La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, mitjançant el projecte m4Social, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), han presentat el primer índex català de bretxa digital. Aquest indicador és pioner perquè integra per primera vegada dades tant públiques com privades, fruit de la col·laboració entre la societat civil, les administracions i el sector privat. L’índex ofereix una anàlisi territorial i social exhaustiva de les desigualtats digitals a Catalunya, examinant tres dimensions clau –infraestructura, equipaments i usos digitals– i la seva evolució, amb la possibilitat de ser replicat en altres territoris. Les dades, presentades a nivell comarcal i català, permeten identificar on i com es manifesta la bretxa digital per tal d’impulsar polítiques i accions que redueixin les desigualtats en l’accés i ús dels serveis digitals. Això també ajudarà les administracions, empreses i entitats socials a avaluar l’impacte de les seves actuacions.
La UOC ha participat en aquest projecte a través del grup de recerca CNSC (Communication Networks and Social Change), adscrit a la unitat de recerca sobre cultura, creativitat, justícia social, pensament crític i humanitats, sota la coordinació de la professora catedràtica Mireia Fernández-Ardèvol.
L’estudi revela dades significatives sobre la bretxa digital a Catalunya. Pel que fa a la infraestructura digital, la cobertura mitjana de xarxa 5G a Catalunya és del 94,6%. No obstant això, s’observa una notable desigualtat territorial: mentre que al Barcelonès arriba al 99,9%, a l’Alta Ribagorça només arriba al 20,3%. Malgrat la cobertura generalitzada, les zones rurals i de muntanya encara pateixen una bretxa significativa en infraestructura digital.
Quant als equipaments TIC a les llars, l’accés a internet i banda ampla és pràcticament universal, amb una mitjana del 97,1%, i l’accés a telèfons mòbils se situa al 99,4%. La variabilitat territorial és mínima, amb el valor més baix (93,3%) també a l’Alta Ribagorça.
En l’àmbit dels equipaments als centres educatius, el 94,8% dels centres disposen de WiFi per al professorat. Respecte als ordinadors, la mitjana és de 55,6 per cada 100 alumnes, si bé amb diferències importants segons el territori (d’un mínim de 28,5 a l’Alta Ribagorça a un màxim de 90,6 al Ripollès). Aquestes desigualtats remarcables entre centres educatius poden tenir un impacte potencial sobre l’equitat educativa.
Pel que fa als usos digitals generals, l’ús d’internet entre la població de 16 a 74 anys arriba al 96,8%, i l’ús del correu electrònic i les compres en línia són també molt elevats: 99,4% i 97,1%, respectivament. Tanmateix, l’ús del servei digital públic ‘La Meva Salut‘, que permet accedir a informació personal de salut, fer consultes a professionals i realitzar tràmits en línia, se situa en un 63,6%.
Les diferències territorials i socials són evidents. Les comarques amb menor densitat de població o situades en zones de muntanya, com l’Alta Ribagorça, la Terra Alta o el Pallars Sobirà, concentren les dades més baixes en infraestructura, equipament i ús. Per contra, comarques metropolitanes i de la costa, com el Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental, presenten els nivells més alts en tots els indicadors. Tot i l’alta dotació de TIC a les llars, hi ha desigualtats notables en els recursos digitals disponibles als centres educatius, especialment a les zones rurals. En relació als serveis digitals públics, es detecten bretxes en la seva utilització, especialment en tràmits de salut i administració.
Pel que fa a les diferències per gènere, en general, no es detecten bretxes rellevants entre homes i dones en l’accés a internet, l’ús del correu o les compres en línia. En canvi, en l’ús de ‘La Meva Salut‘, s’observen diferències: el 65,5% de les dones hi han accedit enfront del 61,3% dels homes. Això pot indicar major implicació de les dones en la gestió de la salut familiar, fet que pot reflectir rols de cura, o diferències d’implicació respecte dels homes en la gestió familiar de la salut. Les dades més baixes d’accés de les dones es troben al Pallars Jussà (47,3%) i les més altes al Baix Llobregat (69,6%). En el cas dels homes, les més baixes es donen a l’Alta Ribagorça (38,5%) i les més altes al Barcelonès (66,8%). Aquesta diferència es manté en gairebé totes les franges d’edat.
La bretxa digital més accentuada es constata en la variable edat. Les persones entre 35 i 54 anys mostren els nivells més alts d’ús de serveis digitals. A partir dels 65 anys, l’ús cau significativament en gairebé tots els àmbits. En la relació amb l’administració, les persones grans tenen menys autonomia per fer gestions digitals. El 41,4% de les persones de 75 anys o més accedeixen a ‘La Meva Salut‘, i només un 10,7% de les persones de 75 anys o més han fet servir el servei d’eConsulta per contactar amb professionals sanitaris. En el cas de ‘La Meva Salut‘, la distribució per edats mostra molta variabilitat: les persones que més hi accedeixen tenen entre 25 i 34 anys (73,5%, que al Baix Llobregat puja fins al 77,8%) o entre 35 i 44 anys (71,4%); i les que menys hi accedeixen tenen entre 65 i 74 anys (56%) i 75 anys o més (41,4%, que al Pallars Jussà cau fins al 21,8%). També es detecta una bretxa molt accentuada en l’ús de la banca en línia: gairebé la meitat de les persones grans no en fan ús. Només un 45,5% de les persones de 75 anys o més fan servir la banca en línia, en contraposició de les franges d’edat més joves en què el percentatge és molt elevat, 96,7% entre les persones de 25 a 34 anys. Caldria investigar si les persones de més de 75 anys fan servir els serveis digitals elles mateixes o si ho fa algú del seu entorn, com un familiar.
L’informe conclou que la bretxa digital es manifesta principalment en l’ús dels serveis digitals. Xavier Trabado, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ha argumentat que: “els 20 punts de diferència que hi ha entre l’ús dels serveis privats, com la banca online (84%), i dels públics, com La Meva Salut (64%) apunta cap a on s’han de centrar esforços: fer més accessible i facilitar l’ús dels serveis públics i informar i formar la ciutadania per ajudar-la a utilitzar uns serveis –i uns drets– que són essencials per a tothom”.
Aquesta primera versió de l’índex és un punt de partida per a nous reptes i oportunitats. Cal ampliar les dades disponibles, especialment les d’accés i ús de serveis digitals públics i privats, com els d’operadors de telecomunicacions, mitjançant acords amb nous actors per a la cessió voluntària i sostinguda de dades rellevants. També és fonamental incorporar una perspectiva històrica, recuperant dades per construir una sèrie temporal que permeti avaluar l’impacte de polítiques passades i entendre millor els factors que condicionen la bretxa digital. Així mateix, és important compartir coneixement, difonent l’experiència i donant suport a altres iniciatives estatals o europees per replicar i adaptar l’índex a altres territoris. Finalment, es busca ampliar la col·laboració, sumant més actors per traçar una estratègia compartida contra la bretxa digital. Un primer pas d’aquesta Estratègia podria ser la creació de l’Observatori de la Bretxa Digital a Catalunya, un espai estable d’anàlisi i acció conjunta, on cada agent aportaria el seu coneixement i expertesa per a un full de ruta que garanteixi que la digitalització és un motor d’equitat i no un factor més d’exclusió social.
