Les víctimes d’explotació sexual amb discapacitat intel·lectual “no són conscients de l’abús”

La directora Mabel Lozano destapa públicament amb el seu documental AVA un dels rostres desconeguts fins al moment del proxenetisme. “Sempre ha existit l’explotació sexual de dones i nenes amb discapacitat, però mai se n’havia parlat i del que no es parla no existeix”, afirma amb contundència la realitzadora.

Aquest curtmetratge posa el focus a Ava, una nena amb discapacitat intel·lectual explotada sexualment a Espanya. “La captació d’aquestes dones i nenes no es fa com es podria pensar a l’estranger sinó aquí al nostre país. De fet, l’adolescent va ser interceptada a través d’una cosa tan senzilla com un anunci a internet que oferia feina a Palència”, explica la directora en una entrevista a Servimedia. Segons Lozano, Espanya és “el tercer país del món en consum de prostitució i el primer de trànsit i destí”.

“Les xarxes socials tenen una cosa molt perillosa i és que aquestes dones amb discapacitat intel·lectual les iguala a la resta”, assenyala la directora. En un xat de Facebook o a través de la missatgeria privada d’Instagram, la discapacitat s’esvaeix, però el que resulta aterridor és que a l’altra banda de les xarxes hi ha els depredadors sexuals. I com assevera Mabel Lozano: “A internet fins i tot els dolents semblen bons”.

Això va ser el que va passar a Ava, una adolescent d’origen colombià adoptada per Maria, que va rescatar la petita d’un passat d’abusos i de violència física al seu país d’origen. Mai va imaginar que anys més tard la seva filla travessaria un infern encara més dur. “Ava va ser interceptada quan anava a l’institut i va acabar pujada en un autobús en direcció a Palència, on va ser explotada sexualment per 20 homes cada dia en un pis al costat d’altres espanyoles, entre elles alguna menor d’edat”, explica Lozano.

Captar a les més vulnerables

“Per què es capta una dona amb discapacitat intel·lectual? Perquè no té signes externs, perquè aparentment és una persona normalitzada”. Aquesta és una de les qüestions que es plantegen al començament del documental.

Lozano ho ratifica i subratlla que hi ha una demanda de dones i nenes amb discapacitat perquè “són les més vulnerables, les que no tenen recursos per sortir corrents i denunciar el proxeneta, entre altres coses, perquè no són conscients a causa de la seva discapacitat que són víctimes d’explotació sexual”, denuncia la directora.

“Jo havia abordat el tema del tràfic des de molts aspectes, però ‘això’ mai no ho havia imaginat. Quan parlem d´explotació sexual de nenes amb discapacitat intel·lectual no parlem de buscar el gaudi, sinó de tenir el poder”, afirma rotunda.

Gran part del curtmetratge es compta a través de la veu feble, altres vegades trencada de Maria, la mare Ava. “Cada dia uns 20 homes acudien a mantenir sexe amb les nenes. Va estar explotada des del primer minut. No hi havia esperes i no hi havia treves”, relata al documental la mare adoptiva de l’adolescent. “És clar que sabien que era menor. No sé com va poder resistir”, es pregunta.

Mabel es posa les mans al cap. “Encara avui se’m posen els de punta en escoltar el moment en què rescata la seva filla en aquell lloc fosc i brut”. “Quan la vaig trobar tenia una olor que mai he vist ni els animals abandonats a la pitjor quadra que et puguis imaginar”, descriu la Maria al curtmetratge.

Víctimes invisibles

El tràfic de dones i nenes amb discapacitat amb fins d’explotació sexual a Espanya està “estès i dispers, però té una dimensió invisible que obstaculitza la quantificació, la denúncia i la seva corresponent atenció i eliminació, segons es recull en un estudi elaborat pel Observatori Estatal de la Discapacitat (OED). De fet, aquestes dones són víctimes invisibles fins i tot a les xifres.

Segons les dades d’un informe de l’Organització Internacional del Treball i de l’Organització Mundial de les Migracions, dels més de sis milions de supervivents de tràfic sexual el 2021, 4,9 milions són dones de les quals no se n’especifica quantes en tenen discapacitat. Aquesta imperceptibilitat de les víctimes queda reflectida a la destinació que espera a mare i filla després de denunciar les màfies d’explotació sexual. “Quan tu ets segrestada i explotada per un proxeneta i denúncies, després vius amb por perquè aquesta gent acaba sortint en llibertat després de passar molt poc temps a la presó. No totes les cares del proxenetisme estan condemnades”. Lozano es refereix a l’actual aturada legislativa que permet que la terceria locativa, una figura jurídica que al·ludeix al lucre de qui proporciona un lloc on la persona prostituïda realitza la seva activitat sexual, no estigui penada.

