Diumenge, 17 octubre 2021
HomeEntrevistesGrup Cooperatiu TEB: “És essencial poder oferir a cada persona el suport...

Grup Cooperatiu TEB: “És essencial poder oferir a cada persona el suport i el model d’habitatge que precisa”

Mo Roger i Albert Solà, directors de l’Àrea Social i d’Habitatge, respectivament // Foto: Grup TEB

El Grup Cooperatiu TEB és una de les entitats de referència més històriques a Catalunya que, a través dels valors de compromís, participació i eficàcia, lluita, incansablement i des de fa més de 50 anys, per aconseguir una vida inclusiva per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

En els últims anys, un dels principals reptes de l’entitat ha estat el d’impulsar i fomentar l’autonomia i la vida independent del col·lectiu, amb una visió inclusiva de l’habitatge que implica oferir oportunitats centrades en cada persona, que les faci més lliures a l’hora de decidir la vida que volen viure.

Avui, en parlem amb la Mo Roger, que va aterrar al Grup TEB fa dos anys i n’és la directora de l’Àrea Social, i amb l’Albert Solà, que, després de més de 20 anys a l’entitat, ara, n’és el director d’Habitatge.

El model d’Autonomia i Vida Independent està a l’ordre del dia i són moltes les entitats que cada vegada hi destinen més esforços i recursos. Des del TEB, però, fa anys que hi treballeu…com us hi veu iniciar i quina és la visió del Grup en aquest sentit?

A.S.: Podríem dir que, com entitat, vam fer el clic cap als anys 2003-2005. Aleshores, ja treballàvem amb un model de llar residència petita, de 4-6 places, molt inclusiu i arrelat a la comunitat. Però el treball més enfocat a la vida independent va néixer amb el Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar, com un projecte molt personalitzat. Tot plegat va formar part d’un procés, ja que, en aquells temps, ja es començava a parlar força del model centrat en la persona i els professionals ja es començaven a formar amb aquesta visió.

M.R.: El canvi de concepció neix de la necessitat del mateix col·lectiu, d’anar evolucionant cap a models més centrats en la persona. Aquesta és la nostra visió, que cada persona pugui gaudir del model de vida més adequat a les seves necessitats, poder oferir més diversitat i oportunitats a totes les persones. La persona ha de poder decidir com, on i amb qui viure, i les entitats hem de poder facilitar-ho, allunyar-nos els models purament assistencials, per crear espais més inclusius, ja sigui per aquelles persones que viuen en una llar residència, com aquelles que tenen més autonomia i només requereixen suports puntuals.

Poder viure de forma independent, però, requereix de certa viabilitat econòmica i, malauradament, les persones amb discapacitat intel·lectual encaren moltes dificultats a l’hora d’accedir al mercat de treball i, quan ho fan, acostuma a ser amb sous molt baixos…

A.S.: Exacte. La teoria és sempre molt més senzilla que la realitat. Viure a Barcelona és car, per a tothom, i poder gaudir del Suport a la Pròpia Llar requeria en un inici que la persona tingués un recurs, un habitatge on viure. Precisament, per aquest motiu, el que vam plantejar des del TEB va ser buscar nosaltres habitatges i proposar unitats de convivència a aquelles persones que volien fer el salt a un model de vida més independent. Les subvencions pel Suport a la Pròpia Llar que dóna l’administració, malauradament, són insuficients i, d’aquesta manera, entre els companys de pis, poden compartir, d’una banda, el suport, i d’una altra banda, les despeses per viure sols.

Al principi ho vam posar en marxa a petita escala, aprenent dels pros i els contres i, a poc a poc, el model va començar a créixer, ja que accedir a un servei residencial era complicat, com ara, i aquesta opció obria les portes a moltes persones, donant una oportunitat real a aquells que ho desitjaven i tenien prou autonomia.

M.R.: Amb el temps, hem aconseguit tenir una flota de pisos amb lloguers assequibles. Concretament, comptem ara amb 10 habitatges, on hi viuen poc més de 30 persones. Les unitats de convivència, que són una elecció que proposem, però mai exigim, funcionen molt bé, ja que obrim portes a la vida independent de forma assequible.

model habitatge persones discapacitat intel·lectual
L’entitat aposta per impulsar el model de vida independent // Foto: Grup TEB

Què suposa i quins beneficis aporta a una persona poder viure en aquest model i no en un model més assistencial, com una residència o una llar residència?

A.S.: No és tant que sigui millor o pitjor un servei o un altre; l’important és poder oferir el suport més adequat segons les necessitats de cada persona, encertar en el model d’habitatge. Per una persona poc autònoma, o amb unes necessitats assistencials importants, viure només amb un Suport a la Llar podria ser un desavantatge. En canvi, per una persona que ho desitja i té prou autonomia, l’important és, almenys, tenir l’oportunitat de decidir com viure. I sigui quin sigui el model adequat, és essencial que no s’entengui aquests espais com espais purament assistencials, sinó com llars on hi viuen persones. Per això, els habitatges ( SAVI ) del TEB són espais petits, amb pocs convivents, arrelats a la comunitat i on les activitats estan orientades a la participació i inclusió dels convivents.

