Sincerament ens hem de sentir privilegiats de poder entrevistar algú com al Juan Carlos Unzué que més enllà de la seva vessant popular, és una persona amb seny que transmet alegria i que lluita cada dia per fer millor a tota aquella gent que es troba. Volem enviar-li una abraçada ben forta i dir-li que seguirem lluitant per a transformar a millor el dia a dia de la gent amb discapacitat. Com diu ell mateix, que ningú ens robi l’alegria de viure i sobretot l’alegria que comporta ajudar als altres sense demanar res a canvi.
Qui és Juan Carlos Unzué?
El petit de sis germans, que va tenir la sort de fer el seu hobby i passió. Fa gairebé sis anys em van diagnosticar ELA. Estic casat amb Maria i tenim tres fills adults.
Què significa per a tu la discapacitat?
La pèrdua o la manca d’alguna capacitat física o mental, que no ens hauria de diferenciar de les persones que no en tenen.
A quina edat et van diagnosticar la diversitat funcional?
Als 53 anys
Com has après a conviure amb la teva discapacitat?
Adaptant-me contínuament a les noves circumstàncies.
Quins creus que són els reptes actuals respecte a la discapacitat?
Seguir conscienciant la gent que això pot passar a qualsevol i seguir pressionant l’administració per facilitar la mobilitat de les persones discapacitades.
De quina manera estàs ajudant altres persones que estan passant una situació semblant a la teva?
Des de l’inici vaig intentar aprofitar la meva imatge pública per donar visibilitat l’ELA i explicar la realitat crua de la majoria de les persones afectades.
Com viu el teu entorn la discapacitat que tens diagnosticada?
Crec que ho porten bé com a conseqüència que la meva actitud segueix sent positiva.
Quin missatge els enviaries a la nostra classe política atès el poc interès que tenen en ajudar el vostre col·lectiu?
Un cop aconseguida l’aprovació de la llei, estem transmetent que les ajudes que comporta han d’arribar el més aviat possible perquè cap persona més, volent viure, se senti obligada a morir.
Quin missatge donaries a les nostres famílies que van lluitar per nosaltres i que mai no ens ha faltat el seu suport?
Sens dubte, el meu agraïment més gran, pel que ens han ajudat i pel que segueixen fent per nosaltres. Crec que quan estàs en dificultats sentir-te abrigall és el millor que ens pot passar. Des de l’inici vaig intentar aprofitar la meva imatge pública per donar visibilitat l’ELA i explicar la realitat crua de la majoria de les persones afectades
Quins són els teus referents?
No sóc de referents i menys en la meva malaltia perquè hi ha moltíssima varietat de símptomes i de velocitat de progressió de la malaltia, però sí que admiro uns quants companys i companyes de malaltia per l’actitud fantàstica que tenen davant d’una situació tan complicada.
Quin missatge t’agradaria enviar a les persones que llegint aquesta entrevista creguin que amb la teva realitat és impossible ser feliç?
Que estan equivocats i a les proves em remeto. Crec que la clau és l’acceptació de les coses que no podem controlar ni canviar. D’aquesta manera, es pot ser feliç malgrat les dificultats.
Quin paper creus que juga l’esport en una persona amb diversitat funcional?
Crec que l’esport és molt beneficiós per a qualsevol persona que tingui o no discapacitat. Ens dóna la possibilitat d’adquirir una sèrie de valors fonamentals per a les persones, com ara el valor de l’empatia, de l’esforç, del treball en equip i també ens fa persones molt resilients.
Per a moltes persones, entre les quals, m’incloc et considerem un exemple com a persona. Com portes la teva popularitat dins un món que va tan ràpid?
La porto amb naturalitat i crec que el meu passat com a futbolista i entrenador, m’hi ajuda.
Què opines de l’existència d’un mitjà de comunicació anomenat Diari de la DisCapacitat?
Em sembla molt important poder transmetre les nostres necessitats a tothom, però crec que també és important que tots els mitjans de comunicació transmetin el missatge.
