La màgia té la capacitat de sorprendre’ns, de fer-nos qüestionar allò que donem per impossible i d’obrir portes a noves maneres de mirar la realitat. Però darrere de cada il·lusió hi ha hores de dedicació, creativitat i una profunda voluntat de connectar amb les persones. Mag Gerard fa anys que treballa precisament amb aquest objectiu: emocionar, inspirar i despertar la curiositat del públic.
Director del Festival Teatre Màgic de Tarragona, creador de jocs de màgia i autor especialitzat en l’art de l’il·lusionisme, Gerard s’ha convertit en una de les veus més reconegudes del sector. Tot i l’èxit professional, manté intacta la passió del nen que un dia va descobrir que l’impossible podia convertir-se en una experiència compartida.
En aquesta conversa amb Plantant Cara, reflexiona sobre la discapacitat, l’accessibilitat en el món cultural i el paper transformador de l’art. Defensa una mirada inclusiva que situa les limitacions no en les persones, sinó en les barreres que la societat encara no ha estat capaç d’eliminar. També reivindica la importància de generar referents i de donar visibilitat a una realitat que forma part de la nostra diversitat col·lectiva.
Des de Plantant Cara, agraïm al Mag Gerard la seva generositat, sensibilitat i compromís amb una cultura més oberta i accessible. Les seves paraules ens recorden que la inclusió no ha de ser una excepció ni un gest simbòlic, sinó una realitat present en tots els espais culturals i socials. Per això, fem una crida a les institucions, als equipaments culturals i al conjunt de la societat perquè apostin decididament per l’accessibilitat universal i garanteixin que cap persona quedi exclosa de la cultura per motiu de la seva discapacitat.
Qui és Mag Gerard?
Soc un enamorat de la màgia que ha dedicat bona part de la seva vida a l’art de l’impossible. Després de tants anys, continuo pujant als escenaris amb la mateixa il·lusió que quan era un nen.
Què és per a tu una discapacitat?
M’agrada una definició optimista del mot discapacitat que diu que la limitació no és a la persona, sinó en un entorn que encara no està preparat per ser plenament accessible per a tothom.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’alguna discapacitat?
Sí. A la meva família hi ha hagut i hi ha persones amb discapacitat. Crec que és una realitat que, d’una manera o altra, ens toca a tots de prop i que ens hauria de fer més conscients de la importància de construir una societat inclusiva.
Quins projectes tens actualment?
Aquesta setmana ha sortit a la venda una nova creació meva: Colorful Invisible Deck, un joc pensat perquè tant els mags aficionats com els professionals puguin sorprendre el seu públic amb tres baralles de cartes invisibles! Paral·lelament, també estic escrivint un nou llibre de màgia.
Creus que el món de l’espectacle és prou accessible per a les persones amb discapacitat?
Encara queda molta feina per fer. Aquest any, dins del Festival Teatre Màgic de Tarragona, que tinc l’honor de dirigir, hem fet que la funció principal del Teatre Tarragona sigui accessible gràcies a la presència d’una intèrpret de llengua de signes. És un pas modest, però necessari.
Encara avui, la majoria d’esdeveniments culturals no estan adaptats a les diferents necessitats de les persones amb discapacitat. L’accessibilitat continua sent una assignatura pendent
Quines barreres creus que encara troben les persones amb discapacitat en l’àmbit cultural?
N’hi ha moltes. Encara avui, la majoria d’esdeveniments culturals no estan adaptats a les diferents necessitats de les persones amb discapacitat. L’accessibilitat continua sent una assignatura pendent.
Què creus que la societat podria aprendre de les persones amb discapacitat?
La seva capacitat de superació, d’adaptació i de trobar noves maneres d’afrontar els reptes quotidians. Són qualitats que ens poden inspirar a tots.
La màgia consisteix a fer possible allò que sembla impossible. Trobes algun paral·lelisme amb els reptes que afronten moltes persones amb discapacitat?
Sí, n’hi trobo molts. Els mags vivim acostumats a buscar solucions a reptes que semblen impossibles: fer aparèixer una carta dins d’un kiwi o endevinar una ciutat que algú només està pensant. En el fons, tant en la màgia com en la vida, sovint tot consisteix a trobar una manera diferent de resoldre un problema.
Quines qualitats ha de tenir un líder que vol transformar una organització sense trencar-la?
És una pregunta difícil, perquè mai m’he considerat un líder ni he tingut aquesta pretensió. Si hagués de destacar una qualitat, diria que la capacitat de crear cohesió i fer que tothom se senti part del projecte.
Com pot la cultura contribuir a construir una societat més inclusiva?
La cultura té la capacitat de fer-nos reflexionar. Quan un espectacle emociona o planteja preguntes, deixa de ser només entreteniment i es converteix en una eina de transformació social.
Creus que els artistes teniu una responsabilitat social més enllà de l’entreteniment?
Sí. Els artistes també podem contribuir a millorar la societat. Personalment, he participat en nombrosos espectacles solidaris amb l’objectiu que la màgia arribi a persones que, per diferents motius, no hi tenen un accés fàcil.
Quin paper juguen les emocions en la construcció d’una societat més empàtica?
L’educació emocional és fonamental. Ens ajuda a millorar l’autoestima, a reduir l’ansietat, a prevenir conflictes i, sobretot, a entendre millor les emocions pròpies i les dels altres. Posar nom al que sentim és el primer pas per gestionar-ho.
Com es pot combatre l’estigma que encara acompanya algunes discapacitats?
Donant-los visibilitat. És important que hi hagi persones referents en tots els àmbits —també a les xarxes socials— perquè la societat conegui aquesta realitat amb naturalitat i trenqui prejudicis.
Què li diries a un noi amb discapacitat que vol dedicar-se professionalment a la màgia?
Li diria que no renunciï al seu somni. Alguns dels millors mags de la història tenien alguna discapacitat i això no els va impedir convertir-se en autèntics referents. John Hamman, per exemple, tenia mobilitat molt reduïda i va crear tècniques de cartomàgia que avui encara utilitzen mags d’arreu del món. O Pierre Brahma, que, tot i tenir una discapacitat auditiva, va aconseguir guanyar el Gran Premi Mundial de Màgia amb un número musical que ell mateix no podia sentir.
Quins són els teus referents?
Juan Tamariz és un dels meus grans mestres. Ens ha ensenyat que la màgia és molt més que fer trucs: és emocionar, sorprendre i fer feliç la gent. També admiro profundament Paul Harris, Dai Vernon, Tommy Wonder i Dan Harlan, il·lusionistes que han influït molt en la meva manera d’entendre aquest art.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Fan una feina imprescindible. Amb el seu compromís i la seva dedicació contribueixen cada dia a construir una societat més justa, més cohesionada i amb més oportunitats per a tothom.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Em sembla un mitjà necessari. Dona visibilitat a realitats que massa sovint passen desapercebudes i contribueix a generar consciència social. Com més coneixement tenim de la diversitat que ens envolta, més fàcil és construir una societat inclusiva.
