L’avantprojecte de llei de violència vicària, que actualment es troba en les seves primeres etapes de tramitació institucional, ha inclòs només de manera parcial la perspectiva de la discapacitat. Malgrat que la futura regulació presenta progressos destacables, com ara l’ampliació de la cobertura protectora cap als fills que requereixen grans necessitats de suport, el text definitiu encara arrossega dèficits importants. La manca de desplegament de la figura del facilitador processal a les seus judicials perpetua un biaix capacitista que dificulta un accés real a la justícia.
Així ho ha manifestat la jurista especialitzada en dret LGTBI+ i de la discapacitat, Ángeles Blanco, en declaracions a Servimedia, on ha analitzat l’encaix d’aquest col·lectiu en la nova proposta legislativa. Segons l’advocada, la normativa reconeix la posició de vulnerabilitat singular que pateixen les mares de persones amb discapacitat que són víctimes de maltractaments, unes dones que sovint es veuen atrapades en l’esfera de la violència a causa d’una dependència econòmica severa.
Ángeles Blanco ha explicat que, en el seu exercici professional, ha constatat com les mares de persones amb discapacitat es bloquegen davant les situacions de violència, renunciant amb freqüència a la seva vida laboral i social per assumir les cures familiars. Aquesta realitat es tradueix en una subordinació econòmica doble quan esclata el conflicte. En paraules de la jurista, “tant ella com el seu fill amb discapacitat són dependents econòmicament i ella podria anar-se’n a viure sota un pont, però és incapaç que el seu fill amb discapacitat pugui enfrontar-se a una situació de carestia econòmica”, fet que impedeix de facto que ambdós puguin trencar amb el cercle del maltractament.
Mesures judicials i noves cobertures
Dins dels encerts de l’avantprojecte, l’especialista ha posat en relleu l’extensió dels mecanismes de protecció als fills majors d’edat amb alts requeriments de suport, un sector de la població que fins ara patia una gran invisibilitat. Així mateix, s’ha valorat de manera positiva la facultat d’acumular els procediments judicials i la viabilitat de suprimir el règim de visites als progenitors agressors, una mesura aplicable tant a menors com a adults amb discapacitat i grans necessitats de suport.
Aquesta línia d’actuació connecta amb el criteri del Consell General del Poder Judicial, l’òrgan que recentment ha donat el vist i plau a la revocació de la pàtria potestat als maltractadors, tot i suggerir que sigui una mesura revisable. Sobre aquest punt, la lletrada ha remarcat que la decisió és clau per garantir que els fills amb discapacitat puguin créixer en entorns segurs i lliures de violència.
Reivindicacions econòmiques i mancances estructurals
No obstant això, l’eficàcia de la llei estarà condicionada a la implementació de polítiques públiques complementàries que assegurin l’autonomia financera de les mares afectades. Entre les demandes sectorials, Ángeles Blanco proposa perllongar l’edat màxima de la prestació per cura de menors amb malaltia greu o discapacitat, coneguda com a CUME, per tal que es pugui sol·licitar fins als 30 anys en lloc del límit actual dels 26 anys. Amb aquesta pròrroga, es pretén dotar les mares dels mitjans econòmics necessaris per abandonar la llar sense que els fills siguin utilitzats com a moneda de canvi.
L’altre gran buit de la normativa afecta directament l’àmbit judicial, atès que l’avantprojecte evita fer un pronunciament exprés i es remet a la legislació vigent. Per canviar aquesta dinàmica i evitar que l’accés a la justícia depengui de la voluntat discrecional en comptes de ser un dret exigible, es reclama el desenvolupament reglamentari del facilitador processal. La jurista conclou que, tot i que el document evoluciona positivament en allunyar-se de l’adulcentrisme, calen accions positives contundents per erradicar completament el biaix capacitista i assegurar una intervenció eficaç de les víctimes als tribunals, tenint en compte que un maltractador mai no dirigeix els seus atacs cap a una única persona.
