El cantautor Cesk Freixas ha estrenat darrerament el seu nou treball discogràfic «Memòria», i amb aquesta excusa hem aprofitat per a fer-li una entrevista. Aquest fuster de cançons, com ell mateix es defineix, m’ha transmès molta serenor, vitalitat i ganes de revolta, en cada ocasió que l’he entrevistat. Com era d’esperar, les seves respostes no m’han defraudat, tot el contrari.
‘Memòria’ es títol del teu últim treball …però de què creus que no es fa prou Memòria?
En general, penso que mirar enrere i cap al passat té associats una sèrie de prejudicis, com si no calgués o sigués poc útil. Precisament, penso que fer memòria és una garantia per a l’aprenentatge, individual i col·lectiu.
Quina relació tens amb la Discapacitat?
Procuro ser conscient d’aquesta realitat, i de tenir-la en compte per a la meva feina, a l’hora d’escriure cançons i explicar les històries.
En que ets poc hàbil?
Ui, en moltes coses, com per exemple en l’esport o tocant alguns instruments!
Quin és l’adjectiu que creus que et defineix millor?
Diria que «empàtic».
Que volies ser de gran?
Jo volia ser metge, sempre ho havia somiat!
Recordes que et van dir a casa quan els vas dir que volies ser cantant?
Em van recolzar des del primer moment, i van ser molt generosos en molts aspectes, portant-me als llocs dels concerts quan jo encara no tenia carnet de conduir, o deixant-me diners per a poder publicar el meu primer disc.
Al videoclip «Quan no abrigui aquest món» del teu últim disc Memòria hi apareix la teva filla l’Heura. T’agradaria que seguís les teves passes en el món de la música?
M’agradaria que se sentís realitzada amb el que ella li vingui de gust, i procuraré fer-li costat prengui les decisions que prengui (espero!).
Com es va colar la melodia de Pippi Langstrump al final de “Quan no abraci aquest món”?
Vam col·locar la cançó d’aquesta sèrie al final del videoclip perquè a la nostra filla Heura li agrada molt, va ser un petit homenatge.
Què t’inspira?
El món en general, el moviment de les persones, les alegries i les tristeses… Tot és un bon tema per a ser transportat al terreny de les cançons.
Què et molesta?
La precarietat, la injustícia, les opressions…
Les cançons són una bona eina per a reivindicar els estigmes socials?
Sí, les cançons són bons altaveus per a fer-los servir com a difusors i amplificadors de determinades lluites, com per exemple la que comentes.
Si et demanessin de fer una cançó sobre la discapacitat / la diversitat funcional com començaria?
Això ho hauria de pensar bé, però segurament l’empatia i la igualtat real i efectiva serien eixos ideològics fonamental.
