Un perfil “molt ampli” de nens amb diferents discapacitats, malalties i síndromes rars, trastorns de neurodesenvolupament, TDHA (trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat) o dislèxia no han de trencar “del tot” amb les rutines escolars a les vacances d’estiu per suavitzar la tornada al col·legi al setembre i que no els costi tant reprendre els hàbits a la tornada a l’escola.
És el consell que va compartir amb Servimedia la neuropsicòloga Sara Herrero Lozano, que per la seva experiència amb aquest tipus de pacients sosté que “no es tracta de no sortir mai de les teràpies”, ja que també necessiten “un període de desconnexió i flexibilitat”, encara que “sense trencar amb les rutines totalment”.
Si aquesta ruptura es produeix, va remarcar Herrero, “perden seguretat i confiança, perquè reben informació contradictòria”. Per entendre’l va posar l’exemple de la necessitat de no abaixar la guàrdia per permetre via lliure en l’ús de les pantalles i en els horaris. Aquests nens no poden tenir la idea que es pot jugar amb la tauleta per caprici a l’estiu perquè després no saben fitar aquest ús durant el curs; i una cosa semblant passa amb l’hora d’anar a dormir.
“Que no hi hagi contrast fort, de passar de més flexibilitat, rutines més laxes i activitats noves i diferents a l’estiu a perdre l’estructura que els serveix per tenir confiança i desenvolupar la seva autonomia i que no els costi tant de cara a l’escola ”, va recomanar.
Herrero, que dirigeix el gabinet multidisciplinari de la Fundació Querer, va indicar també a Servimedia la importància de la col·laboració de l’àmbit familiar, escolar, terapèutic i de lleure perquè aquests nens tinguin una qualitat de vida millor.
Per això, la Fundació Querer treballa a Madrid en aquests diferents vessants amb el centenar de famílies que atén: un col·legi d’educació especial (‘El Cole de Celia i Pepe’, especialitzat en nens amb trastorn del llenguatge a Madrid de 4 a 16 anys) i un gabinet multidisciplinari (que també és un centre d’atenció primerenca). Precisament, s’acaba de reforçar aquest gabinet que ofereix teràpies clíniques d’intervenció i professionals qualificats per poder atendre totes les necessitats al llarg del desenvolupament des de la infància fins a la joventut.
Perspectiva multidisciplinar
Metges com pediatres, neuropediatres, psiquiatres i gastroenteròlegs i terapeutes psicòlegs, neuropsicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, fisioterapeutes, terapeutes educacionals, psicopedagogs i mestres formen un “equip cohesionat” perquè cada nen “ la directora del gabinet.
A la Fundació Querer, va subratllar Herrero, són importants les consultes, les avaluacions i les teràpies de seguiment, però també altres serveis “no principals” que són crucials per a nens i famílies, com a clubs d’amics que permet a nens més petits o adolescència relacionar-se amb altres i fomentar-ne les habilitats socials. “I que trobin amics, que de vegades els costa a aquests nens a les escoles, i tinguin el seu grup de referència”, va indicar l’especialista.
Oci i teràpia
Aquests clubs estan coordinats per terapeutes, no monitors a l’ús, per això també en aquest temps d’oci i distensió “no es perd el marc terapèutics, estan més relaxats, és un moment més lúdic i no senten que els toca treballar”. De vegades fan sortides i excursions per cercar també la seva inclusió social.
També tenen aquests objectius els campaments que s’organitzen a l’estiu, Nadal i Setmana Santa ia les extraescolars adaptades que ofereix el col·legi també per a nens amb discapacitat no matriculats al centre.
De cara a les famílies, que defineix com “les grans oblidades”, ha explicat que a la Fundació tenen “grups de suport amb trobades un divendres al mes a la Fundació”, on s’aborden temes d’interès, assumptes pràctics ia la carta , des de quins ajuts optar, recursos burocràtics, què poden esperar d’un diagnòstic o com afecta la seva vida.
