«Les meves dificultats són la comprensió lectora, la lectoescriptura, la lectura en veu alta, la diferenciació entre dreta i esquerra i la abundancia de faltes a els meus texts.» Això ens diu Ainhoa García, que en aquesta entrevista ens explica com és el seu dia a dia convivint amb la dislèxia.
– Quines dificultats tens en el día a día?
Les meves dificultats son la comprensió lectora, la lectoescriptura, la lectura en veu alta, la diferenciació entre dreta i esquerra i la abundancia de faltes a els meus texts.
– Com va ser la teva infantesa?
La meva infantesa va ser feliç.
– Quan vas saber que eres dislèxica? Com ho vas viure?
Em van diagnosticar dislèxia a 2n/3r de primària. Ho vaig viure “bé”. Em van explicar el que era i vaig anar a una logopeda perquè m’ensenyés tècniques d’estudi. A classe, els companys alguns cops en reien i es burlaven de mi perquè m’adapteven les exàmens.
– Que et van dir a casa quant els vas dir que volies anar a la Universitat?
Em van donar suport des del primer moment i em van ajudar a aconseguir els meus somnis.
– Què els diries a la gent que estigmatitza la dislèxia?
Que per tindre dislèxia no sóc diferent ni tinc menys oportunitats que la resta. No m’han de dir que no puc fer o ser alguna cosa que jo vui ser.
– La dislèxia no es veu a simple vista con altres discapacitats. Ho expliques o prefereixes no explicar-ho pel que puguin dir o com puguin reaccionar?
Jo sí ho explico. No ho veig com una cosa negativa.
– Ets exigent amb tu mateixa?
Sí. Molt.
– Quina somnis de futur tens?
Ser professora d’educació infantil.
Mireia Guilera
