En el context de digitalització actual, som pocs els que encara consultem els diccionaris en paper. En canvi, tots nosaltres tendim a utilitzar diccionaris en línia, una tasca aparentment simple, però que pot ser tremendament farragosa, si no impossible, per a usuaris amb discapacitat o amb dificultats de comprensió lectora si el disseny del diccionari no els ha tingut en compte.
Fa ja algunes dècades que els estudis d’accessibilitat investiguen com es pot millorar el disseny de les pàgines web per a fer-les universalment accessibles. Això no obstant, no ha estat fins a molt recentment que s’ha començat a investigar sobre la manera de fer que els diccionaris web siguin més accessibles.
Les pautes d’accessibilitat web promogudes pel Consorci WWW atenen quatre principis fonamentals: tota pàgina ha de ser perceptible, comprensible, operable i robusta. És a dir, el disseny emprat ha de permetre que tots els elements que apareixen en la pantalla puguin ser percebuts pels usuaris. A més, l’usuari ha de comprendre en tot moment com ha d’interactuar amb la pàgina per a arribar a la informació i ser capaç de comprendre la informació quan la trobi. Així mateix, les interfícies de consulta han de permetre que qualsevol usuari pugui operar amb elles, i el disseny ha de suportar diferents sistemes operatius i dispositius de consulta. Això no quedaria garantit, per exemple, en un diccionari que utilitzi tipografies de colors verd i vermell per marcar opcions correctes i incorrectes, sense cap altra marca, ja que aquesta informació no seria perceptible per a un usuari daltònic.
La millora de l’accessibilitat dels diccionaris en línia ha d’atendre diferents factors. Per exemple, han d’emprar-se tipus de lletra clars i amb colors que contrastin, en disposicions de pàgina que no resultin confuses. Convé assenyalar que en la majoria dels casos una paraula posseeix diversos significats, que en els diccionaris electrònics es distingeixen per la distribució del text en la pantalla, i que sobre cadascun d’ells es proporcionen informacions diverses ―definició, exemples, categoria gramatical, locucions, etc.—, que se solen distingir per la tipografia o l’ús de colors. Per a garantir que aquesta informació sigui accessible, és necessari incorporar un sistema d’etiquetatge de la informació ric, que permeti a l’usuari que empra un lector de pantalla navegar per ella sense haver de llegir tot el contingut complet i detenir-se només en la lectura dels apartats específics que li interessin.
Una altra qüestió que no està ben resolta encara per a les persones amb discapacitat visual és la incorporació d’imatges. Si bé els diccionaris solen comptar amb text alternatiu (descripció breu de les imatges més rellevants de les seves pàgines), sovint aquesta descripció és insuficient per a la consulta del diccionari. Per exemple, no és suficient que en la imatge d’un ornitorrinc que il·lustra l’entrada d’aquest animal en un diccionari el text alternatiu digui únicament “ornitorrinc”, sinó que ha de recollir els principals aspectes que il·lustra la imatge (per exemple, que és un animal nedador, amb pèl, aletes i bec).
Finalment, la lexicografia s’ha preocupat tradicionalment de facilitar la comprensió de les definicions. En aquest sentit, volem destacar la idoneïtat d’aplicar les pautes del llenguatge fàcil, divulgades en diverses guies i eines especialitzades, per a facilitar la comprensió de la definició lexicogràfica.
Blanca Arias i Sergi Torner – Grup Infolex / Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
