Els escric aquestes línies no només com a mare, sinó com a veu d’una realitat que sembla que l’administració voler maquillar amb xifres que no existeixen a peu de carrer. Tinc una filla amb un 65% de discapacitat (autisme). Aquest any, amb l’esperança d’oferir-vos un entorn on realment es pugui desenvolupar, sol·licitem plaça a tres Col·legi d’Educació Especial (CEE). La resposta ha estat un mur: no hi ha places.
Ens trobem en un laberint burocràtic on la Inspecció i els serveis territorials ens donen llargues. Mentrestant, ens intenten frenar amb promeses de “200 places aprovades”.
La situació és crítica i afecta moltes famílies que ens trobem al mateix buit:
Recursos insuficients: Es parla d’inclusió, però oblida que la inclusió sense recursos és, en realitat, exclusió.
Manca de places reals: La demanda supera amb escreix l’oferta actual, deixant nens amb necessitats severes sense l’atenció especialitzada que per llei els correspon.
Bloqueig institucional: Sentim que se’ns intenta silenciar o «refredar» mentre els terminis passen i els nostres fills segueixen sense un centre adequat.
Ja ens hem posat en contacte amb mitjans com la ràdio i TV3, i estem treballant perquè aquesta situació es faci pública i arribi a tots els racons. No acceptarem que se’ns digui que «hi estan treballant» mentre el curs escolar se’ns tira a sobre i les nostres filles i fills es queden als llimbs. Tenir una discapacitat no hauria de ser una sentència per quedar fora del sistema educatiu. Necessitem solucions avui, no places projectades per a un futur que els nostres fills no poden esperar.
Seguirem lluitant, seguirem difonent i seguirem exigint que l’Educació Especial sigui una prioritat real, no una partida pressupostària que mai no arriba.
Gràcies per la vostra atenció
Atentament,
Zaida Dionisio Llobet – @Zaaida7
