Dilluns, 19 abril 2021
spot_img
IniciEntrevistesMamadou Yero Seydi: "Per mi seria tot un honor ser el primer...

Mamadou Yero Seydi: “Per mi seria tot un honor ser el primer president negre de la Generalitat”

Mamadou entrevista
Mamadou Yero Seydi està estudiant Cienciés Polítiques a Madrid // Foto: Imatge cedida per Mamadou Yero Seydi

Mamadou Yero Seydi és senegalès. Va arribar a Catalunya amb 4 anys. Primer va viure a Barcelona però li va costar adaptar-se a una ciutat tan gran. La seva família va decidir mudar-se a Manresa. Actualment té 22 anys i està estudiant la carrera de Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid. 

Té molt clar que vol ! i que sent. Li vaig demanar una anècdota i va explicar-me això: “Com a anècdota sempre recordaré un partit de futbol del meu germà amb la Sagrada Família de Manresa. Érem petits i hi havia un grup de senyors grans que no paraven d’increpar-lo i discriminar-lo pel seu color de pell. En aquella categoria el partit dels nens tenia quatre parts. En una d’aquestes parts, el meu germà va fer 3 gols i seguidament va anar on estaven els senyors per fer-los callar. Potser és un dels moments on vaig començar a ser conscient de la lluita que ens esperava en aquesta terra”.

Negre o de color? Què en penses?  

Banner Aflorem 300x600_3

Crec que el mateix debat ja demostra les connotacions racistes de la pregunta, ja que en l’altre cantó aquest debat no existeix, mai he sentit el fet de dir que prefereixes blanc o de color? Per tant si em demanen que prefereixo sempre diré que el meu nom, Mamadou Yero Seydi. 

Quins records tens del Senegal?  

La veritat que del Senegal tinc pocs records, potser el que més recordo és jugar el carrer, la llibertat total que teníem per sortir a qualsevol hora sense cap mena de por se’n tan petits. 

ARC Soluciones publi

Has tornat al Senegal? Com ho vas viure? Quines sensacions vas tenir?  

Si, fins al dia d’avui he tornat un cop a l’estiu de 2014 i la veritat és que ha sigut un dels moments més emocionants que he viscut, per tot el que significava tornar a la meva terra on vaig néixer, veure i conèixer molta part de la meva família que encara no havia vist o no recordava amb claredat, va ser un moment molt emotiu i especial per a mi. Les sensacions van ser moltes, feia més de 10 anys que no trepitjar la meva terra natal, però encara i així sentia un fort lligam cap a tot el que representa el meu país. Però un dels aspectes que més em van impactar és veure com la gent ens veia a mi i el meu germà. Encara que nosaltres ens sentíssim a casa, per la gent d’allà érem estrangers, visita’ns momentanis, per tant és com que el sentiment d’estar a casa en els ulls dels altres no era compartit.  

D’on et sents? 

Sempre dic que sóc un noi d’origen senegalès que ha viscut la major part de la seva vida fins al dia d’avui a Catalunya i que ara ha començat el seu viatge i la primera parada és Madrid. Amb això vull dir que em sento de tots els llocs on he viscut i viure pel fet que considero que el que fa, que em senti d’un lloc o un altre és la gent i el dia d’avui puc dir que on he anat m’he trobat a gent magnífica.   

Com va ser la teva infantesa?  

La veritat és que vaig tenir una infantesa feliç, els meus pares sempre han fet tot el possible i més perquè tingues tot allò que necessitava, tant en l’educació com en el futbol, el qual ha sigut un pilar bàsic en la meva persona, ja que molts dels valors que tinc avui en dia és pel futbol i per molts dels entrenadors que he tingut.   

En quin moment te n’adones que ets diferent?  

Crec que no hi ha un moment explícit, és qüestió de moltes coses, però no diría que sóc diferent, ja que estic segur que comparteixo més similituds que diferències amb tota la gent que d’alguna manera m’ha discriminat per la meva pigmentació o origen.  

Com ho vius actualment? Encara et sents discriminat pel fet de ser negre?  

Actualment crec que ho visc de la mateixa manera, les sensacions són les mateixes, el que si ha canviat ha sigut la meva manera de fer-li front. He convertit les meves paraules, en les eines de lluita contra la discriminació, unes paraules que tenen unes bases de respecte i reflexió. Sí que hi ha una part meva que se sent discriminada i m’agradi més o menys és una realitat de la que avui en dia no puc fugir, ja que no fa falta que se’t discrimini a tu de forma directa per sentir-ho com algú personal.   

Que representa per a tu la figura de Nelson Mandela?  

Mandela representa un punt d’inflexió molt gran en la meva vida, en el moment que descobreixo la seva figura de mans de la meva exprofessora, Imma Parlacia, la meva concepció del món comença a canviar, es torna més global, va més enllà del que puc veure i entendre. Però tot allò fa que la meva curiositat cap a la societat, la justícia i les bases del nostre món siguin més grans. Mandela és la meva inspiració en voler aportar alguna cosa en aquest món, quelcom positiu en menys o més grau.   

Com vas arribar a ser tertulià de la secció T jove al programa Islàndia de Rac1?  

La meva relació amb Rac1 i en concret amb Islàndia, comença a través d’una campanya que es va impulsar en contra de les identificacions racials a Catalunya que es deia ”pareu de parar-me” on un grup de nois i jo denunciàvem els diferents casos de racisme que pateix la joventut catalana racialitzada. A partir d’aquella campanya ens van convidar diferents plataformes per donar-li més veu a la denúncia, un d’aquests va ser el programa Islàndia i des d’aquell dia em van començar a cridar en moments puntuals per participar en diferents apartats del programa, fins que en un d’aquests programes l’Albert ens va dir que aquesta temporada tindríem una secció La Adama, La Sara L’Unai i jo.  

Actualment estàs vivint a Madrid? Què hi fas a Madrid?  

Actualment si estic a Madrid estudiant la carrera de Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid  

T’agradaria ser el primer president de la Generalitat negre?  

Per mi seria tot un honor i un orgull algun dia poder liderar la Generalitat de Catalunya cap a una prosperitat en tots els seus àmbits, però crec que la pregunta no és aquesta, sinó si Catalunya està preparada per un president negre?. En el cas que la resposta fos sí, m’encantaria ser el primer president negre de Catalunya.   

Tens pensat quines lleis o acords canviaries?  

La veritat és que no és algú en el que hagi pensat, i no és algú que pugui parlar a la lleugera. Crec que encara em falta per saber moltes coses tant en l’àmbit polític, social i econòmic per dir el que canviaria o no, però considero que si et digués que canviaria alguna cosa que ha sigut implantat pels dirigents actuals o anteriors seria molt atrevit per part meva.  

Què els diries a aquelles persones que no entenen la diferencia?  

Jo no sóc ningú per dir res, però si m’ho demanessin com a consell, els convidaria a parlar amb aquella gent que no entenen, a saber, de la seva pròpia mà perquè fan el que fan, a intentar entendre d’on ve el que tant els costa d’entendre i sobretot a obrir la ment més enllà de la seva realitat, a veure la vida des de les realitats de les altres persones, ja que només fent això i compartint les nostres realitats, serem capaços de construir una realitat conjunta. 

OFERTA 5è ANIVERSARI !!!

SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER DIÀRIA PER NOMÉS 7,99€ L'ANY

Necessitem la teva col·laboració per seguir fent un periodisme de qualitat que respecti i doni visibilitat a les persones amb diversitat funcional

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES