L’estudi “Global, regional, and national burden of disorders affecting the nervous system, 1990-2021: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2021”, publicat a la revista científica Lancet Neurology, revela que les malalties neurològiques han estat la principal causa d’anys de vida ajustats per discapacitat a nivell mundial el 2021, amb més de 443 milions d’anys. Això suposa un augment del 18% en les últimes dues dècades. Aquestes malalties afecten més de 3.400 milions de persones, representant més del 43% de la població mundial. Al llarg del 2021, van ser responsables de més de 11 milions de morts, de més de 168 milions d’anys de vida viscuts amb discapacitat i de més de 275 milions d’anys de vida perduts.
A Espanya, més de 23 milions de persones pateixen algun tipus de malaltia neurològica, una prevalença un 18% superior a la mitjana mundial i un 1,7% superior a la dels països occidentals europeus. Els anys de vida viscuts amb discapacitat per aquestes malalties a Espanya sumen 1 milió, mentre que els anys de vida perduts superen la meitat de milió, i els anys de vida ajustats per discapacitat ascendeixen a 1,5 milions.
Aquestes dades provenen d’un estudi realitzat per l’Institut de Mètriques i Avaluació de la Salut (IHME) de la Universitat de Washington, que va analitzar les dades de mortalitat, prevalença i anys de vida ajustats per discapacitat de 371 malalties (37 neurològiques) a 204 països des del 1990 fins al 2021. L’objectiu de l’estudi era avaluar l’impacte de les malalties neurològiques a la salut mundial.
El ictus, l’encefalopatia neonatal, la migranya, la malaltia d’Alzheimer, la neuropatia diabètica, la meningitis, l’epilèpsia, les complicacions neurològiques a causa del naixement prematur, els trastorns de l’espectre autista i els tumors del sistema nerviós són les 10 malalties neurològiques amb els anys de vida ajustats per discapacitat més alts a nivell mundial.
Segons el Dr. Jesús Porta-Etessam, President de la Societat Espanyola de Neurologia, “la càrrega econòmica i social de les malalties neurològiques ha estat subestimada i continua augmentant. Aquestes malalties ja són la principal causa d’anys de vida ajustats per discapacitat i d’anys de vida perduts a nivell mundial. És crucial implementar estratègies eficaces de prevenció, tractament i rehabilitació per abordar els trastorns que afecten el sistema nerviós. L’envelliment de la població ha tingut un impacte significatiu en trastorns neurològics relacionats amb l’edat, com la malaltia d’Alzheimer, l’ictus o la malaltia de Parkinson”.
A més, l’estudi estima la proporció de casos de malalties neurològiques que podrien ser potencialment evitables eliminant els factors de risc coneguts. Per exemple, el factor de risc més gran per a l’ictus és la hipertensió (57,3%), mentre que per a la malaltia d’Alzheimer i altres demències és la diabetis (15%). El tabaquisme i l’abús d’alcohol també augmenten el risc de malalties neurològiques com l’esclerosi múltiple, les demències o l’ictus.
Fomentar el coneixement dels factors de risc modificables i dels casos potencialment evitables és crucial per reduir la càrrega de les malalties neurològiques. Més del 84% dels casos d’ictus són potencialment prevenibles mitjançant la reducció de l’exposició a 18 factors de risc ja identificats. Reduir l’exposició al plom podria disminuir la càrrega de discapacitat intel·lectual en un 63%, mentre que controlar la diabetis podria reduir la càrrega de la malaltia d’Alzheimer i altres demències en gairebé un 15%.
Per aquesta raó, la Societat Espanyola de Neurologia porta anys realitzant nombroses campanyes per augmentar el coneixement sobre els factors de risc i recomana consultar el seu decàleg per mantenir un cervell saludable. A més, cal reconèixer que la càrrega més gran de les malalties neurològiques recau en els països d’ingressos baixos i mitjans, on els recursos d’atenció mèdica són escassos i hi ha una manca de guies i pautes clíniques específiques. Només el 24% dels països estudiats disposen de pressupostos específics per a aquestes malalties i només el 55% disposen de guies clíniques. És necessari augmentar els recursos i millorar la preparació per abordar aquesta creixent preocupació de salut pública.
