Dimarts, 20 febrer 2024
IniciDRETSDones amb discapacitat i víctimes de violència de gènere aprenen “a evitar...

Dones amb discapacitat i víctimes de violència de gènere aprenen “a evitar agressions” sense utilitzar la força

taller defensa personal per a dones amb discapacitat violència de gènere
El professor Manuel Montero impartint una classe de defensa personal // Foto: Servimedia

La triada ‘silenciosa’ de dona, discapacitat i violència de gènere, de la qual amb prou feines se’n tenien dades, ha sortit del seu mutisme després de publicar-se l’informe ‘Ojo al Dato!’ d’Inserta Empleo, que posa de manifest que més del 40% de les dones amb discapacitat pateixen violència de gènere. Aquesta situació la coneix de prop l’expert en defensa personal Manuel Montero, que imparteix tallers per a dones des de fa gairebé 30 anys per “minimitzar el risc de patir una agressió”.

Aquest mestre en arts marcials refereix que quan treballa en l’autoprotecció de dones, en aquest cas amb discapacitat, es tracta de “tenir eines tant físiques com psicològiques” que permetin “salvaguardar-ne la integritat de la manera més favorable, independentment de les seves capacitats”.

“La clau de l’èxit dels meus tallers rau en l’adaptació a les necessitats de cada alumna”, reconeix Manuel Montero en una entrevista a Servimedia. L’objectiu fonamental d’aquests cursos és minimitzar el risc de patir una agressió. I si la patim “comptar amb els recursos necessaris” i el coneixement dels “protocols a seguir” que maximitzin les possibilitats de “repel·lir aquest atac”, explica. La finalitat dels cursos “no és la confrontació”.

“Jo he tingut una alumna a qui li faltava un braç i el que vaig fer va ser adaptar la majoria de les tècniques de fer-les amb només una extremitat”, explica, “perquè amb un braç em puc defensar d’una persona”. Als seus tallers també hi han participat dones cegues a qui ensenya com defensar-se en una subjecció perquè “per això no cal veure”.

Aquestes activitats formatives en defensa personal aconsegueixen, d’una banda, que les dones amb discapacitat aprenen tècniques que els ajudin a fer front a una agressió i que “senten que són capaços de fer-ho”, apunta l’instructor.

Dona amb discapacitat i víctima de violència de gènere

Assolir aquesta sensació de poder és potser el que va motivar Maria del Mar Rodríguez a inscriure’s en un dels tallers de defensa personal que organitza la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica d’Alacant (Cocemfe Alicante).

Als 58 anys, María del Mar amb prou feines té mobilitat en un dels seus braços a causa d’una angiomatosi múltiple, una massa tumoral. A més, té diagnosticada fibromiàlgia aguda, cosa que l’obliga a desplaçar-se amb un caminador. A tot això cal afegir a la seva biografia que ha estat víctima de violència de gènere en dues èpoques molt diferents de la seva vida: “de joveneta”, quan l’entorn “t’ensenya a callar i aguantar”; i anys més tard, en una altra relació, ja més madura, en què “em vaig plantar davant el primer intent d’agressió i vaig sortir fugint”, relata en una entrevista a Servimedia.

María del Mar personifica el trinomi de dona, discapacitat i violència que no existien “fins ara estadístiques ni informes en profunditat”, fins que la setmana passada es van presentar els resultats de l’informe ‘Ojo al Dato’, emmarcat en el projecte ‘Dones en Manera ON-VG’ d’Inserida Ocupació. De la investigació es desprèn que “el 40,4% de les dones amb discapacitat pateixen violència de gènere, davant del 32% de les dones sense discapacitat”.

“Som un blanc molt fàcil per a tota mena de violències. Física, sexual i psicològica”, assevera María del Mar. “Quan vaig veure el taller de defensa personal per a dones amb discapacitat vaig considerar que em podia venir bé, encara que per les limitacions del meu braç vaig pensar que hi hauria exercicis que no podria exercir”. Tot i això, l’experiència “ha estat molt positiva” perquè surts “més enfortida”. “Haver fet el curs t’aporta una sensació de seguretat”.