M.R.: La diferència, al final, per aquells que sí poden gaudir de més autonomia, és que en una llar amb suport es té més capacitat de decisió, perquè són espais menys monitoritzats i els professionals enfoquen el seu treball a la gestió, el suport emocional, ’acompanyament i la presa de decisions. S’apodera molt a la persona, ja que, de l’altra manera, sense voler, acabes fent taques per ells que potser no són necessàries. Tot el que s’apropa a una normalitat, al dret de poder decidir on, com i amb qui viure, és positiu.

I ara que aquest model el teniu consolidat… cap on anem? Quin és l’objectiu de futur?

M.R.: Ara volem donar valor afegit, arribar on no es pot arribar només amb el Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar, continuar treballant per oferir més i millors possibilitats i, en definitiva, una millor qualitat de vida per les persones del col·lectiu. D’aquí neix, ara fa poc més d’un any, el projecte AMB TU. Es tracta d’un recurs obert a tothom per a poder fer acompanyaments puntuals, en moltes ocasions vinculades al lleure, però també, per un acompanyament al metge, sortir a fer una gestió al banc…

A.S.: Al final, AMB TU, ofereix encara més poder de decisió a la persona que, si vol realitzar una activitat i necessita un acompanyament, pot sol·licitar aquest servei, sense necessitat d’haver d’estar lligat, si hi compta, a les hores establertes del Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar. També hi ha moltes persones que viuen soles, sense cap suport, però que, en canvi, en un moment donat, sí que poden requerir-lo de forma puntual. 

És un recurs innovador que no deu estar exempt d’obstacles, tant de gestió com de viabilitat econòmica…

M.R.: És un recurs a escala estructural molt complex de gestionar. Sovint tens serveis que són molt puntuals i que poden coincidir en el temps. En aquest sentit, gestionar els equips i aconseguir que sigui viable econòmicament no és fàcil. Per aquest motiu, vam començar amb una experiència de 8 persones. Ara, ja tenim actius una quarantena d’acompanyaments. D’altra banda, per ara, les persones que requereixen aquest servei paguen un cost molt petit que, esperem, que encara es pugui reduir més en el temps. Però és clar que, sense subvencions, no hi ha una altra via que el copagament. Mentrestant, des del TEB, anem buscant recursos i dotació econòmica, que ens permeti fer créixer aquest servei i arribar cada vegada a més persones.

A.S.: Esperem aconseguir-ho, ja que creiem molt en aquest servei. Només fa un any que funciona, amb un bon parèntesis a causa de la pandèmia, i ara mateix està en desenvolupament, n’estem aprenent per aconseguir fer-lo sostenible i adequat. Però, al final, la importància de tot plegat és poder oferir diversitat d’opcions i oportunitats, el màxim d’inclusives i que ofereixin una millor qualitat de vida a les persones.

Aquest tipus de projecte ens encamina a la plena inclusió, a la normalització del dia a dia de les persones amb discapacitat intel·lectual. Una visió molt vinculada a una nova iniciativa del TEB, la Cooperativa Vida Inclusiva. En què consisteix?

M.R.: La Cooperativa neix amb l’objectiu que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin viure en edificis i comunitats on se’ls tracti amb una normalitat absoluta. Això encara no passa i, per aquest motiu, la voluntat és buscar espais de convivència inclusius i participar en projectes de disseny i construcció d’habitatges en els quals les mateixes persones que hi viuran tinguin l’oportunitat de participar-hi. En definitiva, és una eina perquè les persones amb diversitat intel·lectual, i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat, accedeixin a un habitatge assequible i puguin viure en un entorn comunitari i inclusiu.

A part del Grup Cooperatiu TEB, la cooperativa compta, d’una banda, amb l’associació Casa Cooperativa, que agrupa famílies i persones compromeses amb la innovació i l’habitatge i, d’altra banda, amb Perviure, una gestora cooperativa especialitzada en l’acompanyament al cohabitatge inclusiu.

Què podem demanar al nou Govern en aquest sentit? Creieu que hi ha un compromís real per part de l’administració?

M.R.: Necessitem més habitatge social i un compromís més urgent. Ens escolten i hi ha voluntat, però la reacció és massa lenta. A nosaltres el temps ens corre, hi ha moltes persones que depenen del nostre acompanyament i no ens podem adormir. Per nosaltres 4-5 anys vista és una vida, i més en un col·lectiu que cada vegada és més gran i on la gestió cada vegada és més complexa. Necessitem solucions urgents i les necessitem en tot el global del sector. La problemàtica no és només l’habitatge, sinó la manca d’oportunitats pel col·lectiu, en l’àmbit laboral, formatiu, etc.

A.S.: Jo els diria que no volem diners, sinó oportunitats. És clar que aquestes sorgeixen a través d’inversions socials inicials, però la importància recau en el canvi de concepció. I anem avançant, però massa a poc a poc.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de les últimes notícies del món de la diversitat funcional a Catalunya

Fes-te subscriptor Premium

Si vols tenir accés a totes les notícies publicades al Diari, l'agenda del sector, i informació sobre subvencions, ajudes, convocatòries, recursos i moltes més coses, subscriu-te a la Newsletter Premium

1 COMMENT

  1. Cal que aquest model es pugui implementar a altres tipus de persones amb trastorns mentals sense discapacitat intel·lectual. Els cal supervisió igualment i queden fora de molts sistemes de vida independent.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES