igualtat d’oportunitats. La sororitat és aquesta solidaritat i cooperació que fem unides les dones, i que tant ens ajuda entre nosaltres. I que ens fa ser més resilients i empàtiques davant de les adversitats.
Barreres
Quines barreres segueix havent-hi avui dia per a les dones, amb discapacitat o sense?
La bretxa salarial i la pobresa fan cara de dona. Les cures continuen recaient en les dones, que són les que deixen els llocs de treball quan han de tenir cura d’un familiar. Continua sent molt difícil conciliar la vida laboral, amb la personal quan es tenen fills i filles.
També hem de continuar treballant perquè la desinstitucionalització sigui una realitat. El 73% de les persones que viuen en residències són dones i, sens dubte, una bona accessibilitat i bons recursos propers ajudaria que poguessin continuar romanent als seus habitatges.
Els recursos de violència han de ser accessibles a totes les dones amb discapacitat i han de comptar amb la figura de l’assistència personal, de la qual parla el pacte d’Estat contra la violència, perquè les dones amb discapacitat en puguin fer ús i no quedin enrere a l’hora de denunciar.
En el teu cas particular, has participat a més a més en un procés d’adopció. Quines barreres hi ha en aquest àmbit concret per a les dones amb discapacitat?
Se’ns qüestiona molt més que una dona que no tingui discapacitat. Se’ns qüestiona més fins i tot que a un home amb discapacitat, perquè pensen que no podrem complir amb aquests estereotips o rols de cures que ens segueix assignant la societat.
Camí al 8M
Quines consideres que han estat les conquestes més grans en igualtat fins a la data?
Una de les principals conquestes va ser que, a la Convenció dels Drets Humans de les persones amb discapacitat de l’ONU, es reconegui expressament que les dones i nenes amb discapacitat s’enfronten a una discriminació múltiple i sectorial. I que ens esmenten a 7 dels articles, per donar visibilitat i posar sobre les polítiques aspectes i recursos perquè les dones i nenes amb discapacitat puguin gaudir i exercir plenament i en igualtat de condicions tots els drets i llibertats fonamentals.
Una altra fita és que fa anys que ens agrupem, al voltant d’associacions de dones, perquè aquesta unió és el que realment ens ha donat força davant la societat, per aconseguir drets i que ens sentin. És important recalcar que ara estem treballant juntament amb els moviments feministes, cosa que tradicionalment ens havia estat negada.
Hem aconseguit que les persones que estaven incapacitades judicialment per motiu de discapacitat puguin votar en unes eleccions. Això tenia un clar biaix de gènere, ja que hi havia moltes més dones incapacitades que no pas homes.
Un altre fruit d’aquesta lluita és la modificació del codi penal, que a l’article 156.2 permetia l’esterilització no consentida a aquelles persones que tenia modificada la seva capacitat jurídica.
També són importants lleis com per exemple la de la Comunitat de Madrid, que recull i reconeix que la violència de gènere envers les dones amb discapacitat no només ha de provenir de la seva parella, exparella o cònjuge, sinó que pot provenir de qualsevol home del seu entorn, ja que coneixem que aquesta violència ve donada per homes propers a elles.
Com encara aquest 8M?
Dos anys han passat des d’aquella manifestació multitudinària del 8 de març en què se’ns va culpar les dones de propagar el virus. Ho afronto amb molta il·lusió i ganes de participar i recórrer els carrers, alçant la veu, llançant consignes, perquè ja no ens volem callades, i ho faré, com deia aquest joc de quan érem petites, per mi i per totes les meves companyes.
Què recordes d’aquella manifestació?
Que els joves i els homes començaven a acompanyar-nos en aquestes marxes i les nostres reivindicacions. Perquè això és una lluita de la humanitat, i necessitem que estiguin al nostre costat totes les persones.
Quines consideres que han de ser els propers passos per a una igualtat plena de les dones amb discapacitat i sense?
Que les cures siguin remunerades i professionals, perquè si no és així, no estarem en igualtat de condicions.
Canviar dades com que la taxa d’inactivitat de les dones amb discapacitat sigui del 76%, i la bretxa salarial comparada amb la població en general, d’una banda, i els homes amb discapacitat, de l’altra, és en tots dos casos força gran. Per això, sempre serem més vulnerables econòmicament parlant, amb tot el que això comporta.
D’altra banda, l’Estat hauria de rescabalar aquestes dones que han estat esterilitzades en contra de la seva voluntat.
També hem d’estar vigilants per no retrocedir en drets aconseguits, i que no hi hagi cap pas enrere. Quan venen mal donades, som les que més veiem retallades els nostres drets.
I crec que, com a societat, hem de continuar lluitant, totes les persones juntes, per abolir el tràfic de les dones amb finalitats d’explotació sexual.
