El passat 15 d’abril es va formalitzar la creació de l’Aliança per l’Habitatge Inclusiu, una coalició impulsada per la Fundació Secretariat Gitano, HOGAR Sí, Plena Inclusió i Provivienda. Aquesta unió neix amb la ferma voluntat d’incidir en les polítiques públiques i assegurar que ningú quedi al marge del sistema. Les entitats han posat el seu focus en el nou Pla Estatal d’Habitatge (PEV), aprovat recentment pel Consell de Ministres, el qual preveu una inversió històrica fins al 2030 gestionada a través de les comunitats autònomes.
Un front comú contra la discriminació i la falta de claredat
L’objectiu principal d’aquesta col·laboració és aportar expertesa tècnica per eradicar les barreres estructurals que pateixen grups en situació de vulnerabilitat. Segons l’aliança, fenòmens com el racisme o l’estigmatització continuen sent obstacles insalvables en el mercat del lloguer. Sobre aquesta qüestió, Sara Giménez, directora general de la Fundació Secretariat Gitano, afirma: “La discriminació per origen ètnic o racial és una realitat que afecta moltes persones gitanes o migrants quan volen llogar una casa; és una barrera estructural en l’accés a un habitatge, per això és necessari establir mecanismes de resposta davant d’aquestes situacions que garanteixin la igualtat en l’accés a un habitatge i des de l’Aliança tenim propostes en aquesta direcció”.
A més de la lluita contra els prejudicis, les organitzacions reclamen una major claredat conceptual en la definició de vulnerabilitat. Adverteixen que la manca de criteris homogenis genera inseguretat jurídica i pot excloure persones que realment necessiten protecció. En aquest sentit, José Manuel Caballol, director general d’HOGAR SÍ, proposa una col·laboració directa amb l’administració: “Les entitats socials podem col·laborar activament en què el PEV sigui efectivament inclusiu. Proposem que s’habiliti les entitats socials per a l’acreditació de les situacions de vulnerabilitat que donen accés prioritari a les mesures del PEV“. Segons Caballol, aquesta mesura ja ha demostrat la seva agilitat en processos com la tramitació de l’Ingrés Mínim Vital.
Protecció del parc públic i vida en comunitat
Un altre dels pilars de l’aliança és l’ampliació i la blindatge del parc d’habitatge social. Les entitats insten a evitar els errors del passat i demanen que els immobles finançats amb fons públics mantinguin la seva protecció de forma permanent, evitant la seva descapitalització un cop finalitzin els terminis legals. Gema Gallardo, codirectora de Provivienda, destaca que és imprescindible reservar una quota específica per a projectes d’inclusió social: “L’ampliació del parc d’habitatge social i assequible és condició necessària, però no suficient. Perquè les persones en situació d’exclusió se’n puguin beneficiar, fan falta dues garanties addicionals que l’Aliança considera irrenunciables. La primera és que una part explícita d’aquest parc quedi reservada per a entitats que gestionen projectes d’inclusió social acreditats”.
Finalment, l’Aliança per l’Habitatge Inclusiu aposta per un model que afavoreixi la desinstitucionalització, especialment per a persones amb discapacitat o en situació de sensellarisme. L’objectiu és que l’habitatge sigui la base per a una vida autònoma i integrada en la societat. Sobre aquest punt, Enrique Galván, director de Plena Inclusió, subratlla la importància de no oblidar els col·lectius invisibilitzats: “Aquest Pla ha d’incorporar una part de la ciutadania invisibilitzada tradicionalment de les polítiques d’habitatge a causa de les barreres que troba per a la seva emancipació per falta de suports, mesures d’accessibilitat i acompanyament al llarg de la vida”. Amb aquestes propostes, les entitats ja han sol·licitat una reunió amb el Ministeri d’Habitatge per garantir que el nou pla estatal sigui, realment, una eina de transformació social.
