El perfil de la discapacitat reconeguda a l’Estat espanyol està vivint una transformació profunda cap a un model més madur i divers. Segons l’estudi Estudi exploratori de la prevalença i característiques de la discapacitat a Espanya. Informe de resultats, presentat aquest dimarts pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, l’edat mitjana de les persones que sol·liciten el reconeixement de la discapacitat ja se situa en els 55 anys. Aquesta recerca, impulsada a través del Reial Patronat sobre Discapacitat, evidencia que el gruix dels demandants es troba en la franja d’adults d’entre 35 i 64 anys, confirmant que el sistema atén una realitat cada vegada més envellida.
L’informe ha estat desenvolupat per l’Institut Universitari d’Integració en la Comunitat (INICO) de la Universitat de Salamanca i coordinat pel Centre Espanyol de Documentació i Investigació sobre Discapacitat (Cedid). Les dades mostren disparitats territorials notables en aquest envelliment: mentre que a Galícia, Astúries o Castella i Lleó la mitjana supera els 60 anys, les Illes Balears registren un pic on el 42% de les sol·licituds provenen de persones de 80 anys o més. En contrast, la Comunitat de Madrid i la Regió de Múrcia presenten els perfils més joves, amb una mitjana de 49 anys i els percentatges més elevats de sol·licitants menors d’edat.
Pel que fa a la tipologia, tot i que la discapacitat física segueix sent la més freqüent, el ministeri dirigit per Pablo Bustinduy alerta d’un increment creixent de les situacions vinculades a la salut mental. Aquesta realitat és especialment punyent en territoris com Galícia, on la discapacitat psíquica representa el 40,9% del total, seguida de La Rioja amb un 34,8%. El govern destaca que s’està produint un canvi de paradigma on la valoració ja no se centra només en qüestions congènites, sinó en factors relacionats amb l’autonomia i la participació social.
Els professionals que han participat en l’estudi corroboren aquesta transició cap a perfils més complexos. Segons els testimonis recollits, “es produeix una transformació significativa en els perfils de les persones sol·licitants, amb un clar augment de sol·licituds entre persones grans i un major pes dels problemes de salut mental i trastorns del neurodesenvolupament”. Aquesta nova demanda exigeix, segons les conclusions del document, respostes menys estandarditzades i un reforç dels suports personalitzats per adaptar-se a configuracions funcionals molt més heterogènies que en dècades anteriors.
Finalment, l’estudi subratlla que el marc normatiu del Reial Decret 888/2022 ha estat un pas fonamental per avançar cap a una valoració més accessible i centrada en la persona. Malgrat que la majoria de sol·licitants tenen nacionalitat espanyola (superant el 90% en gairebé totes les regions), el sistema ha de seguir evolucionant per garantir la igualtat efectiva i els drets humans. Des del ministeri es recalca que aquesta recerca és una eina clau per “continuar millorant les polítiques públiques de discapacitat i avançar cap a una societat més inclusiva i compromesa amb l’autonomia plena de totes les persones”.
