La diversitat funcional humanitza el món. La vulnerabilitat de les persones amb diversitat funcional crea comunitat, ens fa cercar ajuda, col·laboració amb altres persones i l’entorn. (Això és del que vaig parlar a l’article passat). Però també els factors que determinen el grau d’adaptabilitat a la diversitat funcional al món proposen canvis al model social i de les normes establertes. El canvi és divers perquè les necessitats són variables i gairebé mai estàtiques. També les necessitats són diverses perquè hi ha cada vegada més gent amb diversitat funcional, gent gran, exiliats, refugiats, immigrants, etc. Hi ha cada cop més mestissatge i hibridació. El món ja accepta aquesta diversitat i dinamisme.
La meva diversitat funcional em fa percebre el món dinàmic. L’accessibilitat no és mai perfecta, sinó que és un procés. De vegades sento el món com una amenaça, i tendeixo a aconseguir més accessibilitat i estar més inclòs. El canvi també és personal. La meva diversitat funcional és dinàmica. Ara sóc molt més mòbil que abans quan estava lligat al llit i en estat de coma. Per exemple, dissabte passat em vaig acostar a Begur perquè estava de vacances a la Costa Brava. Volia veure la posta de sol al castell de Begur. Vaig pujar dues hores amb els bastons la costa fins al castell. Va ser una gesta de exercici físic, i m’orgulleix sentir-me menys discapacitat. El món físic no és una barrera. La barrera és social.
Les desigualtats socials, la pobresa, el progrés o l’amor són factors socials no són duals sinó processos en moviment continu. Mai no és un número fix, però és un procés que canvia. La diversitat funcional, en definitiva, no és estàtica. L’ésser humà pot estar obert a aquests canvis i moviments. Som més intel·ligents, creatius i humans quan acceptem aquestes diversitats funcionals i creem un procés dinàmic. L’objectiu de la diversitat funcional no és aconseguir una estabilitat econòmica, sinó més aviat viure amb la diversitat i el dinamisme.
El dinamisme pot ser una crítica a les idees de la Il·lustració, i de la racionalitat. Richard Sennett lloa el disseny del desordre. Observa que les perfectes organitzacions no són tan ordenades ni viables. Zygmunt Bauman al seu llibre sobre “the liquid modernity”, defineix la modernitat com un grau. Adaptació, flexibilitat, hibridació i dinamisme defineixen un sistema obert que reemplaça el sòlid i el perfecte. Els canvis socials són un procés.
El dinamisme suposa una revisió constant dels processos i durabilitat dels resultats. Proposa solucions temporals més que no pas solucions últimes i fixes. No es busca una solució final perfecta. La intel·ligència dinàmica s’oposa a la intel·ligència estàtica. El Dr. Gulstein explica la intel·ligència dinàmica. Diu que el dinamisme serveix per preparar-se al futur i als canvis constants. Cal estar oberts al canvi. La diversitat funcional planteja un món més humà i dinàmic. És important en el disseny de les ciutats.
