Drissa i la Foixarda uneixen esforços per fomentar l’educació de les persones amb trastorn mental

Per facilitar l’ocupació de les persones del col·lectiu

hugo rovira nuria martinez projecte foment educació salut mental
Hugo Rovira i Núria Martínez // Foto: Fundació Drissa

La Fundació Drissa, entitat dedicada a la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental, i la Foixarda, projecte que fomenta l’educació d’aquestes persones per facilitar-los, amb posterioritat, la inclusió laboral, s’han unit per desenvolupar conjuntament un projecte social per fomentar l’educació de les persones amb problemes de salut mental, sota el paraigua de la fundació gironina.

D’aquesta manera, la Foixarda, impulsada per Hugo Rovira, s’integra a l’equip de la Fundació Drissa, des d’on es desplegarà el projecte.  La Fundació Drissa va néixer l’any 1999 i actualment compta amb un plantilla de més de 130 treballadors, dels quals el 62% són persones amb trastorn mental. L’entitat desenvolupa diferents projectes per afavorir les persones d’aquest col·lectiu.

Banner Col·lectiu Ronda 300x600

Segons han explicat la gerent de Drissa, Núria Martínez, i el mateix Rovira, “volem facilitar l’accés a una ocupació laboral al major nombre de persones possible perquè tenir una activitat i una base econòmica afavoreix la recuperació i la inclusió en la societat”. “L’educació és fonamental per ser competitiu i accedir-hi, la qual cosa hauria de proveir la base econòmica que tothom necessita per viure amb dignitat”, han afegit.

El projecte pilotat per La Foixarda, oferirà diferents programes que aconseguir els objectius marcats. D’una banda, ofereix un un programa de suport, la finalitat del qual és acompanyar les persones amb trastorns mentals que estudien o volen reprendre els seus estudis mitjançant un pla d’acompanyament personalitzat i diferents formacions orientats a millorar una sèrie de competències que els ajudin a assolir els seus objectius acadèmics i, de l’altra, que s’ajudin en la doble condició de tenir un trastorn mental i ser estudiants mitjançant la participació en grups d’ajuda mútua (GAM).

BANER_300X250

Així mateix, el projecte conté una línia d’atenció als drets educatius dels estudiants amb trastorns mentals perquè aquests drets siguin coneguts i aplicats pels centres docents alhora que pels mateixos estudiants i poder, així, avançar acadèmicament en condicions d’igualtat.

El projecte també compta amb un programa d’atenció educativa hospitalària per als estudiants d’estudis postobligatoris que, a causa d’un trastorn mental, es veuen obligats a interrompre’ls, la finalitat del qual es ajudar-los a prosseguir-los; i amb un programa de foment de l’educació dirigit a que els estudiants i els actors socials que intervenen en la seva educació prenguin consciència sobre la conveniència de l’assoliment d’un nivell educatiu per poder després accedir a una feina.

La Foixarda es completa amb dos programes més, un de mentoria, amb el què un exestudiant amb trastorn mental acompanya individualment l’estudiant durant el curs perquè la seva experiència com a persona experta en la doble condició de tenir un trastorn mental i ser estudiant li serveixi de guia i d’ajut. El segon programa és un servei d’inclusió, l’objectiu del qual és la inserció laboral a través de les pràctiques en el mercat laboral ordinari o tot just en titular-se perquè l’estudiant tingui l’oportunitat de desenvolupar una carrera professional ordinària.

L’ocupació de les persones amb trastorn mental

La falta d’estudis és, juntament amb l’estigma social de les persones amb trastorn mental, la causa principal de l’exclusió laboral del col·lectiu. D’acord amb l’últim informe anual de l’INE El empleo de las personas con discapacidad (2018), la discapacitat per raó de salut mental es manté com la discapacitat que menys ocupació registra. L’any 2018 només un 17,6% de les persones en aquesta situació van treballar. D’altra banda, l’informe del SEPE El mercado de trabajo de las personas con discapacidad 2019 indica que el 56,86% té només estudis

secundaris i només el 16,81% del col·lectiu de persones amb discapacitat té estudis superiors, i a més, d’aquestes, el 50% provenen de la classe social alta, i només l’11% de la classe baixa, segons l’Informe Via Universitària 2017-2019, de la Xarxa Vives d’Universitats.

FECETC_Banner_fira si i millor

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*