La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès una recomanació formal a l’Institut Municipal d’Hisenda per tal que s’anul·li la sanció imposada a un ciutadà de 71 anys amb mobilitat reduïda. L’afectat va ser multat després que la seva targeta acreditativa caigués accidentalment al terra del vehicle mentre feia la maniobra per extreure la seva cadira de rodes. Tot i que l’administració va mantenir el càstig malgrat les al·legacions presentades, la institució que dirigeix la defensa dels ciutadans considera que cal aplicar els principis de proporcionalitat i bona administració en haver quedat provada la bona fe de l’usuari.
Els fets es van desencadenar quan l’home va estacionar en una plaça reservada i, segons el seu relat, el moviment del vehicle durant la descàrrega de la cadira del maleter va fer que el distintiu es desplacés del parabrisa. En retornar al lloc, el cotxe havia estat retirat per la grua municipal de l’empresa Barcelona de Serveis Municipals, fet que el va obligar a abonar 173 euros per recuperar el vehicle. Posteriorment, l’ajuntament va ratificar una multa addicional de 200 euros, sumant una despesa total de 373 euros per a aquest jubilat, qui no qüestiona el cost de la grua però sí la rigidesa de la sanció administrativa posterior.
La resolució de la defensoria reconeix que l’actuació inicial de l’administració s’ajusta a la legalitat, ja que la normativa exigeix que el document sigui visible per als agents. No obstant això, la Sindicatura de Greuges de Barcelona discrepa de la decisió de mantenir la multa un cop el ciutadà va aportar tota la documentació que acreditava que disposava del dret legítim d’aparcament. Segons la institució, l’actuació municipal ha estat «poc respectuosa amb principis com la proporcionalitat, la bona fe i la confiança recíproca entre administració i ciutadania».
En el seu escrit, la defensoria insisteix que el dret a una bona administració obliga a tractar els expedients de forma «imparcial, equitativa i atenent les circumstàncies personals de cada cas». Per a la institució, no és admissible convertir un error involuntari en un obstacle insalvable per a una persona gran amb dependència. Per aquest motiu, demana una revisió del cas per garantir una gestió pública «més justa, humana i coherent» que eviti castigar de forma desproporcionada una conducta que no pretenia eludir la normativa, sinó que va ser fruit d’una dificultat física momentània.
