Dimecres, 12 febrer 2025
IniciENTREVISTESAntonio Guillén: “Les persones amb discapacitat estem en risc d’exclusió social”

Antonio Guillén: “Les persones amb discapacitat estem en risc d’exclusió social”

antonio guillen president cocarmi
Antonio Guillén, president del COCARM i Ecom // Foto: COCARMI

La crisi sanitària provocada per la COVID-19 està afectant de manera molt severa a les persones amb discapacitat, un col·lectiu especialment vulnerable. Antonio Guillén, presidente del Comitè Català de Representants de les Persones amb Discapacitat (COCARMI) ens explica quina és la situació actual del sector i com veu les perspectives de futur després de la pandèmia.

Quina valoració fa de l’evolució de la crisi sanitària que estem vivint en relació al col·lectiu de les persones amb discapacitat?

En un primer moment quan la crisi estava en la fase més crítica i quan tothom estava desbordat pels aconteixements, el sector de la discapacitat, com molts altres, estava en un segon o tercer pla. Només es parlava dels hospitals i les residències de gent gran. Ara que la situació està més estabilitzada i hi ha un major control és quan hem començat a tenir visibilitat. Ens estan fent arribar equips de protecció i recursos als centres de persones amb discapacitat. 

Tenen dades de l’afectació real de la pandèmia en les persones del col·lectiu?

La veritat és que no existeixen dades concretes, ni de les persones ateses, ni contagiades ni mortes per la Covid-19; tampoc de les persones amb discapacitat que viuen als seus domicilis. Per això una de les coses que estem reclamant és un estudi post pandèmia per mesurar l’impacte real en el sector i analitzar la gestió sanitària que s’ha fet per proposar millores per possibles rebrots.

S’han publicat diverses informacions que apuntaven una possible discriminació vers les persones amb discapacitat en la gestió sanitària de la crisi. Què hi ha de cert?

És veritat que van sortir algunes informacions al respecte que parlaven de criteris mèdics tenint en compte l’edat del pacient i fins i tot el grau de discapacitat per prioritzar l’atenció mèdica. Però nosaltres no tenim constància real que això s’hagi produït. Això sí, hem llançat tot tipus d’advertències per garantir un tracte igualitari en la gestió sanitària de la pandèmia. Crec sincerament que no s’ha produït aquest comportament, almenys de forma generalitzada. Fins i tot, tots els comitès científics s’ha pronunciat en contra d’aplicar aquest tipus de criteris contraris a qualsevol ètica professional.

Després de pràcticament 50 dies de confinament, ara entrem en una fase de desescalament. Com pensa que afectarà a les persones amb discapacitat?

S’estan dient moltes coses. Crec que el criteri per zones geogràfiques es correcte, depenent del nivell de contagi de cada zona. Però no entenc l’aplicació del criteri per col·lectius de persones. En el cas concret de les persones amb discapacitat s’està parlant que podran sortir de 9 a 11 del matí, juntament amb la gent gran. Crec que és la franja horària més difícil de complir. A més, les persones amb discapacitat i la gent gran són dos col·lectius diferents amb necessitats diferents. Les persones amb discapacitat necessiten suports especials que requereixen de més temps. A quina hora s’hauran d’aixecar per poder sortir a passejar? Crec que el govern no ha pensat bé en les condicions de les persones a l’hora de decidir les franges horàries. Aprofito també per denunciar que totes aquestes mesures s’estan decidint sense comptar per res amb nosaltres.

Segons aquest pla de desescalament arribarem a una “Nova Normalitat” cap a finals del mes de juny. Com veu les persones amb discapacitat en aquesta nova etapa?

No m’agrada aquest terme. A mi m’agradaria arribar directament a la “normalitat”. Crec que serà una etapa marcada per la limitació de llibertats, que dependrà del nivell d’inquietud de les persones i l’avenç en la investigació sobre tractaments pel coronavirus. Pel que respecta al sector de la discapacitat, primer haurem de veure si els governs poden mantenir les subvencions i els serveis que es presten a les persones amb discapacitat, i que afecten principalment als Centres Especials de Treball, els centres residencials i l’assistència personal.

Però s’acaba d’aprovar un pressupost en el Parlament que en teoria incrementa la inversió social. No és una bona notícia?

Sí, és veritat. És millor tenir aprovat un pressupost aprovat que recupera algo del que havíem perdut durant els darrers 10 anys. Ens dona una mica d’oxigen però no gaire. Però aquest pressupost s’està tornant a renegociar pels efectes de la pandèmia. Nosaltres només demanem que no ens treguin lo poc que acabem de recuperar. A més, les nostres entitats estant tenint durant la crisi sanitària un sobrecost important ja que estan comprant material de protecció i contractant personal per cobrir les baixes per contagis en les seves plantilles.

Parlant de plantilles, un altre aspecte que es complicarà després d’aquesta crisi és l’ocupació, que en el cas de les persones amb discapacitat, és encara més preocupant. Com veu el futur en aquest àmbit?

Doncs molt preocupat. Ja s’ha anunciat una retallada del 55% en polítiques actives d’ocupació i formació, una partida que afecta especialment als centres especials de treball, que ja de per sí estan molt tocats. És per això que faig una crida a totes les institucions que formen part del Servei d’Ocupació de Catalunya, patronals, sindicats i institucions, perquè no retallin més aquestes partides perquè si no les persones amb discapacitat estaran en perill de risc d’exclusió social.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Carlos Valdivia
Carlos Valdiviahttps://www.diarideladiscapacitat.cat
Periodista i director del Diari de la DisCapacitat. Tinc una discapacitat física i treballo per fer una societat més inclusiva a través dels mitjans de comunicació

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES