
A poques setmanes de Sant Jordi aprofito per compartir-vos l’entrevista que vaig fer a Marc Sarrats, que fa uns mesos es va estrenar com a escriptor amb el llibre “Tot el que no sigui morir-se“ (Editorial La Magrana)
En Marc ara compagina la seva carrera televisiva amb la seva faceta més personal d’escriptor. Tant si en sou fans… com si no … us convido a llegir aquesta entrevista perquè – i això diu molt del personatge – us faré una confessió. Li he insistit molt a en Marc i al final tot i tenir una agenda plena de compromisos ha contestat a les meves preguntes. Només per això ja val la pena!! I d’acord, no és una entrevista sobre discapacitat, però si amb molt d’humor i això ens fa falta a tots.
Quina d’aquestes coses et produeix més Alta “flipamenta”?
A) Escriure un llibre B) Una presentació del llibre C) Provar el càtering del menú del teu casament D) El preu dels serveis funeraris
Sense cap mena de dubte el preu dels serveis funeraris és el que presenta més alta flipamenta, i és que s’ha de ser terriblement flipat per aguantar amb tant d’aplom una estafa de tals dimensions.
Fa por la mort?
En general fa por. Jo tinc la sort, però, de que no me’n faci. La por a la mort em sembla absurda de tan lògica que arriba a ser. És per a tots igual, així que passa com amb algunes operacions matemàtiques que els números iguals es tatxen perquè no tenen importància. O algo així, no ho sé, sempre vaig suspendre matemàtiques.
Què diries que has après escrivint aquest llibre?
Que és molt més fàcil defensar un text o interpretar-lo, encara que sigui teu, que no pas deixar-lo acabat perquè el públic l’interpreti. La sensació de vertigen que produeix entregar una cosa totalment enllestida no l’havia sentit mai abans.
El passat 15 de febrer vam assistir al teu enterrament com a humorista per a donar pas al Marc Sarrats escriptor… però com t’agradaria ser recordat?
No em preocupa. M’agradaria que se’n recordessin de mi en vida, no quan ja sigui mort.
Què diu la teva àvia del llibre?
N’ha fet un seguiment minuciós durant l’escriptura, i ha corregit el que no li agradava, així que suposo que ara li agrada i se’l sent en part seu, tenint en compte que si no fos per ella no l’hauria escrit, perquè no hauria nascut.

Per curiositat …i si no és MOLT demanar. Què és un “Juanitu”?
És clarament molt demanar.
Recordes quin va ser el teu primer funeral al que vas anar?
Un senyor a qui li dèiem “Avi + el cognom” però que no era avi meu. Era un avi social, que n’he tingut molts.
Quina és per a tu la mort més significativa de la història?
Si creus en la reencarnació, encara que sigui mentida, per molta rellevància el tema de la “mort més significativa de la història” perquè tots ens hem mort centenars de vegades. En tot cas, si he de triar, m’agrada molt la mort de “l’orquestra del Titànic” perquè crec que representa molt bé (lamentablement) aquesta idea d’aguantar un teatrillo fins al final.
Alguna vegada has jugat a predir la data de la teva mort?
Prefereixo saber el com més que el quan.
Quina es per a tu la millor cançó sobre la mort?
The Funeral, de Band of Horses
Rip O rèquiem cantin peace?
UARS: Una altra ronda, si us plau
Llegeixes les esqueles dels diaris?
No. Però m’agraden molt els epitafis. Al cementiri de Poblenou n’hi ha un que només posa “Incansable guerrera, Valiente loba” és fantàstic.