Un estudi del Clínic-IDIBAPS descobreix els nexes moleculars entre l’encefalitis autoimmunitària i l’esquizofrènia

La recerca revela que ambdues malalties comparteixen marcadors inflamatoris, tot i que presenten diferències clau en els nivells de glutamat al cervell

Un estudi de l’IDIBAPS descobreix els nexes moleculars entre l’encefalitis autoimmunitària i l’esquizofrènia
Equip d’investigadors que ha participat en la recerca // Foto: Clínic-IDIBAPS

Investigadors del Clínic-IDIBAPS han marcat una fita en el camp de la neuropsiquiatria en publicar a la revista Biological Psychiatry un estudi que descodifica les similituds i diferències moleculars entre l’encefalitis anti-NMDAR i l’esquizofrènia. Tot i que clínicament ambdues patologies poden manifestar-se amb símptomes psicòtics i cognitius gairebé idèntics, el treball demostra que el seu rastre químic al cervell és diferent, cosa que obre noves vies per a diagnòstics més precisos.

La recerca ha estat coordinada pel grup de Neuroimatge multimodal en psicosis d’inici recent i d’alt risc, encapçalat per Gisela Sugranyes, en una col·laboració multidisciplinària amb els equips de Patogènesi de les malalties neuronals autoimmunes (liderat per Josep Dalmau) i de Psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència (dirigit per Josefina Castro-Fornieles). L’estudi ha realitzat un seguiment durant 24 mesos de 32 pacients amb encefalitis, 27 amb esquizofrènia i 36 controls sans.

El glutamat com a element diferenciador

Mitjançant tècniques d’espectroscòpia per ressonància magnètica, els científics han detectat que els pacients amb encefalitis anti-NMDAR presenten nivells significativament més baixos de glutamat al còrtex prefrontal durant la fase de recuperació. Aquesta dada és crucial, ja que les persones amb esquizofrènia i els controls sans no mostren aquesta reducció. Segons els autors, aquest fet indica que l’encefalitis deixa una »empremta prolongada» en els circuits cerebrals, malgrat que el pacient hagi millorat clínicament.

- PUBLICITAT -
Perfectament Imperfecta

D’altra banda, l’estudi ha identificat un punt de connexió: l’elevació del myo-inositol, un marcador vinculat a la neuroinflamació present en ambdós trastorns. Aquesta troballa confirma que, tot i tenir orígens diferents, l’inflamació cerebral és un component compartit. Gisela Sugranyes afirma que »aquest treball reforça la idea que l’estudi de l’encefalitis anti-NMDAR ens pot ajudar a entendre millor els canvis moleculars relacionats amb la disfunció del receptor NMDA, un mecanisme clau en l’esquizofrènia».

Esperança en la reversibilitat de la malaltia

Una de les conclusions més encoratjadores de la recerca és l’absència de dany neuronal permanent. Els nivells de tNAA (indicador d’integritat neuronal) es van mantenir estables en tots els grups. Adriana Fortea i Maria Ortuño, primeres autores de l’article, subratllen que »els resultats reforcen la idea que l’encefalitis és una malaltia reversible i que, tot i deixar alteracions persistents, no provoca una pèrdua neuronal severa».

Aquest avenç permetrà als professionals mèdics dissenyar millors estratègies de seguiment post-agut i programes de rehabilitació cognitiva més personalitzats, posant el focus en una fase de la malaltia que fins ara es considerava simplement de recuperació passiva.

- PUBLICITAT -
Banner Col·lectiu Ronda 300x600

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Redacció/Fonts
Redacció/Fontshttps://diarideladiscapacitat.cat
Diari de la DisCapacitat. El digital de la diversitat funcional a Catalunya. Un mitjà fet per donar visibilitat a les persones amb discapacitat i pensat per reclamar la seva inclusió social

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES