El malestar profund dels equips que gestionen la primera línia de l’atenció pública a Catalunya ha esclatat. Les persones responsables de coordinar el suport a col·lectius altament vulnerables, com les persones amb discapacitat o en situació de dependència, han decidit trencar el silenci davant una realitat insostenible. L’Associació Catalana de Direccions de Serveis Socials d’Àmbit Local (ACDISSAL) ha convocat una concentració de protesta per al proper dimecres 17 de juny, a les 16.00 h, just davant de la seu del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, situada al Passeig del Taulat, 266-270, de Barcelona. La mobilització és la resposta col·lectiva d’uns professionals que porten anys suportant un sistema al límit de les seves forces, marcat per un infrafinançament estructural crònic i unes ràtios que façan impossible oferir una atenció dignes a la ciutadania. Aquest escenari es veu agreujat per l’augment de la violència cap als treballadors i una greu mancança de coordinació entre institucions, fet que converteix les àrees bàsiques en el calaix de sastre on s’aboca tot allò que la resta del sector públic no assumeix.
Les estructures locals funcionen actualment com la porta d’accés principal al teixit de protecció social del país, encarregant-se de detectar necessitats, elaborar diagnòstics socials, orientar i acompanyar la població en els moments de màxima fragilitat. Aquesta tasca diària es desenvolupa a cadascun dels municipis i comarques catalanes sense disposar dels recursos necessaris per executar-la correctament. En aquest sentit, l’expressió “Última parada: serveis socials” s’ha estès entre el personal per il·lustrar com, quan l’habitatge falla, la salut mental no té recursos o la dependència no troba cap resposta, tota la problemàtica es desvia cap als serveis municipals i comarques. L’entitat convocant posa de manifest que la sobrecàrrega de feina sense dotació pressupostària addicional posa en risc la qualitat de l’atenció ciutadana, així com la seguretat de les pròpies professionals, les quals pateixen un increment alarmant d’agressions físiques, verbals i amenaces sense rebre el reconeixement legal com a agents de l’autoritat.
Davant d’aquest panorama, l’organització ha articulat una proposta reivindicativa formal mitjançant el document titulat Manifest dels Serveis Socials dels ens locals, on es plantegen cinc exigències clares i de caràcter immediat a l’administració autonòmica. La primera demana un finançament estable i suficient a través d’un contracte programa que asseguri partides previsibles i ajustades a la demanda real. Com a segon punt, s’exigeixen ràtios professionals dignes que s’adaptin a la complexitat del volum real dels casos. La tercera demanda reclama el reconeixement legal com a agents de l’autoritat per gaudir de protecció jurídica en l’exercici de les seves funcions d’interès públic. En quart lloc, se sol·licita una coordinació interinstitucional real perquè àrees com salut, educació o habitatge deixin de traslladar competències sense els mecanismes adients. Finalment, es reclama un marc laboral i retributiu mínim garantit per assegurar l’equitat territorial i l’estabilitat dels equips de treball.
Sota la consigna reivindicativa “No som l’última parada. Som un dret”, l’associació ACDISSAL ha fet una crida generalitzada a la mobilització de tot el personal dels ajuntaments i consells comarcals per a la jornada del 17 de juny. El col·lectiu clou el seu missatge recordant la urgència d’actuar en bloc per capgirar la deriva actual del sector: “És el moment de fer-nos visibles. És el moment de posar límits. És el moment de defensar uns serveis socials dignes per tothom.”
