La Dra. Michelle Funk, que lidera el programa QualityRights i la Unitat de Política, Dret i Drets Humans del Departament de Salut Mental i Consum de Substàncies de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha realitzat una visita a diversos serveis de salut mental gestionats per Sant Joan de Déu i la Fundació Hospitalàries. L’objectiu d’aquesta visita era conèixer de primera mà el model d’atenció que posa el focus en els drets de les persones ateses.
Durant la seva estada, la Dra. Funk s’ha declarat “impressionada per la manera com Catalunya ha acollit els QualityRights i la seva implementació”. Ha ressaltat “la filosofia i l’enfocament global en drets, així com els grans avenços assolits en els darrers anys”. Malgrat això, ha subratllat la importància de seguir progressant en la formació i el canvi de mentalitat dels professionals, així com en el desenvolupament de noves competències que permetin oferir un suport diferent a les persones usuàries.
En la seva visita al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Michelle Funk ha intercanviat impressions amb professionals, directius i usuaris dels serveis de salut mental. Això li ha permès entendre el model d’atenció basat en drets per a persones amb problemes de salut mental i diverses complexitats, com ara discapacitat intel·lectual, mesures penals alternatives o trastorns greus amb necessitats especials. També ha tingut l’oportunitat de conèixer les iniciatives de recerca en salut mental del projecte SOMRISE, que es codissenyen amb persones amb experiència pròpia amb l’objectiu de generar coneixement aplicable i transferible a l’assistència.
La Dra. Funk ha lloat “l’entusiasme” dels professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la gran quantitat d’iniciatives que la institució porta a terme, la seva disposició i “l’obertura al canvi”, i el reconeixement que, malgrat els avenços, encara queda camí per recórrer. En aquest sentit, ha afirmat que “realment volen ser part del canvi i liderar-lo. És molt esperançador i bonic ser part d’això, com a grup”.
L’objectiu principal de la visita era conèixer directament el funcionament d’alguns programes i serveis especialitzats en salut mental del Parc Sanitari, així com d’altres centres de Sant Joan de Déu i de la Fundació Hospitalàries. Durant les visites, la Dra. Funk ha pogut observar com s’apliquen els principis de QualityRights i entendre el model de drets i humanització com a cultura pròpia de l’assistència.
La visita de la Dra. Funk s’emmarca en el projecte conjunt impulsat per ambdues institucions, juntament amb el Departament de Salut, amb la finalitat d’avançar en la implementació del model QualityRights, promogut per l’OMS, als centres de salut mental de Catalunya.
QualityRights, impulsat per l’OMS, representa un ferm compromís amb la qualitat assistencial i els drets humans. Michelle Funk ha subratllat que un objectiu clar d’aquest programa és “millorar la qualitat de l’atenció i garantir el respecte als drets humans de totes les persones que puguin tenir un problema de salut mental, així com combatre l’estigma i la discriminació, tant dins dels serveis [assistencials de salut mental] com a la comunitat”. Una de les prioritats de QualityRights és l’eliminació de les pràctiques coercitives en l’àmbit de la salut mental, ja que aquestes constitueixen una barrera real per a la millora dels resultats i desincentiven l’accés de moltes persones als serveis quan més ho necessiten. Funk ha remarcat que “està demostrat que, quan es respecten els drets humans i s’ofereix una atenció de qualitat —que forma part d’aquests drets—, els resultats són significativament millors. Les persones responen millor, s’obtenen millors resultats clínics i socials. En definitiva, tota la societat se’n beneficia”.
La voluntarietat del malalt en certs casos ha de ser sempre una prioritat, ara be, els casos complexos amb addicions severes intermitents o no, on la seva patologia fa que no vegi les conseqüències dels seus actes, no ha estat resolta ni molt menys amb la nova llei, ens en contrari. Les fundacions ara assistencials no poden fer gran cosa en cas que no hi hagi discapacitat intelectual. Veure com les decisions que prenen els porta a autodestruir-se ja sigui fisicament o patrimonialment/econòmicament és un gran problema. La manca d’ingressos i de teràpies adequades son el gran dilema. Voluntariament no volen ingressar per reestablir-se i com la llei diu que s’ha de respectar doncs allà comença el conflicte entre el que és millor per la persona i la seva decissió de no tractar-se. La OMS s’omple la boca de lo be que ha quedat la llei, però les families son les grans patidores per veure com queden d’indefensos sense que es pugui esperar res mes que algun dia recapaciti -cosa improbable segons la patologia de base- o la mort. No intervenció respectant=mort o ruina. (casos duals complexos)