Carles Sala i Vila, és un escriptor de literatura infantil i juvenil i docent gironí, que ha guanyat diferents premis literaris en la categoria infantil i juvenil. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l’italià, el portuguès (Brasil), el turc, l’eslovè o el xinès.
Jo el vaig descobrir amb el seu llibre “Sóc com sóc“ on uns animals amb diferents capacitats viuen aventures …fins a descobrir un gran secret que no explicarem ara. D’aquí ve aquesta entrevista.
Quina relació tens amb la Discapacitat?
Doncs diria que sempre l’he tingut força present. Durant uns quants anys, a més, vaig treballar al CREDA (Centre de Recursos per a Deficients Auditius) i també he tingut relació amb el centre que la Fundació Joan Riu té a Sant Gregori.
A part d’això, a les escoles sovint explico que, d’alguna manera, la meva dedicació a l’escriptura també té a veure amb la discapacitat, ja que una limitació física que tinc des de fa anys em va obligar a estar assegut més temps del que desitjava i això va propiciar que comencés a escriure.
Creus que amb la literatura pot conscienciar la gent sobre els estigmes socials?
Per descomptat! Tant amb la literatura per a adults com, especialment, amb l’adreçada als infants.
Què et va inspirar per escriure ” Sóc com sóc”
Doncs precisament el contacte amb la diferència, molt especialment durant la meva etapa de mestre. Tenia ganes de crear un recurs útil per treballar el respecte a la diversitat a les escoles, i em va semblar que escriure un relat protagonitzat pels animals que tant fascinen els infants era una bona opció.
Com compagines la teva feina de mestre amb la d’escriptor?
Ja fa temps que no exerceixo de mestre. Això em permet, no només tenir més temps per escriure, sinó també poder visitar els centres escolars on em llegeixen, que és una de les parts més agraïdes de l’ofici.
Alguna vegada t’has inspirat en un fet succeït a l’escola per a escriure alguna historia?
La inspiració és molt trapella i ve quan vol i on vol, però per descomptat que el que passa a les escoles pot donar peu a un grapat d’idees. De fet, el “Sóc com sóc” en seria un exemple.
Quin es el teu gènere literari preferit?
La veritat és que no en tinc un de predilecte. Ara, per exemple estic llegint una novel·la gràfica anomenada “Juliette” i ho combino amb un assaig, titulat “Petita filosofia dels ocells”.
Quin llibre teu recomanaries a algú que et llegeix per primer cop?
Ostres, Mireia, aquesta és difícil! Doncs… per exemple, el “Sóc com sóc” mateix. O “Un arbre en un niu”. I si es tractés d’un lector més àvid de pàgines potser “El tren de les parades sense nom”, o “50 oficis esbojarrats”, o “Cornèlius i el rebost d’impossibles”, o… Ai, només te n’havia de dir un?
Escrius els llibres que a tu t’hagués agradat llegir quan eres petit?
Segurament. Si més no, acostumo a utilitzar ingredients que ja aleshores degustava: l’humor, els jocs de paraules, els elements naturals… Hi ha gustos que no canvien.
