En el món de la diversitat funcional, existeixen persones meravelloses a les quals hem d’admirar profundament i que mai sabrem com agrair-lis prou tota la feinada que fan a favor de la inclusió. La Laura Recha és una d’aquestes persones que ens han ensenyat a mirar més enllà de les coses ordinàries i projectar amb realisme, solidaritat, justícia social i compromís el futur. La seva tasca a AsperCamp és un motiu d’orgull que com a ciutadà i persona amb diversitat funcional vull agrair i imitar en quan al seu compromís social. Gràcies admirada Laura per tota la feina i a tota la gent d’AsperCamp pel seu coratge per seguir endavant.
Qui és la Laura Recha?
Una persona molt compromesa amb els meus valors i dedicada plenament a la maternitat i família, les meves amistats i la tasca com a Directora de l’Associació Aspercamp.
Què és per a tu una discapacitat?
És un reconeixement administratiu que serveix com a eina o ajuda a persones que tenen unes capacitats diferents respecte a la majoria de la població o bé pateixen una malaltia, depenent de cada cas. Sovint aquest suport és necessari per que en l’entorn psicosocial o físic actual hi troben moltes barreres en la seva vida, tot i que les persones amb discapacitat reconeguda representen una àmplia variabilitat de realitats.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’una discapacitat?
Sí, familia i amics.
Què és AsperCamp i quins objectius té aquesta associació?
És una associació sense ànim de lucre i declarada d’utilitat pública que neix fa 15 anys amb l’objectiu principal de vetllar pel bé comú de les persones amb Síndrome d’Asperger (actual Trastorn de l’Especte Autista) i les seves famílies. Actualment està integrada per més de 550 famílies, posicionant-nos com la segona entitat més gran de Catalunya que acompanya a persones amb aquesta forma d’autisme. La nostra tasca social es basa principalment en visibilitzar, acompanyar a les persones amb la condició i les seves famílies, facilitar-los suport integral al llarg de tota la seva vida així com treballar per la lluita dels seus drets.
Quins projectes teniu a Aspercamp actualment?
El projecte principal és proporcionar suport terapèutic especialitzat que no arriba de salut mental pública en la periodicitat ni especialització necessaris. Ho complementem també amb un ampli ventall de serveis que pretenen facilitar un suport integral al llarg de tota la vida de la persona amb la condició: tallers cognitius socials, grups de suport per a joves, dones TEA o familiars, espais d’oci terapèutic tot l’any, colònies i casals d’estiu, el Jo Puc! que dona suport a l’autonomia, IntegraTEA que aporta el perfil sensorial, Brick Club de Legoterapia, OrientaTEA que vetlla per una ocupació laboral en entorn ordinari, TEAstimo espai per a la sexoafectivitat, entre d’altres. També impartim formacions a centres educatius ja siguin ordinaris, Conservatoris i CRP’s, entre d’altres. Aquest any estem molt il·lusionat amb l’inici d’accions formatives a centres sanitaris amb l’objectiu de poder proporcionar una millor atenció a les nostres necessitats.
És molt injust que no s’entengui que entitats com Aspercamp que desenvolupem accions i projectes que estan cobrint necessitats vitals d’un col·lectiu molt gran i que, tot i ser una entitat privada, a diari rep derivacions dels serveis públic sense aconseguir cap tipus de conveni ni concert econòmic que aporti seguretat ni viabilitat económica a la nostra tasca social
Amb quins col·lectius treballeu a Aspercamp?
Amb persones de totes les edats amb diagnòstic Asperger o TEA amb graus de suport 1 ó 2, que són persones amb autisme sense discapacitat intel·lectual i verbals, les seves famílies i entorn proper. És un tipus d’autisme molt invisibilitzat, incomprès i desatés pel que encara hi ha molt per fer. Les persones amb un cervell Asperger o TEA presenta diferencies sociocomunicatives e interessos repetitius així com una alteració sensorial que fa que tota la informació de l’entorn la rebin i processin de manera diferent. Aquestes característiques els genera un gran patiment per ser minoria en la població en general, sovint veiem que això és degut a que la societat no els entenem i a ells també els costa compendre la nostra manera de fer i actuar. La societat actual els discapacita en la major part dels casos.
Quins valors aprens de treballar a Aspercamp?
Solidaritat, respecte, companyerisme, professionalitat i bondat. Sóc molt afortunada de treballar en aquest entorn que a més, m’apassiona.
Quin missatge els hi enviares a persones amb discapacitat que no saben si apuntar-se a Aspercamp?
Que és molt necessari que hi formin part per què treballa pel seu benestar integral present i futur. Que també hi trobarà la possibilitat de construir noves iniciatives de millora aportant a l’entitat. L’associació és de tots els socis/es que la integren i l’Aspercamp d’avui és el resultat d’aquesta filosofia en la que aporten persones amb diagnòstic, famílies, els seus professionals i col·laboradors.
Què els hi diries a aquelles institucions que no ajuden a entitats com la vostra o es mofen de la tasca que porteu a terme?
Que és molt injust que no s’entengui que entitats com Aspercamp que desenvolupem accions i projectes que estan cobrint necessitats vitals d’un col·lectiu molt gran i que, tot i ser una entitat privada, a diari rep derivacions dels serveis públic sense aconseguir cap tipus de conveni ni concert econòmic que aporti seguretat ni viabilitat económica a la nostra tasca social.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Actualment son imprescindibles pel bé social, principalment aquelles que proporcionen millores a col·lectius vulnerables. Moltes entitats lluitem i desenvolupem serveis amb l’esforç econòmic i de temps de les persones que integrem les entitats. Moltes em mereixen molt respecte perquè conec el gran esforç humà que hi sol haver al darrera i que no es veu.
Quins són els teus referents?
No tinc cap persona destacada o coneguda com a referent, actualment són les persones Asperger-TEA de l’associació de les que aprenc sobretot a tenir un punt de vista molt més ampli sobre la vida en general… principalment pel que fa al comportament humà. I de com la mateixa realitat es pot viure de maneres tant diferents.
Quina opinió tens de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
És un mitjà molt actiu i rigorós que em proporciona molta informació interessant. Enhorabona per la vostra tasca i moltíssimes gràcies per donar-me veu.