“Al final són elles les que avui viuen amagades. Ara resideixen fora de Madrid, en primer lloc, per por del proxeneta i també per protegir la mateixa Ava. Després del que va passar l’adolescent va tenir fins i tot trastorns autolítics”, relata la cineasta.

Algunes de les conclusions de l’informe de l’OED de juliol de 2022 apunten cap a “un grau més alt de vulnerabilitat davant l’explotació sexual de les dones i nenes amb discapacitat, especialment les que tenen una discapacitat intel·lectual”. Precisament el cas d’Ava reuneix una triple vulnerabilitat per ser dona, amb discapacitat intel·lectual ia més a més ser menor d’edat.

Un altre aspecte rellevant d’aquest estudi és el que assenyala que “aquesta explotació adopta sovint formes menys evidents, per exemple, a l’entorn familiar o per un pseudonovio i s’acompanya d’engany, estafa i/o frau”. La segona de les històries que Lozano mostra a la seva pel·lícula documental encaixa ‘gairebé a mida’ en aquest supòsit.

Sofia és una menor nigeriana amb discapacitat intel·lectual no diagnosticada. La seva mare la va vendre a un proxeneta espanyol que la va portar a Espanya i la prostituïa al pis que compartia amb mare i filla. L’adolescent havia desenvolupat ‘sentiments’ cap a aquest home i per això accedia a ficar-se al llit cada dia amb més de 20 amics del que ella considerava el seu nòvio.

Discapacitat derivada de l’explotació

La directora adverteix que aquestes dones i les nenes presenten sovint una discapacitat prèvia a la situació d’esclavitud sexual perquè “procedeixen d’entorns molt violents des d’edats primerenques”. A AVA es mostren les discapacitats adquirides com a conseqüència del tràfic sexual. “Parlem d’una explotació brutal, violenta, deshumanitzant que sempre apareix vinculada al còctel alcohol i drogues que fa que moltes vegades aquestes dones s’enganxin a aquest món. I després veiem dones que surten d’aquest entorn amb quadres de trastorns d’identitat, esquizofrènia, amb malalties mentals que les discapacitaran per portar una vida normal i accedir al mercat laboral”.

Mabel Lozano, el treball del qual com a cineasta s’ha centrat en l’explotació sexual que pateixen les dones a través de la prostitució i el tràfic, s’ha compromès a donar els diners que generi aquest documental al projecte ‘Dones en mode ON-VG’. La Fundació ONCE, principal patrocinador del curtmetratge, a través de la seva entitat Inserta Empleo, va posar en marxa el 2020 aquesta iniciativa per ajudar les dones amb discapacitat víctimes de violència de gènere. Des de llavors, ha atès més de 2.000 dones i ha aconseguit més de 600 insercions laborals per a elles. A més, Fundació ONCE ha col·laborat perquè el documental sigui accessible en comptar amb subtitulat i interpretació en llengua de signes espanyola, així com audiodescripció.

“Estic contenta perquè el curt està tenint molt bona acollida als festivals fins i tot hem estat preseleccionats per als Goya 2024”, relata amb orgull la seva directora. La veritat és que la història d’aquestes nenes amb discapacitat explotades sexualment ha transitat per 27 certàmens de mig món, atresora set premis i l’efecte AVA no ha fet res més que començar.

Potser aquest èxit pot confondre el futur espectador i el porti a pensar que aquest és un documental que “es deixa veure amablement”. Res més lluny de la realitat. ‘AVA’ és un mirall on mirar-nos, una invitació gairebé obligada a la reflexió. “Quina mena de societat som?”, es pregunta la seva directora. “Hem de “fer-nos-ho mirar, perquè són els nostres homes els que surten allà a buscar nenes amb discapacitat intel·lectual per explotar-les sexualment un dia rere l’altre”, afirma Lozano gairebé emetent un SOS.

‘AVA’ és un curtmetratge incòmode perquè dirigeix la mirada cap a una part de l’ésser humà que hi ha, que probablement sempre ha existit. El darrer treball de Mabel Lozano permet destapar la realitat de les víctimes de tràfic sexual amb discapacitat intel·lectual.