La Confederación Empresarial Española de la Economía Social (Cepes) ha defensat aquest divendres la necessitat imperativa que la futura Llei Integral d’Economia Social, que actualment es troba en tràmit al Senat, defineixi de manera explícita els Centres Especials d’Ocupació d’Iniciativa Social (Ceeis). Segons l’entitat, aquests centres han de ser reconeguts com a actors empresarials clau pel seu caràcter no lucratiu i la seva obligació de reinvertir la totalitat dels beneficis en la millora de l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat.
Davant les veus que suggereixen que aquesta distinció podria perjudicar el sector, Cepes ha enviat un missatge de tranquil·litat. L’organització assegura que la delimitació normativa no implica la desaparició dels centres amb ànim de lucre, coneguts com a Ceeie, els quals podran continuar amb la seva activitat i accedir a les ajudes públiques vigents per a la contractació.
Una distinció basada en la finalitat social
La diferenciació entre ambdós models no és nova, ja que es troba recollida en l’ordenament jurídic espanyol des de l’any 2017 i compta amb l’aval de la Audiencia Nacional i el Tribunal Supremo. Mentre que els centres d’iniciativa empresarial busquen un rendiment econòmic legítim, els centres d’iniciativa social posseeixen una ”finalitat social reforçada”.
El president de Cepes, Juan Antonio Pedreño, ha estat contundent en afirmar que ”la Llei no exclou cap model empresarial, ni destrueix ocupació, sinó que ordena jurídicament les empreses i entitats de l’Economia Social conforme als seus principis i valors”. En aquest sentit, la patronal considera fonamental no equiparar dues estructures que operen sota valors clarament diferenciats.
Contratació pública i sostenibilitat econòmica
Un altre dels punts que Cepes ha volgut aclarir és el referent a la contractació pública. La normativa actual ja permet la reserva de contractes per a entitats com els Ceeis i les empreses d’inserció. Pedreño recorda que aquesta delimitació ”no suposa cap restricció nova”, ja que els centres amb ànim de lucre poden seguir competint en igualtat de condicions en la resta de licitacions i beneficiar-se de clàusules socials.
A més, la patronal nega que la definició d’aquests centres augmenti la despesa de l’Estat. Ben al contrari, sostenen que la inversió pública en el sector genera un retorn econòmic positiu al reduir els costos socials i incrementar els ingressos. ”La inclusió laboral i l’eficiència econòmica no només són compatibles, sinó complementàries”, ha destacat el president de l’entitat.
L’organització espera que el pas del projecte de llei pel Senat permeti assolir un consens polític més ampli per introduir millores que potenciïn l’impacte social de l’economia social a Espanya, un model que, segons subratllen, també compta amb el suport de la Unió Europea.
