L’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i activista pels drets de les persones amb discapacitat, Dabiz Riaño, va reclamar aquest dilluns la necessitat de garantir un transport i espais públics més accessibles i inclusius, així com una revisió dels protocols d’emergència i autoprotecció per assegurar que tinguin en compte les necessitats de tot el col·lectiu.
Aquestes reivindicacions van ser expressades durant la seva ponència titulada “La Il·lusió de la Ciència Inclusiva”, presentada al II Congrés de Ciència Inclusiva del CSIC. Riaño va aprofitar l’ocasió per reivindicar el dret a la vida independent i a l’autonomia personal de les persones amb discapacitat, així com la seva participació activa en la presa de decisions que les afecten.
També va mostrar el seu desacord amb alguns punts de la reforma de l’article 49 de la Constitució, que substitueix el terme “discapacitats” pel de “persones amb discapacitat”. Segons ell, el redactat normatiu posa “la qüestió de gènere per sobre de la discapacitat”, ja que considera que “les dones i els nens són les persones més vulnerables del col·lectiu”. No obstant això, Riaño va defensar que “les persones amb discapacitat intel·lectual són les més vulnerables perquè veuen sistemàticament vulnerats els seus drets”.
Durant la seva intervenció, va presentar el projecte ‘Missura’, un desenvolupament científic que consisteix en un sensor integrat en una cadira de rodes que permet reconstruir espais arquitectònics en 3D. Aquesta tecnologia genera mapes tridimensionals que poden beneficiar tota la societat, ja que “la cadira de rodes pot accedir a llocs on un cotxe no pot arribar, com l’interior d’un edifici”. A més, el sensor recull dades ambientals com la contaminació atmosfèrica o els nivells de pol·len.
Riaño va explicar que aquest és un projecte de ciència ciutadana i que va ser presentat a la NASA amb l’objectiu d’obtenir finançament i reconeixement. No obstant això, la resposta va ser negativa, amb “arguments discafòbics” com ara que “és perillós que una persona amb discapacitat estigui en zones desconegudes de la ciutat”.
També va denunciar que el transport públic no és realment accessible. Per exemple, en alguns autobusos interurbans no existeix cap sistema d’ancoratge per a les cadires de rodes, més enllà d’un cinturó que no garanteix la seguretat. Va assenyalar, a més, la manca de serveis de llarg recorregut accessibles per a persones amb cadira de rodes per part d’empreses com Alsa, que només disposen de dos autobusos adaptats al dia en algunes rutes, a les 07.00 i a les 08.00 hores.
Aquesta situació s’agreuja per la manca d’adaptació dels protocols d’emergències i d’autoprotecció, que segons Riaño “estan mal pensats” perquè no tenen en compte les persones amb discapacitat. Així mateix, va denunciar que aquestes persones depenen de tercers per ser evacuades en casos d’emergència, fet que reflecteix la seva escassa participació en l’elaboració de protocols i normes que les afecten directament.
A la sessió inaugural del congrés, també va intervenir el director general de Drets de les Persones amb Discapacitat, Jesús Martín Blanco, qui va destacar que les reformes en curs de la Llei de Discapacitat i la de Dependència inclouran mesures per fomentar la innovació i la investigació aplicada a entorns, productes, prestacions i vida independent de les persones amb discapacitat.
Martín Blanco va subratllar que aquestes reformes buscaran garantir que el sistema científic respecti els drets del col·lectiu i promogui la seva inclusió. A més, va anunciar que es regularà l’impacte de la Intel·ligència Artificial (IA) sobre les persones amb discapacitat, per assegurar un desenvolupament tecnològic alineat amb els seus drets.