De fet, María del Mar ha après tècniques “per aconseguir deixar-se anar del seu agressor”, malgrat no tenir mobilitat al braç. Diu que a més els han mostrat multitud de dispositius d’alarma que es poden portar a sobre per demanar auxili. “Aquest tipus de cursos milloren l’autoestima” assegura, i “són coses que t’ajuden perquè ningú no té dret a fer-te sentir que ets una brossa”.

La valenciana relata que fa tot just uns mesos quan es dirigia cap a l’Associació de Persones amb Discapacitat de la seua ciutat va notar que un home el seguia. “Ho anava controlant per la cua de l’ull, però era un carrer desert on no hi havia ningú en aquell moment i tot estava tancat”. “La por de saber que no pots sortir corrents et limita”, reconeix. Tot i això va reaccionar com va poder i va saber. “Em vaig girar i em vaig posar a cridar. Vaig formar tot un espectacle”.

Va recórrer a l’element sorpresa, és a dir, “desconcertar l’agressor”, com cita el professor Montero, entre les mesures de prevenció que han de prendre les dones.

Prevenció i reforç psicològic

“Cal evitar situacions de risc”, adverteix Manuel Montero. “M’explicava una alumna que va patir una agressió mentre corria de nit a la Casa de Camp de Madrid”. Ningú et pot coartar la teva llibertat de moviment, però és preferible buscar zones amb més trànsit de gent, més il·luminades i “evitar factors de risc”.

Quan es tracta de dones amb discapacitat que, a més han estat víctimes de violència de gènere, entra en joc la variable del “treball psicològic”. Montero subratlla la importància de “parlar”, especialment a la primera presa de contacte. “Sovint arriben el primer dia i expliquen el motiu que els ha conduït fins allà, què els ha passat, la història personal”, explica. “Es genera un cercle dʻempatia i de suport molt gran entre elles” relata.

A les seves classes empra “la visualització” com a eina de treball i reconeix que “és complicat” perquè de vegades aquestes dones han de “reviure experiències que han estat traumàtiques a les seves vides”. “Simplement pel fet que sóc un home hi ha alumnes a qui els produeix rebuig fer simulacions d’atacs amb mi. Jo els dono ‘el seu temps’. Algunes dones se’n van al vestidor, d’altres només miren la classe. Però al final totes hi acaben participant”, afirma.

Les tècniques que s’aprenen durant el curs de defensa personal poden ser de gran utilitat, sobretot, “si es practiquen sovint per no oblidar-les, de manera que treballem en protocols que permetin interioritzar aquests coneixements”.

Insisteix que assistir a un d’aquests tallers no és “garantia” d’èxit davant d’un atac i “tot i que hagis entrenat, arribat el moment no saps si seràs capaç de respondre o no davant d’una agressió”. Per això, subratlla que “com més hores d’entrenament més probabilitats de sortir amb èxit davant d’una situació de risc”.

Però el que totes aprenen és que “la força no és l’únic element dissuasori”. Hi ha multitud de tècniques que tenen com a objectiu deixar fora de combat l’atacant per guanyar el temps suficient i poder fugir. Des de propinar un cop encertat a ‘zones altament sensibles’ de l’agressor, a ficar un dit a l’ull o fer una forta trepitjada a l’empenya. I per descomptat, sorprendre l’atacant i demanar ajuda, preferiblement, apunta l’expert en defensa personal, cridant “Foc!” en lloc de “Socors!” perquè així “t’assegures que et prestin ajuda”.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

SERVIMEDIA
SERVIMEDIA
© SERVIMEDIA. Aquesta informació és propietat de Servimedia. Només pot ser difosa pels clients d'aquesta agència de notícies citant Servimedia com a autor o font. Tots els drets reservats. Queda prohibida la distribució i la comunicació pública per tercers mitjançant qualsevol via o suport.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content